
Les pel·lícules de por asiàtiques tenen un regust especial. Particularment les japoneses.
Com que són productes adaptats a una cultura completament diferent a la nostra, són bastant “rares”, però alhora intenten connectar amb una emoció humana tan universal com la por, el terror.
Dark Water, de Hideo Nakata, el mateix director de The Ring, és un bon exemple. Les conductes dels personatges, el ritme, els diàlegs, algunes situacions, no serien els que podríem trobar en una típica producció americana. Per això i per altres motius (mandra de l’espectador, raons econòmiques, prejudicis…) Hollywood tendeix a fer aquests remakes de bones pelis extrangeres, com el d’aquesta.
Però si un tolera bé aquestes diferències culturals, el que ens interessa que són les emocions, a la versió japonesa les pot trobar. I sense ser una meravella del setè art, Dark Water val la pena pels amants del cine de terror i intriga. Especialment interessant i meritòria trobo l’atmòsfera claustrofòbica creada a partir de pocs persatges, poques ubiacacions i un element tan poc (en principi) terrorífic com és l’aigua. Bastant recomanable, sí senyor…
Trailer
Crítiques
Dark Water a La Butaca
Dark Water a Bloggermania




