Les pel·lícules de por asiàtiques tenen un regust especial. Particularment les japoneses.

Com que són productes adaptats a una cultura completament diferent a la nostra, són bastant “rares”, però alhora intenten connectar amb una emoció humana tan universal com la por, el terror.

Dark Water, de Hideo Nakata, el mateix director de The Ring, és un bon exemple. Les conductes dels personatges, el ritme, els diàlegs, algunes situacions, no serien els que podríem trobar en una típica producció americana. Per això i per altres motius (mandra de l’espectador, raons econòmiques, prejudicis…) Hollywood tendeix a fer aquests remakes de bones pelis extrangeres, com el d’aquesta.

Però si un tolera bé aquestes diferències culturals, el que ens interessa que són les emocions, a la versió japonesa les pot trobar. I sense ser una meravella del setè art, Dark Water val la pena pels amants del cine de terror i intriga. Especialment interessant i meritòria trobo l’atmòsfera claustrofòbica creada a partir de pocs persatges, poques ubiacacions i un element tan poc (en principi) terrorífic com és l’aigua. Bastant recomanable, sí senyor…

Trailer

Crítiques

Dark Water a La Butaca
Dark Water a Bloggermania

Ara sí, ara ja he vist totes les pel·lícules a dia d’avui del director Shyamalan (per aquí he escrit sobre La joven del agua). I poder The happening (o El incidente) és la més fluixeta de totes, o això m’ha semblat…

No obstant, com m’ha passat amb la resta de la filmografia de l’hindú, crec que es tracta d’una peli digne de ser destacada. Però d’altre banda, no m’extranya gaire que s’hagi endut molts pals i és que no em sembla una pel·lícula de digestió… diguem típica.

M’agradaria destacar que existeixen certs passatges del film que m’ha resultat realment inquietants: algunes escenes de suïcidis, els llargs silencis quan s’acosta l’amenaça (que a més és invisible!), el terror que mostren els personatges… Però entenc que hagi decepcionat a molta gent per dos motius:

El primer és perquè és molt més introspectiva del que estem acostumats amb es pel·lícules de terror (si es pot qualificar així a The happening), de manera que trobem poca acció i un ritme pausat.

El segon és el combinat explicació del misteri + desenllaç. L’explicació del perquè de les morts de milers de persones haurà resultat molt inverossímil per a molta gent i el final… diré que completament fora del control dels protagonistes (per si algú llegeix això sense haver-la vist), el que pot trencar amb l’esquema típic on els personatges resolen un conflicte de manera activa o passiva amb les seves accions.

Perfecte per veure una tarda qualsevol on no es té res millor a fer, segurament no és addient per repetits visionats. I em reitero, de la filmografia de Shya ( partir d’ara anomenaré a Shyamalan així, que em costa un huevo escriure el seu nom), l’obra més fluixa de totes. Però això no és gens complicat quan la resta són pel·lícules magnífiques al meu entendre.

PD: No et deixis enganyar pel tràiler ja que és com si fos d’una altra peli. Quin costum tant lleig de fer muntatges d’aquest tipus en els que et fan entendre que les pel·lícules són d’un gènere completament diferent…

Tràiler

Crítiques

‘El Incidente’ (’The Happening’), malas señales a Blogdecine
Crítica: ‘El Incidente’ a Cinematical
Crítica de El incidente a Muchocine

Bastant entretinguda aquesta broma de peli… però completament prescindible. Sense cap mena de dubtes es veu clarament trepitjada en la categoria de zombies moderns per les meravelloses 28 días después y 28 semanas después.

D’un bon inici comença l’acció, però poc a poc es va diluint fins que els moments interessants es van distanciant i l’atmòsfera de tensió es dilueix força depressa.

I com que avui estic mandrós (estic posant al dia tota aquesta caseta virtual meva) ho deixaré aquí. Només per a fanàtics del gènere…

Trailer

Crítiques

El amanecer de los muertos a La Off-Off-Crítica

Abuuuuuf… Una de les pitjors pelis que he vist últimament. Entretinguda? Una mica, d’acord. Fa por? Gens. Fa riure? De tant en tant… I no ajuda a gaudir la peli el fet que, sobretot al principi, l’argument sigui poc clar i que generi una mica de confusió.

No m’extendré gaire, és bastant prescindible pels amants del gènere i pels cinèfils en general. L’únic que val la pena és el petit niñocalabaza, una monada de cap a peus, amb uns caminars que fan venir ganes d’atxutxar-lo i jugar amb ell (tot i que sembla que li agradi jugar amb cutters).

Sorprenentment ben criticada pels fans del cine de terror (?) que abunden a internet (i és que internet és un altaveu pels petits grups de freaks escampats arreu del món, jo mateix en sóc una prova). Especialment per una suposada originalitat narrativa, la de lligar quatre histories independents (o no tan independents) amb salts temporals. Vamos, el que no s’havia vist mai al cine. En qualsevol cas, que ningú s’ho prengui malament :)

Tràiler

Crítiques

Truco o trato a Aullidos
Truco o trato a Watakshi
Truco o trato” (2008) Michael Dougherty a Amazing movies

Pedazo de sorpresa m’he endut amb aquesta pel·lícula! Sis virtuts brutals que per mi té El truco del manco:

Primer, perquè no m’esperava la cruesa que emana tota la cinta. D’alguna manera imaginava que tindria alguns tocs edulcorats que no apareixen en cap moment.

Segon (i molt relacionat amb el primer) pel final. Cru i amb moralina.

Tercer per l’esperit de superació que proposa i imposa.

Quart per la companyia amb la que vaig veure la peli: no hi ha res millor que autèntics experts en la matèria que et vagin explicant el que se t’escapa…

Cinquè per aconseguir que aquesta companyia es quedés enganxada a les seves cadires seguint l’argument.

I sisè pel tros d’actuació del protagonista, el Langui, excel·lent en tot moment, no m’atreveixo a dir si just guanyador del Goya al millor actor revelació del 2009 al no poder valorar la resta de nominats, però digne d’aplaudir. De peu.

El tipus de peli que no m’importa gens veure diversos cops…

A mí no me digas que no se puede

Tràiler

Crítiques

Crítica. ‘El truco del manco’ a Cinematical
“El truco del manco”: Bocados de realidad a LaButaca