Ara sí, ara ja he vist totes les pel·lícules a dia d’avui del director Shyamalan (per aquí he escrit sobre La joven del agua). I poder The happening (o El incidente) és la més fluixeta de totes, o això m’ha semblat…

No obstant, com m’ha passat amb la resta de la filmografia de l’hindú, crec que es tracta d’una peli digne de ser destacada. Però d’altre banda, no m’extranya gaire que s’hagi endut molts pals i és que no em sembla una pel·lícula de digestió… diguem típica.

M’agradaria destacar que existeixen certs passatges del film que m’ha resultat realment inquietants: algunes escenes de suïcidis, els llargs silencis quan s’acosta l’amenaça (que a més és invisible!), el terror que mostren els personatges… Però entenc que hagi decepcionat a molta gent per dos motius:

El primer és perquè és molt més introspectiva del que estem acostumats amb es pel·lícules de terror (si es pot qualificar així a The happening), de manera que trobem poca acció i un ritme pausat.

El segon és el combinat explicació del misteri + desenllaç. L’explicació del perquè de les morts de milers de persones haurà resultat molt inverossímil per a molta gent i el final… diré que completament fora del control dels protagonistes (per si algú llegeix això sense haver-la vist), el que pot trencar amb l’esquema típic on els personatges resolen un conflicte de manera activa o passiva amb les seves accions.

Perfecte per veure una tarda qualsevol on no es té res millor a fer, segurament no és addient per repetits visionats. I em reitero, de la filmografia de Shya ( partir d’ara anomenaré a Shyamalan així, que em costa un huevo escriure el seu nom), l’obra més fluixa de totes. Però això no és gens complicat quan la resta són pel·lícules magnífiques al meu entendre.

PD: No et deixis enganyar pel tràiler ja que és com si fos d’una altra peli. Quin costum tant lleig de fer muntatges d’aquest tipus en els que et fan entendre que les pel·lícules són d’un gènere completament diferent…

Tràiler

Crítiques

‘El Incidente’ (‘The Happening’), malas señales a Blogdecine
Crítica: ‘El Incidente’ a Cinematical
Crítica de El incidente a Muchocine

A M. Night Shyamalan o l’odies o l’estimes amb devoció. I jo sóc d’aquests últims.

Acabo de veure La joven del agua i m’ha succeït una cosa molt extranya. No sé per quin força sobrenatural estava convençut que encara no l’havia vist. I a mesura que anava avançant la peli, tot em resultava extranyament familiar sense ser capaç de recordar cap detall mínimament rellevant de l’argument.

Estic del tot segur que aquesta és la segona vegada que veig la pel·lícula, però ha estat com si fos la primera. I, sincerament, me’n alegro molt d’aquest error de memòria.

La joven del agua és un conte amb majúscules. Shyamalan dóna forma a una llegenda (creada per ell? No he pogut trobar informació al respecte) i obté com a resultat una peli on només la fe quan la veus pot conduir-te a gaudir-la. És a dir, t’has de tirar a la piscina i dexar-te emportar. Un conte fantàstic, de fades, recreat a una urbanització americana, amb personatges simples i mundans que acaben formant part d’un gran trencaclosques que necessita de totes les seves peces per arribar a un final feliç.

Diuen de Shyamalan que totes les seves pel·lícules tenen un missatge per sota l’argument principal. No sabria ben bé quin seria el de la peli que ens ocupa, però a mi m’és ben igual si aconsegueix fer-me sentir com si fos un nen quan em sento a veure una de les seves obres.

I com no, no puc deixar passar l’oportunitat que em brindo jo mateix escrivint en el meu espai per destacar el paper de Paul Giamatti, que aquí no llueix en excés (tot i que em sembla una feina perfecte) i deixar clar que penso que és un dels millors actors que existeixen avui en dia.

Tot i que aquest blog (sempre ho repeteixo, ja ho sé) és una mena de diari personal i no espero que gaire gent el llegeixi, si arribes a aquestes línies i la gent no et crida pel cognom Belchi, deixa’m que et doni un petit consell… Repassa el que et falti de la filmografia d’aquest director: El sexto sentido (la més famosa i la que menys m’ha agradat, suposo perquè una “bona” amiga em va explicar el final abans de veure-la), El protegido (quina de pals es va endur aquesta i com m’arriba a agradar, la primera peli de superherois on aquest es tractat com una persona humana de debò), Señales (amb un missatge de fons que em fa repelús però tot i així una bona peli), El bosque (m’encanta) i la que dóna títol a aquesta entrada. De El incidente no puc dir res perquè no l’he vist (seguuuuur…).

Poder ets de les persones que odies el treball d’aquest senyor, si no has vist alguna de les pelis anteriors no puc garantir-te que t’agradin, però que sàpigues que és una recomanació que et faig de tot cor.

Quina llàstima no haver vist La joven del agua al cine…
(o sí la vaig veure al cine?)

Tràiler

Crítiques

‘La Joven del Agua’, la magia de Shyamalan a Blogdecine
‘La joven del agua’, la cumbre del cine fantástico a Blogdecine
‘La Joven del Agua’, precioso cuento sobre el destino de nuestras vidas a Blogdecine