Juro que vaig anar a veure Hancock sense cap tipus de pretensions. No esperava res més que pur entreteniment estiuenc, sense gaire contingut, humor fàcil i frescura. Un toc diferent a les pelis de superherois que tant de moda estant avui en dia. I és que també sé gaudir perfectament d’aquestes pel·lícules, una de les ventatges de tenir uns gustos amb poques restriccions.

Però no sé si sóc jo que estava/estic en un estat/fase diferent del que és habitual, o que Hancock és un despropòsit (o un propòsit molt mal resolt).

No em va fer riure en gairebé cap moment, no la vaig trobar emocionant i em va semblar que és una de les pel·lícules amb més forats de guió que he vist mai, on succeixen una bona quantitat d’esdeveniments perquè sí, sense motiu, sense lògica, amb persontages que fan coses absurdes.

Respecto molt a Will Smith, a qui trobo un excel·lent actor, a més de gran showman i ser aquell tipus de personatge que converteix en or gairebé tot el que toca al món de Hollywood. I no tinc dubtes que Hancock serà una bona inversió per la seva productora, però… avui en dia el cinema està molt car (i les crispetes!) i segur que hi ha alternatives lleugeretes, amb poca “txitxa”, però que siguin entretingudes i mínimament ben fetes.

L’únic positiu de Hancock és que no dura més de 90 minuts, qualitat molt escassa avui en dia.

Serà m’estic fent gran?

Tràiler

Crítiques

‘Hancock’ y la identidad perdida a Blogdecine
‘Hancock’, caótica decepción veraniega a Blogdecine
‘Hancock’, la maldición de ser superhéroe a Blogdecine