No havia anat a veure mai cap espectacle de La Cubana i realment no m’acabava d’atraure gaire la idea de fer-ho. Ja havia vist algunes de les seves intervencions televisives i m’havien fet el pes, però com que a la meva princesa li venia de gust veure aquesta reedició d’un dels seus clàssics em vaig animar a comprar les entrades com a regal de Nadal.

I no podria haver decidit millor, ja que ens vam passar tot el que dura l’obra rient sense parar.

A mi m’agraden les coses originals i que els esquemes tradicionals es trenquin. I La Cubana ho fa. Fan teatre de carrer i fan participar al públic com a part de l’obra (part imprescindible). Segurament als grans aficionats al teatre no els hi resultarà tan poc habitual (no oblidem que aquest espectacle té més de 15 anys, i em nego a acceptar que durant aquest temps cap companyia hagi adoptat aquest recurs) però als que no hi acostumem a anar-hi ens encanta.

Per llegir una sinopsi de l’argument de l’obra es pot llegir aquest post de Barcelona | Vive la ciudad.

Més informació
Pàgina web de La Cubana