Una de les meves obsessions són les habilitats comunicatives, especialment les relacionades amb les presentacions a congressos, ponències, etc.

Tenir una sèrie de coneixements no és sinònim de saber-los transmetre i no pocs cops, sense aquesta segona habilitat, el missatge es pot perdre en el més mediocre dels oblits. És tan important ser capaç de comunicar que, segons la meva experiència, molts cops no és necessari tenir un missatge molt profund o extens per poder oferir una conferencia de manera molt exitosa.

Sense voler fer apologia de la forma sobre el contingut (mai ho faré, per mi es tracta de dos components al mateix nivell d’importància) m’interessen aquelles eines que ens ajuden a millorar la qualitat de les presentacions, com per exemple el pptPlex que l’anomeno a aquesta entrada per arxivar-lo i probar-lo quan tingui la ocasió (a falta de gaudir en algun futur de la Apple Keynote de la qual tan bé n’he sentit a parlar).

És un plug-in pel Power Point (quant mal ha fet aquest programa als servidors de correu electrònic) 2007 i ofereix moltes possibilitats visuals a les presentacions, trencant amb la linealitat típica amb la qual s’acostumen a fer les xerrades ajudades amb aquest programa. A continuació, un vídeo mostrant les seves possibilitats.

Enllaç | pptPlex
Via | Genbeta

Acabo d’assitir al primer dia d’unes jornades, contingut de les quals intentaré parlar més endavant. De moment vull deixar constància d’unes petites reflexions que no són ni noves ni originals sobre la patètica forma en la qual s’acostumen a desenvolupar aquests actes.

I abans de començar la crítica vull deixar clar que aquests tipus d’esdeveniments els he viscut des dels dos costats de la barrera. Anem per feina, doncs.

*No has tingut el temps necessari per preparar la xerrada i no haver de llegir-la? És realment soporífer pels oients. Si és per problemes d’ansietat a l’hora de parlar amb públic, busca un psicòleg cognitiu conductual, t’ajudarà molt, t’ho prometo. I no significa que estiguis malament del cap, eh? Simplement t’ensenyarà a dominar aquest estat de nerviosisme i a poder afrontar tranquilament una exposició en públic…

*Seria possible que no omplissis la presentació (el powerpoint, normalment) de tanta informació? Tant en la xerrada globalment, com en les diapositives en si mateixes…

*Tan complicat és fer un bon powerpoint? Tant pel contingut (punt anterior) com per la forma (colors, gràfiques, imatges, tipografia…).

*És massa demanar que deixis una adreça de correu electrònic a la última diapositiva per si necessitem contactar amb tu?

*No seria convenient que la organització preparés el material pels oients? Em refereixo al contingut de les presentacions. L’experiència seria molt més instructiva i profitosa per tothom. Si a més estigués llesta abans de les jornades, seria la bomba! I no fa falta gastar paper, és tan senzill com muntar un wiki!

*I una pels oients, que avui no es salva ni l’apuntador: No podríem fer un esforç (titànic?) per apagar o silenciar els telèfons mòbils? Si és que avui en dia ja no sonen ni als cines més freqüentats pels adolescents! A veure si l’organització haurà de posar un anunci a través del projector com fan abans de les pel·lícules… (empreses de telefonia, aquí teniu un nou nínxol de negoci!).

Foto de capçalera | The Keynote Crowd at Northern Voice de kk+