No sé ben bé com qualificar 21 black Jack. Bé, la realitat es que sí que sé com, però vull intentar treure-hi el poc suc que se li pot treure a aquesta pel·lícula.
Intentaré que allò negatiu no superi aquest paràgraf: 21 black jack és tòpica i increiblement previsible. Els personatges segueixen esquemes ja molt sobats per la indústria del cine, plans i que escenifiquen aquelles situacions que a poc que hagis vist unes quantes pelis de Hollywood et pots imaginar que succeiran. Resumint, no s’aporta res diferent al món cinematogràfic amb aquesta pel·lícula. Del que es desprén que si no la veus no t’hauràs perdut absolutament res.
L’únic que es salva (i pels pèls) són les aparicions de Kevin Spacey i Lawrence Fishburne, actors amb certa entitat que interpreten papers realment dolents.
Si em venia de gust veure 21 black jack és per dos motius: la curiositat que tinc pels jocs de cartes (i concretament pel black jack) i per les aproximacions matemàtiques al joc (tot i no ser capaç d’entendre aquestes aproximacions i no tenir les capacitats cognitives necessàries per entendre els conceptes tan abstractes que acostumen a ser els matemàtics i els estadístics).
Per aquest últim motiu em va cridar l’atenció que al principi de la pel·lícula es fes servir el famosíssim problema de Monty Hall, sobre el qual deixo aquí dos enllaços interessants: explicació a la Wikipedia i explicació a Estadística para todos (enllaços bastant similars, on poder el segon és més instructiu al incloure un simulador).
Realment no val la pena afegir res més a aquesta “crítica”. Només em donaré el gust d’incloure a aquesta entrada un joc de black jack (que per cert, no puc veure des del meu lector de feeds, el google reader) per poder treure’m el mal regust que m’ha deixat aquest bodrio (ups, ja se m’ha escapat…).
Crítiques
21 black jack a tublogdecine
‘21: Blackjack’, ni un solo as en la manga a blogdecine
Tràiler
Enllaços sobre el black jack