El cine dels germans Coen és esquizofrènicament deliciós. Per un costat tenim les comedies: les excel·lents o les entretingudes (com Quemar después de leer). I d’altre banda tenim el cinema seriós, amb molt bones pel·lícules com No es país para viejos.

Li tenia moltes ganes amb tant que se n’ha sentit a parlar, bàsicament pels quatre Oscar que va guanyar i especialment pel d’actor secundari que va rebre Javier Bardem. I en general m’ha deixat un bon gust de boca, amb algunes pegues.

M’ha agradat

- Els protagonistes: Tommy Lee Jones, Javier Bardem i Josh Brolin, molt bones interpretacions.
- Els personatges, especialment el d’en Bardem. Un psicòpata de debò.
- L’inici de la peli, que deixa sense respiració.
- El ritme, pausat quan és necessari, dinàmic quan fa falta.

No m’ha agradat

- La duració de la pel·lícula, massa llarga…
- El final, que m’ha deixat bastant fred.

La conclusió seria que No es país para viejos em sembla una peli molt recomanable, amb la que he gaudit d’una bona estona. Quina llàstima que els Coen no facin només pel·lícules com aquesta!

Tràiler

Crítiques

‘No es País para Viejos’, al servicio de Javier Bardem a Blogdecine
‘No es País para Viejos’, no es la mejor película de los Coen a Blogdecine
‘No es país para viejos’, para quitarse el sombrero a Blogdecine

La filmografia dels germans Coen és una col·lecció de pel·lícules digne de ser seguida. Gaudeixen d’una curiosa imaginació que produeix, com a mínim, pelis curioses.

De totes elles, hi ha les notables, les mediocres o les dignes de ser oblidades. I penso que una de les grans pegues d’aquesta filmografia és sentir-se com en una mena de muntanya russa cada cop que veus una de les seves últimes produccions. Ens trobarem amb una pujada? O serà una caiguda lliure?

Pel que fa a Quemar después de leer, jo la qualificaria dins de les pelis mitjanetes, força entretinguda, però que segurament no aguanta una segona visió (que probablement causaria força aborriment).

En Brad Pitt i George Clooney es mostren molt correctes (especialment el primer), demostrant per enèssima vegada que funcionen a les comèdies. Per variar, en John Malkovich tampoc desentona, interpretant el seu paper molt dignament. Tots ballen per un argument producte de les ments recargolades dels Coen que resulta bastant entretingut, correcte, però no gaire més. I definitivament, que l’escena més divertida sigui el diàleg final de la peli (sense ser gran cosa) no diu gaire a favor d’aquesta.

Si prenc com a referència la trilogia amb en Clooney, la posaria en segon lloc, per darrera de Crueldad intolerable (força divertida i prou) i molt per davant de O’Brother (un dels aburriments més grans que he tingut el plaer de sentir). Quemar después de leer no aguanta la comparació amb Fargo o El gran Lebowsky. Ni fins i tot amb la criticada Ladykillers que a mi em va fer retorçar-me de riure.

Ara només falta que em posi al dia amb No es país para viejos, pel·lícula que ja hauria d’haver vist…

Tràiler

Crítiques

‘Quemar después de leer’, Brad Pitt y su sublime memo a Blogdecine
‘Quemar después de leer’, intento de efecto bola de nieve a Blogdecine
Quemar después de leer y no meterse en líos a Blogdecine
‘Quemar después de leer’, para disfrutar siempre a Blogdecine
‘Quemar después de leer’, el informe más gracioso de la CIA a Blogdecine