Amb Cars ja no tinc cap pel·lícula pendent de Pixar, i després d’haver-la vist, no lamento gens no haver pagat una entrada en el seu moment per veure-la al cine, com sí ho vaig fer amb Ratatouille.
L’he trobat, de llarg, la pitjor de totes les produccions d’aquesta companyia d’animació. Però tot i així, li dóna diverses voltes a moltíssimes de les preteses pelis d’animació d’avui en dia.
Crec que el més just és assenyalar que Cars és excessivament infantil per una persona adulta (tot i que, com jo, gaudeixi dels productes pels petits de la casa) i conté un argument terriblement fàcil i previsible en excés. I per trobar-hi pegues, fins i tot s’hi canta una cançó al més pur estil musical (cosa que em sembla que no havia succeït mai amb Pixar). Ho puc resumir dient que argumentalment m’ha semblat d’allò més simplona.
La gràcia (que és molta) de la peli és l’excel·lent univers construït al voltant dels protagonistes, cotxes humanitzats, amb alguns personatges simpatiquíssims. Univers que és d’una excel·lència tècnica increible, com ens tenen acostumats aquesta colla, que per ell mateix val la pena.
Recomanable amb reserves. Només per a amants de l’animació i seguidors dels treballs de Pixar.
Tràiler
Crítiques
‘Cars’, otra joya de Pixar a Blogdecine
“Cars” de John Lasseter y Joe Ranft a Moonfleet
