Mira que em va entusiasmar l’anterior de les entregues del més famós dels agents de l’MI6… I en canvi Quantum of Solace m’ha decepcionat un tant…
Com a pel·lícula d’acció no està gens malament. Té un inici que treu la respiració amb dues persecucions increibles (tot i que no a la mateixa alçada que a Casino Royale) i la resta de metratge manté el tipus tot i que a un nivell més baix. Acció prou ben rodada i trepidant.
Ara bé, jo m’esperava que el pes i la profunditat del protagonista, com a Casino Royale, fos un pilar al mateix nivell que la marxa que ofereix tant tret, salt, estomacada i explosió. I m’he equivocat.
El que havia de demostrar Quantum of Solace era que Casino Royale significava el renaixement de la saga amb l’acció de qualitat i el personatge torturat d’en Bond com a bandera. Però només s’ha quedat amb la primera de les característiques, i jo ho trobo una veritable llàstima…
En tot cas, acció de la bona, un entreteniment palomitero de primera i que en el meu cas no rebutjo normalment, tot i que per culpa de les expectatives m’hagi deixat un mal regust de boca…
Llarga vida al 007 interpretat per en Daniel Craig, que per sort no és el cinema de despropòsits als que ens tenien acostumats anteriorment!
Sent una mena de seguidor de les pel·lícules de James Bond, capaç d’empassar-se les més absurdes mai concebudes com les que venim “gaudint” durant els últims anys per l’únic motiu de no faltar a la cita de les aventures d’en 007, confesso que la mandra i desidia eren les emocions que em provocava haver de veure aquesta darrera entrega. I la conclusió final d’haver-la vist, no pot ser més positiva. Amb Casino Royale James Bond torna per la porta gran. I jo amb aquests pèls…
M’ha agradat
- Poder veure un Bond més humà. Una persona amb emocions de debò. Llàstima que només sigui a partir de la segona meitat de la peli.
- El to general de l’acció: espectacular, trepidant, però sense contenir escenes que les hauria de protagonitzar un Jedi enlloc d’un agent de la MI6 (només cal pensar en les pelis d’en Brosnan).
- La primera escena d’acció. Una persecució a peu increible, una demostració de parkour que no deixa respirar a l’espectador.
- Daniel Craig, un desconegut que m’ha semblat una elecció acertadíssima després de veure la peli. Em sembla que tenim Bond per estona a poc que ell vulgui. I és que els últims Bond eren patètics (només cal pensar en les pelis d’en Brosnan).
- El guió, ostensiblement més treballat i de més qualitat que les darreres pel·lícules (només cal pensar en les pelis d’en Brosnan).
- Que en general és una bona peli d’acció que la poden veure i gaudir les persones aficionades al gènere però a qui no els hi agraden les aventures de l’agent secret britànic. No com les anteriors (només cal pensar en les pelis d’en Brosnan).
- Que no hi surt en Pierce Brosnan.
No m’ha agradat
- Que la típica arrogància del protagonista i el seu egocentrisme és tremendament exagerat durant la primera meitat llarga del metratge. I m’ha semblat el Bond més antipàtic i més imbècil que havia vist en molt de temps.
- Quina **** mania de fer les pel·lícules tan llargues avui en dia…
- El final, massa brusc, amb un gir argumental de massa graus.
En conclusió, una molt agradable sorpresa, de les que m’agrada trobar-me de tant en tant, gràcies a les baixes expectatives que tenia. Ja veurem que passa amb la següent entrega, però valoraré seriosament pagar una entrada al cinema…
