Menys d’una setmana després d’haver-me llegit el primer dels llibres de la saga literaria més famosa dels últims temps obra del suec Stieg Larsson, m’arrisco i vaig a veure l’adaptació corresponent a la gran pantalla. I quina decepció més gran…

Aborrida, mal rodada, sense ritme, sense sentit, amb canvis importants a l’argument… Un patètic salt al cinema.

És vox populi que normalment les adaptacions de novel·les al cinema deixen bastant que desitjar. No seré jo qui porti la contrària al saber popular, però també és cert que amb les expectatives justes es pot gaudir perfectament de moltes d’aquestes pel·lícules. Com per exemple m’ha passat amb algunes adaptacions de la saga de Harry Potter (sí, no sabies que m’encanta l’obra de Rowling? Doncs per aquí veuràs seguríssim els comentaris a les tres pelis que falten per estrenar).

Però en el cas que ens ocupa ha estat fet d’una manera tan burda… Els canvis necessaris dins l’argument per quadrar la història dins una pel·lícula són absurds. Afegeixen confusió a l’argument i redueixen els personatges a caricatures amb motivacions contradictories (en el millor dels casos, perquè molts cops són sense sentit).

Un llibre tant trepidant es converteix en una peli d’allò més aborrida.

Si em poso benevolent i busco alguna cosa positiva, només puc destacar l’interpretació de Noomi Rapace en el paper de Lisbeth Salander. Aconsegueix transmetre la complexa personalitat de la protagonista de la història. Ara bé, ho fa fins on pot, ja que el guió l’obliga a cometre certes accions incongruents respecte a com es mostra a la novel·la.

Si no has llegit el llibre, no sé si t’agradarà Millenium, però si per les teves mans ha passat el llibre, el meu consell és que te l’estalviïs, que el cine està caríssim avui en dia i segur que pots invertir aquests calés en d’altres coses que et satisfacin molt més.

Jo no penso veure cap de les dues que falten per finalitzar la trilogia…

Tràiler

Crítiques

Lisbeth Salander en ‘Millennium 1: Los hombres que no amaban a las mujeres’ a Blogdecine
Crítica. ‘Los hombres que no amaban a las mujeres’, nuestra película de la semana a Cinematical
Millennium 1: Los hombres que no amaban a las mujeres? a Cinefilo
Crítica Millenium I: Los hombres que no amaban a las mujeres a quealucine
‘Millennium 1: Los hombres que no amaban a las mujeres’, algo huele a podrido en Suecia a Blogdecine

Els homes que no estimaven a les dones
Stieg Larsson
Columna
ISBN: 978-84-664-0924-7

M’havia pres unes bones vacances de llegir i no he pogut reprendre l’activitat amb més força. De qui serà el mèrit d’aquest subidón lector que he viscut? De la inactivitat lectora? O de les virtuts del llibre?

Sense cap mena de dubte, de l’habilitat del tal Stieg Larsson. Encara arrossegava (o arrossego?) bastanta mandra lectora, però Els homes que no estimaven les dones és com un chute d’alguna substància que t’atrapa a la primera ocasió que te la introdueixes al cos.

No sóc ni de bon tros un entés literari, per tant no puc entrar a valorar la qualitat narrativa de la novel·la més enllà de les sensacions que m’ha despertat la lectura. Però el que m’ha fascinat és la claretat i senzillesa amb la que està escrita, la intriga suspesa a l’ambient fins a l’última pàgina i els personatges que tenen la virtut de dexar-se fer teus al poc d’haver llegit sobre ells.

Si doneu un cop d’ull a les crítiques fetes al llibre, trobareu infinitat de comentaris on justament es pren com a negatiu aquesta senzillesa argumental i fins i tot dels personatges, el que fa que la novel·la sigui tant digestiva pel gran públic (estem parlant d’un fenòmen a l’alçada del Código DaVinci). I què voleu que us digui… A mi això em sembla una virtut.

I en cap cas es pot ser del gust de tothom, oi? Doncs sense prejudicis, au, que al cap i a la fi en aquest país no ens agrada gaire això de llegir…

Si és que poca cosa hi ha que em desperti tanta sensació d’estupidesa aliena, que l’esnobisme selectiu de les minories (literatura, cinema, música, etcètera…).

I per acabar de refermar la descripció de la passió que m’ha despertat l’aventura d’en Blomkvist i la Salander, simplement assenyalar que evidentment, he incorporat a la meva llista de coses a fer el veure la peli al cine i llegir-me quan abans millor els dos llibres restants de la trilogia.

Quin acertadíssim regal d’aniversari! :D

Crítiques

‘Los hombres que no amaban a las mujeres’, de Stieg Larsson a Papelenblanco
Los hombres que no amaban a las mujeres, de Stieg Larsson a Crítiques literarias Regina Irae
Stieg Larsson: Los hombres que no amaban a las mujeres a ojosdepapel

Enllaços

Stieg Larsson a la Wikipedia
El fenómeno Stieg Larsson: ¿Por qué engancha? a La Vanguardia
El extraño caso de Stieg Larsson a La Vanguardia