Category: Videoclub

Cisne negro

Posted by – 14 July, 2011

Qui m’anava a dir que una peli sobre una ballarina de ballet m’anés a captivar tant?

Però és que a més m’ha seduït tot: Natalie Portman (que no és sant de la meva devoció en cap sentit), la banda sonora, la història, el paral·lelisme continu amb El llac dels cignes, la manera en la que es representa els elements psicòtics de la ment trencada de la protagonista… Tot!

No tenia gaire interés en veure Cisne negro, però ho hauria d’haver fet abans. Ara entenc el seu èxit i l’Òscar a la millor interpretació de la Portman, que és senzillament espectacular.

Després de veure l’obra d’Aronofsky, el seu director, començaré a pensar en veure The Wrestler, una altra pel·lícula que no em crida(va) gens l’atenció…

Crítiques

‘Cisne negro’, réquiem por una bailarina
‘Cisne negro’, nuestro peor enemigo
‘Cisne negro’, artificio al servicio de la nada

Tràiler

Buried (Enterrado)

Posted by – 8 February, 2011

Amb la boca oberta m’he quedat amb aquesta pel·lícula. Quan vaig saber alguna cosa sobre aquesta, vaig intentar evitar que m’arribés cap tipus d’informació abans de veure-la. És per això que no estava del tot segur que absolutament tot el metratge es desenvolupés a dins d’un taüt i amb només un actor. 90 minuts així, eh? Quin aborriment, no?

Doncs tot el contrari: tensió, ritme creixent, angoixa… Una classe magistral de com explicar una historia amb els components reduïts a la mínima expressió! Com succeeix amb grans plats de cuina amb escassíssims ingredients, fotografies amb els mínims elements visuals, cançons amb escassos intruments, videojocs amb ínfimes complicacions visuals…

Molt aire fresc en una peli que val molt la pena. Com a mínim, per com és de diferent del que normalment consumim. De tant en tant neixen perles com aquesta que ens fa mantenir l’esperança respecte al cinema d’avui en dia.

Com sempre, recomano llegir les crítiques al final de l’entrada, per si t’interessa llegir alguna cosa amb cara i ulls respecte a la pel·lícula, no com el que hi ha a les línies anteriors.

Tràiler

Crítiques

‘Buried’, asfixiante desamparo a Blogdecine
‘Buried (Enterrado)’, Rodrigo Cortés da una lección de cine a Blogdecine
‘Buried’, cine de acción en una caja a Blogdecine

Diamantes de sangre

Posted by – 16 January, 2011

He trigat massa en excriure sobre Diamantes de sangre. Tant, que no crec que tingui res interessant que dir al respecte (com si acostumés a dir coses interessants…). Millor llegir les crítiques que sempre deixo una mica més avall.

Sense arribar a ser un pel·liculot, m’ha deixat bastant bon sabor de boca. Bona acció, trepidant, amb missatge, blablabla… El que no m’ha agradat és la Jennifer Connely. Guapíssima però… insípida?
l
Però… perquè cony són tan llargues les pelis d’avui en dia?

Crítiques

‘Diamante de Sangre’, espectacular y sobrecogedor drama a Blogdecine
‘Diamante de Sangre’, inmensos DiCaprio y Hounsou a Blogdecine

Tràiler

2 pelis tontunes: Planet 51 i Phillip Morris ¡Te quiero!

Posted by – 14 January, 2011

Planet 51: Peli d’animació a un molt bon nivell tècnic, però massa infantil com pel que el públic adult (sí, em considero adult) la gaudeixi. Previsible i d’humor fàaaaaacil.

El millor: Les referències a Alien. La d’ET massa evident i fàcil també.

Crítiques: ‘Planet 51′, el cine español rompiendo fronteras i ‘Planet 51′, un pequeño timo a Blogdecine

Phillip Morris ¡Te quiero!: Tonta, amb relativa poca gràcia, amb un Jim Carrey a mitges: o fas l’histriònic de debò o sigues seriós, però no un coitus interruptus que deixa mal sabor de boca. I no em crec al McGregor. I no fa gràcia tot plegat. No cal que la veieu, de debò…

El millor: Res.

Crítiques: ‘Phillip Morris, ¡te quiero!’, la poética recreación de una historia real, ‘Phillip Morris, ¡te quiero!’, fallida tragicomedia que juega a todo y se queda en nada i ‘Phillip Morris: ¡Te quiero!’, un loco enamorado a Blogdecine.

El curioso caso de Benjamin Button

Posted by – 11 January, 2011

No sé ben bé com afrontar la tasca d’escriure alguna cosa sobre aquesta pel·lícula protagonitzada per Brad Pitt (com diria algú, tobueno), Cate Blanchett (guapíssima) i dirigida per David Fincher (sí, al final m’he animat, ja només em queda Zodiac).

Començaré pel que menys m’ha agradat, que de fet, m’ha molestat bastant. I és que la duració d’aquesta és de 167 minuts!! Una animalada que fa que per moments es faci una peli molt llarga, interminable.

No ajuda gaire que el ritme sigui pausat, tranquil i delicat. Característica que m’encanta en algunes pelis, de debò, però que tot plegat fa que el que podria haver estat una joia tard o d’hora desitgis que finalitzi. Quina llàstima…

Independentment d’aquest petit gran defecte, la historia em sembla deliciosa. Sense ser pastelosa (la meva gran por) es tracta d’una petita fàbula sobre la necessitat de que les coses es facin en el moment més oportú perquè puguin funcionar.

Dues cosetes que crec que són mereixedores de ser destacades. La primera són els efectes visuals, espectaculars, no en va es va endur tres premis als Oscar al 2009 (maquillatge, efectes especials i direcció artística). I la segona, la increïble escena de l’accident de la Blanchett (o Daisy): pura màgia en forma de cinema.

Tràiler

Crítiques

‘El curioso caso de Benjamin Button’, extraordinaria fábula sobre la vida a Blogdecine