Ja fa una setmaneta que he estat provant aquesta llaminadura que desitjava moltíssim (tot i que no sabia quan la tindria) i que em va arribar com a sorpresa d’aniversari.

Després d’unes quantes (bastantes) hores jugant, sol i acompanyat, no puc dir res més que no m’ha defraudat en absolut (i tenia les expectatives força altes) i és bàsicament perquè no li trobo gaires pegues. A continuació llistaré aquelles coses que m’agraden i quines no, però abans t’avisaré que si estàs llegint això i no saps de què va el joc, et recomano que llegeixis els enllaços que deixo al final de l’entrada. Aviso també que moltes de les raons són les mateixes per les quals em va agradar tant el SSB Melee per la GameCube. Som-hi!

M’agrada

- La gran quantitat de modalitats de joc: classic, història, brawl, dianes, baseball, online, esdeveniments…
- La bona quantitat de personatges (i els que em falten per desbloquejar). Més que els que acostuma a haver-hi als jocs de lluita (que jo recordi, que no en sóc gaire aficionat).
- Els trofeus, que són part de la història de Nintendo. Benvolguda enyorança.
- L’editor d’escenaris.
- Els cops especials finals, que són increibles.
- El personatge de Sonic: Per fi es poden estomacar de valent amb en Mario.
- El personatge de Solid Snake. Un dels personatges amb els que jugava al MSX a un joc tant fantàstic com aquest.
- El concepte en general afavoreix l’estratègia més enllà que el “mamporreo” indiscriminat (amb el que també es poden guanyar molts combats).
- La música, b-r-u-t-a-l.
- La quantitat d’escenaris i les possibilitats d’interacció que tenen.

No m’agrada

- Per posar alguna cosa… A certs nivells de dificultat és impossible sobreviure.
- Que no hi hagi 100 personatges enlloc dels 35 que són. I sobretot, que no hi sigui Megaman, com s’havia rumorejat en el seu moment.
- No he probat gaire l’online. No sé si estarà ben implementat. Tot i que m’imagino que fent servir els p**** codis d’amic…

No em queda més remei que afirmar que aquest joc es tracta d’un altre “must have” per la Wii, al nivel del Mario Kart Wii. No hi ha res més a dir.

Tràiler

Més informació

Entrada del SSBB a la Wikipedia (en anglès)

Altres reviews
Análisis Super Smash Bros. Brawl a Vidaextra.
Análisis de Super Smash Bros. Brawl a Dandel
Hostias como panes en Wii a Akihabara Blues

Sense cap mena de dubte, la saga Mario Kart serà una de les que recordaré tota la meva vida. Les hores que m’han fet gaudir tots els jocs que han sortit sota aquest nom són incontables. I quan dic tots em refereixo literalment a tots (menys el de GBA). Des del Super Mario Kart per la SNES (possiblement la consola que més he gaudit) fins el de Wii, que és el motiud’aquesta entrada.

Val a dir que menys el primer dels jocs, tots, per un motiu o un altre m’havien decepcionat en certa mesura. Jo crec que principalment pel l’escàs nivell de dificultat que tenien els jocs exceptuant l’infern que suposaven les curses de 150cc al Super Mario Kart. I en segon lloc per algunes “millores” introduides a cada joc que crec que no li aportaven res positiu (sense anar més lluny, el famós snaking a la NDS o els dos conductors per kart al Mario Kart: Double Dash per a la GC). I tenia dos motius per tenir por amb el Mario Kart Wii: El control amb el volant (por mínima perquè es pot fer servir el pad de la GC) i sobretot la possibilitat de pilotar motos.

Doncs després de jugar-hi bastant estic en disposició d’afirmar que el Mario Kart Wii està al mateix nivell que el Super Mario Kart. Anem a veure el perquè del meu atreviment:

1. Circuits: No tinc paraules per descriure com m’han agradat els 16 circuits dissenyats per aquesta nova entrega. Llargs, originals, plens de dreceres, amb alguns trams de dificultat lleugerament alta… Una meravella. No recordava aquesta sensació amb un Mario Kart des de… bé, de fet,no la recordava. La única llàstima és que no siguin 32 enlloc de 16.

2. Les motos: El meu gran temor abans de jugar. L’encís després de fer-ho. El control de les motos és diferent, especialment a l’hora de derrapar per agafar les corves, però se li pot treure molt de partit a aquests vehícles. M’han agradat tant que ara mateix només corro amb les motos! Quina gran idea!

3. Dificultat: La justa. Molt senzill a 50cc i 100cc, però no tant a 150cc. Tot i així jo preferiria que fos més complicat.

4. Dinàmica de la cursa: En la línia de la resta de Mario Karts, excloent el de SNES. El gran repte si vols guanyar una cursa és sobreviure a les cacicades a les que et sometran els rivals amb l’ajut dels ítems que vas recollint mentre corres. Al Super Mario Kart (SNES) hi existia un component més important de “simulador” de conducció. Era molt important aprendre de memòria el recorregut del circuit i esgarrapar totes les dècimes possibles a cada tram, on una sortida de pista et condemnava a no poder guanyar la cursa. Des de llavors això va canviar. Per bé o malament. I creix la importància de la sort o saber defensar-te de la resta de rivals. Com la IA de la màquina no és molt destacable, si jugues sol no ho notaràs en excés. Però quan juguis a l’online, cada cursa es convertirà en una increible batalla on per desgràcia, la sort hi té massa pes.

