El cine dels germans Coen és esquizofrènicament deliciós. Per un costat tenim les comedies: les excel·lents o les entretingudes (com Quemar después de leer). I d’altre banda tenim el cinema seriós, amb molt bones pel·lícules com No es país para viejos.

Li tenia moltes ganes amb tant que se n’ha sentit a parlar, bàsicament pels quatre Oscar que va guanyar i especialment pel d’actor secundari que va rebre Javier Bardem. I en general m’ha deixat un bon gust de boca, amb algunes pegues.

M’ha agradat

- Els protagonistes: Tommy Lee Jones, Javier Bardem i Josh Brolin, molt bones interpretacions.
- Els personatges, especialment el d’en Bardem. Un psicòpata de debò.
- L’inici de la peli, que deixa sense respiració.
- El ritme, pausat quan és necessari, dinàmic quan fa falta.

No m’ha agradat

- La duració de la pel·lícula, massa llarga…
- El final, que m’ha deixat bastant fred.

La conclusió seria que No es país para viejos em sembla una peli molt recomanable, amb la que he gaudit d’una bona estona. Quina llàstima que els Coen no facin només pel·lícules com aquesta!

Tràiler

Crítiques

‘No es País para Viejos’, al servicio de Javier Bardem a Blogdecine
‘No es País para Viejos’, no es la mejor película de los Coen a Blogdecine
‘No es país para viejos’, para quitarse el sombrero a Blogdecine