Aquesta entrada forma part d’aquesta col·lecció d’anotacions.
6. HERO (MSX)
Brutal aquest joc d’Activision (1984). Probablement dels primers als que vaig jugar mai, ho tenia tot: control senzill, dificultat endiablada, simplesa espectacular… Un altre dels que mai vaig arribar a completar, suposo que perquè era un pimpollito quan hi jugava (i com ja he comentat, el trobava realment difícil).
Aquest és un dels que més il·lusió em fa jugar cada cop que tiro de jocs antics amb emuladors de diverses plataformes. Si hi vas jugar, segur que no te n’has oblidat…
7. International Superstar Soccer (N64)
Probablement el joc de futbol amb el que més he gaudit mai. Els jocs d’aquest esport (i esportius en general) són d’un tipus que em permeten fer petites partides sense pensar que estàs dedicant una bona estona a jugar. El que dura fer un sol partidet. I a més, segurament són els més divertits de jugar amb els amics. Doncs bé, aquest en concret em va regalar moltes hores de diversió des del 1998 fins… bastant més endavant.
8. Knightmare (MSX)
No sé perquè redimonis em recordo jugant a aquest joc a casa de la meva àvia. No sé perquè hi tenia allà l’MSX, però ara mateix em puc veure assegut davant d’aquella tele i tornant a començar (un i un altre cop) una partida al Knightmare.
Brutalment difícil per les meves habilitats, és un joc d’una de les èpoques daurades de Konami (any 1986), dels quals podíem disfrutar altres meravelles com el Konami’s Ping Pong, Penguin Adventure, Magical Tree i moltíssims jocs fantàstics més.
9. Lemmings (PC)
Li agradava especialment al meu pare, que no parava de jugar amb ell repetidament. Jo no tenia gaire traça amb aquest trenca-closques que va debutar el 1991. De fet, molt sovint em dedicava a fer morir els lemmings de les maneres més divertides possibles, com fer-los caure de ben amunt, juntar un centenar d’ells en un foradet i fer-los esclatar… El que debem haver fet tots els que hi hem jugat. Però s’ha de reconèixer que era un gran producte que va posar a prova la meva escassa paciència davant l’ordinador.
10. Mario 64 (N64)
Una de les bombes de la meva, ja llarga, experiència amb l’entreteniment digital. Un joc que al probar-lo va fer que el meu cor fes un salt. Un joc que omplia les hores de “campanes” que feia a la universitat i decidia tornar a casa (prefereixo pensar que no era un dels motius perquè ho fes).
És un dels mítics de la història global dels videojocs perquè va suposar la entrada (per la porta gran) a les 3D. I qui millor per fer-ho que un dels personatges més famosos de la indústria amb un dels jocs de la saga més coneguda de tot el planeta. Una obra mestre de Nintendo al 1996.