5. Online: No estic acostumat a jugar a jocs online, la veritat. Però avui en dia, en un joc com aquest és imprescindible. Les partides són molt còmodes i ràpides. Trobo a faltar la possibilitat de fer campionats, ja que es tracta de córrer una cursa rera l’altre. Poder això es pot fer amb els amics, però de moment no ho he probat. Encara no sé si els meus amics amb una wii l’han comprat. Si llegeixes això i vols deixar als comentaris un codi d’amic del Mario Kart Wii, no et tallis.

6. Control amb el volant: Sorprenentment he llegit a alguns blocs que és complicat fer servir aquest tipus de control. Jo, acostumat tota la vida a pads de totes les formes i colors, i no haver tingut mai un volant amb el que jugar a jocs de carreres (que en realitat no m’apassionen), crec que és increiblement fàcil jugar al Mario Kart Wii amb el seu volant. I qui digui el contrari o no ho ha probat (o no més de cinc minuts) o té un problema físic.

Les conclusions ja les he anotat al principi de l’entrada i de totes maneres estan implícites després d’haver escrit tota aquesta parrafada: Mario Kart Wii és un must have d’aquesta consola i un dels jocs més divertits que crec que et pots trobar avui en dia.

Tràiler

Més informació

Mario Kart Wii a la Wikipedia
Mario kart, una saga sobre ruedas al Blog de Manu (preciosa entrada on es repassen tots els Mario Kart).
Review Super Mario Kart Wii a El Pixelblog
Análisis: ‘Mario Kart Wii’ a Vidaextra
[Microanálisis] Super Mario Kart para Wii a Akihabara Blues

Aquesta nova entrega dels magnífics jocs de la saga Zelda era molt esperada pels milers de fans de la saga. Tenia moltes ganes de veure com s’adaptava a la portàtil de Nintendo i si continuava oferint les dosis de diversió que acostumen a oferir aquests jocs. I la veritat es que es tracta d’un joc divertidíssim.

Com que un servidor es va iniciar en el món dels videojocs amb una Atari i posteriorment amb un MSX, la variable gràfics acostumo a tenir-la bastant desatesa, és a dir, no li concedeixo un pes important a l’hora de valorar un joc. Però tot i així, val a dir que a la petita NDS, aquest nou Zelda llueix perfectament. S’ha hagut de fer servir el famós cell shading, amb l’estètica del Wind Waker, i crec que ha estat una decisió acertadíssima (de fet el Phantom Hourglass és una seqüela de l’anterior). Tot i això senyalaré que en pocs moments del joc es produeixen els desagradables enlentiments del motor gràfic, concretament amb algun enemic final de masmorra i navegant a alta mar mentre lluitem contra vaixells enemics.

El control del personatge, una combinació entre l’stylus i els botons, és notablement bo. Falla de tant en tant l’stylus quan es necessita molta precisió alhora que velocitat, però en termes generals es comporta força adequadament a més de ser còmode.

L’stylus afegeix moltes possibilitats al joc i la que crec que és molt acertada és la de poder dibuixar i escriure sobre els mapes del joc, on poder fer-hi anotacions afegeix facilitat a l’hora de recordar llocs a visitar, ítems determinats, etc.

Pel que fa al contingut del joc en si matex, segueix el típic esquema tan repetit de diverses masmorres. No excessivament complicades i força curtes, el que converteix a The Phantom Hourglass en un joc bastant assequible (com en realitat tots els Zelda). Començo a trobar a faltar un canvi en l’esquema del joc, em sembla que s’està convertint en quelcom massa repetitiu. Però no apostaria a que Nintendo ho faci. Si els hi funciona… per què canviar-ho?

El que he de reconèixer que em feia molta por era que l’argument del joc es situés en distintes illes, el que significava que per desplaçar-se entre elles s’hagués de navegar. L’experiència amb el Wind Waker em va resultar frustrant, massa temps invertit en moure’s en el món creat pel joc i tremendament desesperant al introduir-hi un element clau en el desenvolupament de l’argument. En aquest cas, al Phantom Hourglass, això no succeeix i s’agraeix. Continua sense ser una part del joc massa fluida, però no tan poc com per poder fer que algú abandoni el joc. Es nota que a Nintendo li van caure pals amb el Zelda de Game Cube.

La part més negativa d’aquest joc crec que és l’absurda decisió de fer-nos repetir un cop rera un altre una de les masmorres. Si afegim que és una de les consumeix més temps per completar-la i la que exigeix més paciència, tenim un punt negre que pot trabar a la gent menys experta o menys apassionada pel joc.

I com a últim punt negre d’aquest Zelda (tot i que és extensiu a d’altres), trobo a faltar més innovació amb les espècies que habiten el món on es desenvolupa el joc. Una mica més de feina no estaria gens malament. Els Goron, per exemple, em cauen genial, però no cal que surtin a cada nou Zelda, no?

Com a conclusió considero que aquest és un dels imprescindibles per la NDS. Per la seva qualitat, per la diversió que ofereix, per la seva adequada curva d’aprenentatge, per la seva ajustada dificutlat… I perquè és un Zelda, i sent així no pot tractar-se sino d’un dels millors jocs als que es pot jugar.

Més informació
Anàlisi a VidaExtra
Analis dis a GamesAjare