Tag: Paco Plaza

[REC]2

Posted by on October 05, 2009

rec2

Per a qui no hagués tingut prou amb la primera entrega dels “infectats” que corrien per una finca de Rambla Catalunya, que en realitat van ser molts si ens hem de fiar de la recaudació econòmica, arriba una segona part amb una sèrie d’expectatives creades altíssimes. I la peli les compleix. Amb matisos però les compleix.

D’entrada, no intenta canviar una de les seves grans virtuts, la sensació claustrofòbica de desenvolupar-se en molt pocs metres quadrats. Amb el gran inconvenient de perdre el factor sorpresa (impossible de solucionar?).

El desenvolupament de l’argument és completament satisfactori degut a un just i necessari gir en el seu contingut (per no acabar rodant un calc de la primera part) i amb l’originalitat d’un segon punt de vista dels esdeveniments (amb petit flashback, que s’estan posant molt de moda els salts temporals dins les estructures narratives, caram!) que li afegeix frescura i una petita treva a l’espectador.

En la part negativa, a la pèrdua del factor sorpresa com hem comentat, també val la pena destacar que els ensurts són en quantitat menors que a [REC] i poder una mica menys intensos.

Resumint, altament recomanable si et va agradar la primera entrega, però millor no esperar que estigui a la mateixa alçada, ja que [REC]2 la posaríem un pas enrera.

¡Nyam!

Tràiler

Crítiques

Sitges’09: Película de la semana ‘Rec 2′ a Cinematical
‘[REC] 2′, un nuevo enfoque de un mismo acontecimiento a Blogdecine
‘Rec’ vs. ‘Rec 2′. Más de lo mismo pero peor a Cinematical
Estrenos: REC2 a Dandel
‘[Rec] 2′, el regreso a Blogdecine

[REC]

Posted by on June 01, 2008

Tenia moltes ganes de poder veure aquesta pel·lícula. Avalada per un seguit de premis del Festival Internacional de Cinema de Catalunya i Goyas, prometia ser una bona peli del meu estimat i generalment tant mal fet gènere de terror.

Amb un repartiment desconegut, amb altes dosis d’improvització (segons Jaume Balagueró i Paco Plaza, els directors de [REC]) i la simulació d’un documental, aquesta pel·lícula té moltes semblances amb la coneguda Blair Witch Project, especialment amb la creació d’una inquietant atmòsfera de tensió al llarg del metratge.

Una atmòsfera agobiant que no dóna cap tipus de concessió a l’espectador, un dels grans encerts de la peli, que a més, no ha de recòrrer a l’ensurt fàcil del volum de l’àudio.

No explicaré gaire cosa més, si no l’has vist, quan menys sàpigues, molt millor. Però si ets un seguidor o seguidora d’aquest gènere, [REC] és una d’aquelles pelis que et fan pensar que encara hi ha esperança de continuar trobar un tipus de cinema que et faci passar por.

Per cert, com a prova aportada al tribunal a favor de la tesi de que [REC] és realment tensa, tenim el fet que em queda suspès de manera indefinida el dret de veure aquest tipus de pelis amb la meva princesa. Ja només em queda el privilegi de veure-les completament sol… ;)

Tràiler

Més informació

Entrada de REC a la Wikipedia

Crítiqes
[REC]: Crítica a Mis Fotogramas
‘[REC]‘ de Balagueró y Plaza, terror psicológico y costumbrista a Blogdecine