D’entrada ja vull deixar clar que aquesta pel·lícula es deixa veure bastant. És a dir, és força entretinguda. No vull que la resta de coses que escriuré deixin la impressió que es tracta d’una “peli brossa”.

Per començar diré que que Ases calientes és una poca-soltada. Violenta, sense miraments i amb personatges esperpèntics que de tant en tant tenen uns diàlegs absurds. No hi cap dubte que la ombra del mestre Tarantino planeja sobre el concepte de la peli. I al igual que les obres d’aquest director, Ases calientes té un llarg repertori, una àmplia llista d’actors i alguna actriu que formen una llista important de personatges.

Però les possibles semblances amb un Pulp Fiction o Reservoir Dogs s’acaben tot just aquí. Massa personatges que no acaben tenint gaire sentit a la història i que tenen aparicions breus i sense gaire importància. Diàlegs que intenten ser brillants però que no passen de ser rarets. Però és que tot i així la peli resuta ser simpàtica!

Fins que arribem al desenllaç. Intentant donar un cop d’efecte al més pur estil Sospechosos habituales, ens trobem amb un gir absurd i una resolució patètica.

De les interpretacions no val la pena parlar. No perquè siguin dolentes, sinó perquè són interpretacions sobre papers sense substància. Haurem d’esperar una mica més per veure si Alicia Keys pot ser una bona actriu o no.

Resumint, com m’agrada fer, Ases calientes és una pel·lícula que veuré qualsevol altre dia si l’enxampo de casulitat a la tele un diumenge per la tarda i no fan res millor. Segurament és una peli com aquella típica amistat que tots tenim. Que t’explica una història que et sembla absurda però simpàtica. Però quan tornes a sentir-la es fa bastant pesada.