Vetusta Morla one more time. Fins a la tardor ja no els tornaré a mencionar, eh?
Au, el tracklist del concertillo:
1. Autocrítica
2. Rey Sol
3. Vida no hay mucha
4. Copenhague
5. Un día en el mundo
6. Boca en la tierra
7. Sálvese quien pueda
8. Valiente
9. Sharabbey Road
10. Año nuevo
11. Chicago (amb Christina Rosenvinge)*
12. La cuadratura del círculo
* Chicago és una cançó de Sufjan Stevens que pertany al disc Illinoise. On es deu poder trobar aquesta versió que van tocar al concert…?
Uf! Si tenia això per aquí en els borradors sense publicar… Si és que sóc l’home desactualitzat!
Com que ja he parlat d’aquest grup en d’altres moments, no ho tornaré a fer (hasta per mi puc arribar a ser una mica cansino), de manera que deixaré, com a record, el tracklist d’un concert que vaig gaudir molt.
Falten un parell de cançons i m’imagino que esbrinar-les ja no serà possible… Si no hagués demorat tant aquesta tasca i no fos perquè el meu acompanyant té el superpoder de no relacionar cançons i títols, poder la tindria complerta, però no és així :(
Ja l’he completada, jo solet :)
1. Año nuevo
2. Rey Sol
3. Vida no hay mucha
4. Copenhague
5. Pequeño desastre animal
6. Boca en la tierra
7. La marea
8. Al respirar
9. Sálvese quien pueda
10. Valiente
11. Everybody’s got something to hide except for me and my monkey (The Beatles)
12. La cuadratura del círculo
13. Iglús
14. Autocrítica
15. Un día en el mundo
16. Sharabbey Road
Fotografia | vetusta morla de karuleta* (del mateix concert, evidentment)
Aquest 2009, tal i com estant anant les coses, per quantitat i qualitat, no podré esperar-me a que arribi el desembre per redactar el que més he escoltat durant durant l’any en curs.
Aquests darrers tres mesos he escoltat molt els següents discos:
Vetusta Morla – Un día en el mundo
No diré res al respecte, ja hi vaig dedicar tota una entrada sencera al que serà, segurament, el meu descobriment de l’any. Exactament a aquí.
Doncs sí, Nena Daconte. En qué estrella estará, tenía tanto que darte… no t’equivoques, no.
Retales de carnaval és un tros de disc amarg i melancòlic que a mi em sembla que val molt la pena. I a les males, jo l’he gaudit molt (i ho continuo fent). Simple i senzill, suposo que serà (si no ho és ja) tot un èxit…
La meva estimada Alanis, la que per mi només ha fet un disc que valgués realment la pena des de la primera cançó fins la última, el Jagged Little Pill. Un disc que recordaré sempre perquè em va acompanyar dia a dia mentre feia el desplaçament fins a un centre de recuperació per mirar d’arreglar un lesió. El disc que escoltava per relaxar-me mentre estudiava per la selectivitat i el disc que vaig arribar a pràcticament aborrir…
Doncs aquest ha estat el segon cop que he descobert la versió acústica que va enregistrar l’Alanis i continua sent un increible recull de cançons. Encara se’m posa la pell de gallina escoltant Perfect[enllaç spotify], amb una lletra que em sembla molt dura.
Un altre descobriment d’aquest any, Ben Harper, conegudíssim a l’altre costat de l’Atlàntic, una barreja de molts gèneres musicals que podríem considerar música negra i que no deixa de recordar-me a moltes cançons al grandíssim Eric Clapton.
Una banda sonora original on es fusiones ritmes típicament hindús i bases electròniques més modernes. Premiada a la crimònia dels Oscar (poder no hi ha per tant), és especialment divertida i recomanable per escoltar quelcom diferent.
Descobert al blog del meu colega Alex, a Uroborico. Com que no hi entenc gens de música, poder dic una burrada. Però a mi, Greg Laswell, m’ha recordat en alguns moments a Coldplay, grup que no està malament però que a mi no m’interessa especialment.
Però tot i així, m’he trobat amb cançons en aparença senzilletes però que simplement m’han encantat. Molt recomanable, de debò.
En la mateixa línia que el Continuum, amb grandíssimes cançons com Why Georgia, Your body is a wonderland, Neon, My stupid mouth, Back to you… No té desperdici algun.
La curiositat, que no puc deixar escapar plasmar-la per aquí, és que les darreres setmanes, John Mayer ha estat noticia a desenes de blogs relacionats amb twitter. I és que sembla ser (si ens ho volem creure) que la que era la seva parella, Jennifer Aniston, l’ha abandonat degut a la seva addicció a twitter… Si és cert, només puc dir-vos que John Mayer és tan bon músic com estúpid…
Alguna persona de les que llegeixi això ja sap que en qüestió de poques hores, Vetusta Morla s’ha convertit en una de les meves obsessions malaltisses del moment. Pocs discos m’han agradat tant només havent-los escoltat un únic cop. I tot gràcies al meu amic Israearl i a unes amistats seves… ;)
I com que entenc molt poc de música no pretenc fer una crítica, en tot cas us dirigiré cap a alguna de les que es poden llegir per internet. De fet, aquesta entrada és només per recomanar-te aquest grup si no l’has escoltat i recopilar informació sobre aquesta banda madrilenya. Jo estic convençut que en un futur no molt llunyà tots en sentirem a parlar molt…
Comencem amb la presentació que fa la wikipedia del grup:
Vetusta Morla es una banda de pop rock originaria de Tres Cantos, Madrid (España), que canta en castellano. Tras nueve años de andadura musical, en febrero de 2008 publican su primer largo, Un día en el mundo, que ha recibido una gran acogida tanto por parte del público como por la crítica especializada.
Però el que de debò ens interessa és la música. L’únic disc que han publicat, Un dia en el mundo el pots trobar a l’Spotify. Personalment m’agraden totes les cançons, però si hagués d’escollir alguna per recomanar diria que una lenta podria ser La marea i una més mogudeta Un día en el mundo. Però no hi ha cap que tingui desperdici…
Si l’assumpte que tenim entre mans comença a interessar-te, segurament el següent pas lògic seria fer una visita a la seva pàgina web, on trobaràs molta informació sobre la banda, concerts, etc. I com no, un fòrum on hi destacaria aquest fil amb uns enllaços per descarregar-se un dvd d’un concert a Durango de principis d’aquest any (i si no m’equivoco, amb més continguts).
Si prefereixes veure algun vídeo, estàs de sort, t’estalviaré la búsqueda i te’n posaré tres. El primer és una gravació (segons ells bastant improvitzada) del tema Un día en el mundo, bastant curiosa. El segon, doncs un videoclip de debò, de la cançó Sálvese quien pueda. I el tercer i últim, un petit reportatge/entrevista.
I per anar acabant, unes entrevistes i una sèrie de crítiques del seu disc:
