Category: Software

Line, la nova missatgeria

Posted by – 12 November, 2012

Si, com la gran majoria de tots nosaltres, li dones un ús intensiu al Whatsapp, crec que aquest programa et pot interessar molt: Line.

Line fa el mateix que el primer però amb algunes diferències, dues d’elles molt interessants, que són les úniques que destacaré:

  • Possibilitat de fer trucades sobre VoIP. O el que és el mateix, trucades gratuites, que només consumiran dades si ho utilitzes sota cobertura 3G, i evidentment res si ho utilitzes sota wifi.
  • El programa té versió per PC i MacOS, de manera que si estàs davant l’ordinador no fa falta que recorris al mòbil per utilitzar-lo.
  • La resta de diferències són també dignes de ser tingudes en compte, però només per les dues anterior val la pena provar-lo. I més si estàs cansat/da de les continues caigudes de servei del whatsapp. Pots llegir un anàlisi millor aquí.

    Problema? Que ha d’haver una migració important d’usuaris a aquest programa, no crec que sigui còmode mantenir l’utilització de dos serveis d’aquest tipus similars. I quan l’he estrenat, només hi he trobat tres contactes entre els meus coneguts…

    Per cert, tot i que no hagis sentit a parlar mai d’aquest programa, sembla ser que compta arreu del món amb més de 65 milions d’usuaris. No és que no el faci servir ningú, oi?

    Quin és l’ús que dono a twitter

    Posted by – 29 March, 2010

    twitter

    Twitter compleix 4 anys, i d’aquí molt poquet ja en farà 3 que l’utilitzo. Fa poca esto he llegit un article la mar d’interessant (com ens té acostumats) al blog de marilink on reflexiona sobre aquesta eina sota el prisma del periodisme (la seva professió).

    M’ha fet especial gràcia la seva introducció, que copio aquí mateix, amb la que em sento plenament identificat:

    Lo hemos visto nacer, tambalearse, crecer. Hemos ido adoptándolo en muchos usos y lo hemos integrado a nuestras vidas de una forma que no hubiéramos imaginado. Para mí Twitter es un poco ese cachorro que uno encuentra un día en la calle, decide tener en casa un par de días hasta encontrarle un lugar y finalmente acaba siendo parte de la familia, y resulta imposible pensar cómo hubieran sido las cosas de otra manera.

    Tot plegat m’ha fet preguntar-me quin és l’ús que li dono a Twitter, qüestió que m’han preguntat no poques amistats meves que n’han sentit a parlar però que no li veuen utilitat. Ho faig com un exercici instrospectiu i com el primer pas per analitzar l’evolució d’aquest ús en un futur.

    Al final del text deixo també un video bastant didàctic on s’explica què és twitter, per si a algú l’interessa.

    Nivell qualitatiu: Què faig a twitter?

    En un esforç reflexiu, intento fer una llista d’allò que faig amb twitter, o per a quines coses el faig servir.

  • Deixar petites actualitzacions del que estic fent. Realment són poques, poder faig servir en major grau les actualitzacions d’estat de facebook per aquesta finalitat. A aquesta xarxa social sí que hi tinc la gent de més confiança, més propera, a qui és més probable que els interessi què faig o què em passa.
  • Fer preguntes, plantejar dubtes, demanar consell. Entre els meus contactes tinc gent experta o molt entesa en temes com: mac, linux, fotografia, cuina, art, esports, videojocs, música, disseny web… Hi ha molt bon rollo entre/amb tots, i poques vegades lenço un dubte a l’aire i queda sense una resposta ràpida i salvadora.
  • Seguir pàgines que no segueixo a través de google reader. Blogs que no tinc un interés excessiu però que no m’importa veure alguna de les seves actualitzacions si estic rondant per twitter.
  • Caçar informació. Semblant a l’anterior. Es tracta de tots aquells enllaços que comparteixen els contactes. Com que hi ha certes afinitats, sempre es troben coses interessants, des d’un video xorra al youtube, música interessant, algun article que valgui la pena llegir…
  • Fer el vouyer. És una manera de parlar. M’encanta saber de tant en tant que està fent alguns dels meus coneguts. Inclouria aquí seguir també a personatges públics, que molts s’estan animant a twittejar. Jo en segueixo un parell, però que no són gaire actius. No és un punt que m’interessi en excés (@BillGates, @sandrorosell, @rickyrubio9, per exemple).
  • Interactuar amb organismes, empreses o rebre informació de primera mà d’aquestes. Per exemple, seguir el twitter del gabinet de comunicació de la moncloa (@desdelamoncloa), TMB (@TMB_Barcelona, etc.
  • Seguir algun esdeveniment a temps real, bàsicament esports (partits de futbol, tennis…) o entrevistes.
  • Cal no oblidar les búsquedes d’informació a temps real. Jo faig servir un script per greasemonkey al firefox que fa que cada cop que faig una búsqueda a google també em mostri els resultats trobats a twitter. Realment és una font d’informació molt interessant i més ràpida que el mateix google.
  • I em sembla que no em deixo cap aspecte… Valorant simplement aquests usos, personalment, per mi val la pena l’ús d’aquesta eina. I evidentement que no és l’únic que se li pot donar, les possibilitats són infinites.

    Nivell quantitatiu: Algunes dades

    Per començar, la data exata en la qual em vaig donar d’alta al servei. Gràcies a When did you join twitter? veig que tot va començar el 23 d’abril de 2007 (Sant Jordi!).

    Resultats de Twitalyzer data 23/03/2010

    estad twitter 00

    La veritat és que aquestes són les dades que meys m’interessen: un sèrie de càlculs de l’influència, impacte i d’altres paràmetres que, com a molt, són curiosos. Els interessants de debò venen ara.
    Enllaç actualitzat a Twitalyzer

    estad twitter 01

    En aquest gràfic es pot veure l’evolució que he seguit des que em vaig donar d’alta al servei fins el 23 de març. A primera vista, el que es pot veure és que en un inici la meva activitat va ser escassa i durant uns mesos inexistent. De fet vaig pujar-m’hi al carro sense saber ben bé què era i què hi faria.

    L’inici de l’activitat més alta coincideix amb la cel·lebració de la primera twittbarna. Aquesta va ser una oportunitat de conèixer un bon grapat de gent de barcelona que feien servir twitter i poder interactuar amb persones a qui ja has vist cara a cara fa molt senzill el procés. D’això se’n deriva un consell si comences a fer servir twitter a Barcelona: assistir a una d’aquestes reunions on coneixeràs a molta gent realment maca. L’experiència amb twitter és molt diferent d’aquesta manera. Jo he fet uns quants (no pocs) bons amics.

    Posteriorment, en el meu cas, es poden apreciar fluctuacions en la meva participació a twitter. Coses de la vida? :)

    estad twitter 02

    estad twitter 03

    Les tres anteriors gràfiques són més una curiositat que una altra cosa. Per apreciar amb una mica més de detall com es distribueixen els meus twitts. Res important.

    estad twitter 04

    Aquesta última és bastant curiosa. Per un costat es pot veure amb qui interactuo amb més freqüència, aquelles persones a qui adreço més twitts. La llista l’omplen, sobre tot, les persones amb qui més m’he fet durant aquest temps, amb qui millor em porto.

    La dada més curiosa de totes és que d’aquesta llista de deu persones, només una (la desena) no la conec en persona.

    D’altre banda també es pot apreciar des d’on actualitzo twitter, quin és el software que faig servir. Bàsicament les meves actualitzacions es realitzen des de la mateixa web. En segon terme està el software que he anat variant al llarg del temps, sempre buscant algun amb el que sentir-me còmode. Està clar que no sóc gaire fidel a cap durant un periode gaire extens ;)

    Finalment, el video que havia promés:

    Actualizació 08/04/2010: Mira que no haver recordat posar el video del reportatge de la twittbarna que ens van fer a BarcelonaTV…

    Twitter, la xarxa social de moda from bcn cat on Vimeo.

    Fotografia | Twitter icon for Fluid.app de gesamtbild

    És twitter la millor eina per entrevistar-te amb un grup de persones?

    Posted by – 21 January, 2010

    twitter

    El dimecres dia 20 de gener, el pressumpte candidat a les pròximes eleccions a la presidència del FCBarcelona, Sandro Rosell, va estar disponible a través de twitter per respondre durant una hora a les preguntes que aficionats del Barça li fessin (i els que no ho fossin també).

    La xerrada es va estar anunciant com a mínim una setmana abans de la seva realització, el qual va generar una certa expectació… Independentment del fet que un personatge públic com és en Sandro, conegut entre l’aficionat del Barça, estigués disposat a respondre les preguntes de la gent del carrer, part de les expectatives estaven produïdes per l’ús d’un canal de comunicació tan modern com és twitter.

    Aquestes són les meves ràpides conclusions personals:

    Consideracions prèvies

    Les expectatives generades van ser altes. Molts usuaris de twitter van formular les seves preguntes. No sabria dir quants, però m’atreviria a dir que algun centenar seguríssim. I d’arreu del món.

    Si a això li afegim que molts d’ells formulaven més d’una pregunta (tot i que moltes d’elles eren repetides), ens trobem amb una bona quantitat de qüestions susceptibles de ser respostes per en Sandro.

    Com seguir l’entrevista?

    Primera decepció. No em considero un usuari expert en twitter (o un power user), però sí un usuari amb experiència amb el mitjà i coneixements suficients com per donar-li un ús avançat.

    A l’hora marcada tenia en marxa una aplicació d’escritori, el Tweetie, amb una búsqueda: #entrevistasandro, el hashtag que feia servir tothom per formular les preguntes.

    Però aquí el primer error. Si no vaig errat (que podria ser) aquest tag va ser iniciativa dels que preguntàvem. Aquesta és una errada important, perquè crec que ho hauria d’haver definit l’entrevistat, però en cap twitt del seu timeline ho especificava. De fet, no eren poques les persones que no tenien present l’ús d’aquest tag.

    Degut al torrent de twitts amb aquest tags, seguir la “conversa” des de l’aplicació d’escritori era impossible, de manera que vaig optar per obrir dues pestanyes del navegador: una amb aquesta búsqueda i una altra amb el perfil d’en Sandro (per no perdre’m les seves actualitzacions entre tanta intervenció). De fet, amb algun altre programa (com per exemple TweetDeck) recòrrer al navegador no hagués estat necessari.

    El problema és que aquesta estratègia fa que enlloc de tenir l’atenció focalitzada a un sol lloc, com seria el més adequat, estigués repartida. Mal assumpte.

    Una possible solució seria seguir únicament el perfil de Sandro, però això suposava un altre maldecap. Veus una resposta seva, fas un click a l’usuari al qual respon (perquè no coneixes la pregunta) i… oh! sorpresa! Resulta que aquesta persona ha fet tres o quatre o més preguntes! Llegeix-les totes i dedueix de quina es tracta…

    La última alternativa era seguir l’entrevista a través d’alguna pàgina web esportiva, com va ser el cas de El Mundo Deportivo. Al minut ja me’n havia cansat, l’aplicació era lenta i mostrava molt poca conversa. Altament incòmoda, la vaig abandonar ràpidament.

    Problemes inherents a twitter

    La gran pregunta és si independentment dels problemes anteriors, si s’hi hagués aplicat una solució… twitter seria un bon mitjà per fer aquesta xerrada/entrevista? La meva resposta és un rotund no. I és que 140 caràcters són els adequats per formular una pregunta amb substància o intel·ligent. Però són completament insufiecients per donar una resposta amb cara i ulls. Serveixi d’exemple la meva pregunta (que per cert, no va ser contestada). Qui podria respondre-la amb els 140 caràcters? Jo crec que ningú:

    @sandrorosell Què creus que és el que ha anat podrint a en Jan com a president i què faràs perquè no et succeeixi a tu? #entrevistasandro

    Si volem filar prim, segur que seria possible respondre-la satisfactòriament, amb llenguatge sms i fent un telgrama. Però segurament això requereix una capacitat de síntesi força desenvolupada i poder un temps del que no es disposava durant l’entrevista.

    Conclusions

    La primera és que s’ha de tenir en compte la possibilitat de morir d’èxit: seguir les preguntes era una tasca molt difícil. Twitter no és el millor mitjà per seguir tanta quantitat de text.

    La segona és que twitter no permet associar correctament el binomi pregunta – resposta. I en una entrevista això és imprescindible.

    S’hauria d’haver trobat la manera que un usuari fes només una pregunta. Si a mi em resultava complicat seguir-les totes, m’imagino que a en Sandro també (espero no subestimar-lo). No és just que algú que llença una pergunta només un cop s’arrisqui a que el seu twitt es vegi deborat per preguntes repetides o usuaris amb tanta ansia de saber coses de l’entrevistat.

    Cal destacar que l’entrevistat (i el seu equip), van tenir el detall de comentar que es respondria a totes les preguntes posteriorment a una pàgina de facebook. Aquesta va ser una excel·lent solució als problemes ja exposats i que evidentment deurien percebre. De moment, quan encara no han passat vint-i-quatre hores de l’entrevista només s’han penjat a aquesta pàgina les preguntes contestades.

    Alternatives? Doncs com a mínim una, exposada per @miquelpuig. El servei web anomenat formspring.me sembla fet a mida per aquest tipus d’activitats. Tot i que segurament també hagués generat una sèrie de problemes per la gran quantitat de participants.

    Una altra hauria haver imposat unes regles de joc. Per exemple, recollir una única pregunta per usuari durant un espai de temps i respondre-les més tard. O bé a twitter (amb un enllaç a la pregunta original) o a través d’un altre servei (formspring, facebook…). Així evites l’estrés dels usuaris repetint les seves qüestions perquè veuen que no es responen i el temps se’ls hi acaba (tot això tenint en compte que després la gent fa el que li dón la gana i no enten d’horaris).

    Cal no oblidar un tema important. I és que en una hora i quart, aproximadament, es van respondre un total de 34 preguntes (crec comptar). A mi em semblen molt poques, tenint en compte la longitud de les respostes i que, no ens enganyem, eren com a molt d’interés mitg. Però aquest pot ser un problema de no respondre a les qüestions més pròpies de la campanya.

    Realment em sorpren que el suposat equip expert no hagi anticipat els que per mi són greus problemes. El que em fa pensar que en realitat tot això era una mena de “pre-campanya” viral (i més tenint en compte que al no ser una candidatura oficial, en Sandro va deixar ben clar que no respondria a preguntes susceptibles de ser material electoral). Si fos cert, no és un mal ús d’aquestes eines… Però el que no és ben rebut, com en tot a la vida, és que ens intentin donar gat per llebre.

    I si se’m permet el meu segon i últim comentari malpensat, destacaré que m’ha quedat un regust amarg al veure que de les poques preguntes que es van respondre, algunes eren a les preguntes d’algun mitjà de comunicació i d’altres a gent propera a l’entorn de l’equip que assessorava a en Sandro en aquesta materia. I sense ser un tema gaire greu, em deixa una sensació a “activitat poc democràtica”.

    I això és tot, us deixo amb algunes reaccions de la premsa i finalitzo amb el desitg que es generi debat als comentaris :)

    Btv
    El Mundo Deportivo
    Diari Sport
    Terra

    Foto de capçalera d’arkev

    Com fer un muntatge de fotos amb iMovie’09, passar-lo a dvd amb iDVD i obtenir un resultat de qualitat

    Posted by – 8 October, 2009

    imovie-idvd

    Quin tros de sorpresa em vaig endur fa poc més d’una setmana quan tot il·lusionat em disposo a comprovar com m’havia quedat de guay el muntatge que jo i unes companyes de feina havíem fet per una festa d’una amiga…

    Ja sabeu, el típic dvd amb un munt de fotografies, transicions xules, un menú txatxi, música de fons… I òsties, ja que tinc aquest macbook, amb el seu iMovie’09, millor que comenci a amortitzar l’inversió! I caram, que pot ser més senzill que al acabar el muntatge, demanar-li al mateix iMovie que s’encarregui d’explicar-li al iDVD com vull que em faci el dvd?

    ERROR!

    No em podia creure com el resultat final a la meva televisó era una mostra visual d’escassa qualitat que feia posar els pèls de punta. I vinga a tocar opcions del iDVD, i vinga a grabar més dvds… Però el resultat era sempre el mateix. Un truny com un puny!

    Investigues per internet i finalment, després d’una hora, acabes trobant una solució. Exactament aquí. Poses en pràctica el que has llegit i et queda com a resultat un dvd de puta mare. I si arribes aquí amb ganes d’aprendre com estalviar-te aquest petit problema, no tens massa temps i/o no domines l’anglès, deixa’m que et resumeixi ràpidament la clau del misteri de la xapussa relació entre el iMovie i el iDVD:

    1. Passa olímpicament de l’opció d’Enviar a iDVD des de l’iMovie. Aquest és l’error. No se perquè carai, prendre aquest camí fa que a l’iDVD faci una tasca de compressió brutal al vídeo, carregant-se qualsevol oportunitat de que quedi un bon resultat digne de ser vist a la tele. T’ho repeteixo per si no t’ha quedat clar. No ho facis.

    2. Quan tinguis el video llest, enlloc de l’opció anterior, l’enviarem al Navegador Multimedia i seleccionarem la més alta qualitat que ens permeti el software.

    3. Quan ja estigui llest, serà el moment d’obrir el iDVD i des del Navegador Multimedia, a l’apartat de Películas, podrem seleccionar el video que hem fet amb l’iMovie.

    4. Només falta acabar de configurar menús i la resta de detalls i cremar el dvd. Introduir-lo al reproductor de sobretaula i gaudir de l’espectacle.

    Per cert, assumeixo que l’iDVD el tens configurat perquè faci la compressió a Calidad Profesional, ho trobaràs a les opcions del programa (cmd + ,).

    Poder et sembla que això és una mamonada, però t’asseguro que pensava que em tornava tarumba. No em podia creure que els programes preinstalats al MacBook poguessin donar-me un resultat taaaaan dolent per una tasca taaaan senzilla.

    Això sí, per al pròxim, m’arrisco a provar-ho amb un programa pro.
    Com jo.
    Porqué yo lo valgo.

    Software “imprescindible” per Mac

    Posted by – 7 October, 2009

    .8 Apple-esque

    Ja fa unes poques setmanetes que estic trastejant amb el meu nou MacBook Pro i no puc estar més content. Una màquina que funciona com la seda amb un sistema operatiu realment intuitiu i increiblement senzill d’utilitzar juntament amb uns programes que fan veritables meravelles. De moment, no he trobat a faltar res Windows i els seus programes…

    Però aquesta entrada no és per parlar de les bondats del portàtil d’Apple ni de perquè el MBP turns me on. Deixaré aquí una petita llista del soft que m’he instalat, el que considero per mi imprescindible, per tenir-lo com a referència si faig alguna burrada quan em posi a jugar amb el Time Machine i actulitzi a Snow Leopard.

    També pot tenir alguna utilitat per aquelles persones que com jo, comencen a descobrir aquest món (curiosament, tinc unes quantes persones al voltant en aquesta situació). Però serà un text no gaire diferent del que es pot trobar si es googleja “software imprescindible mac”.

    Sé que algunes de les persones que es passen per aquí tenen un mac… Sentiu-vos lliures d’afegir alguna suggerència als comentaris :)

    Endreçat alfabèticament (com a mi m’agrada):

    Adium (free): Un programa de misstgeria instantània brutal, que accepta diversos protocols diferents. Per fi puc tenir alhora els contactes de gmail i els de hotmail. I com a bonus, els de facebook. El pots trobar aquí.

    Adobe Lightroom (€): Dins la àmplia oferta de programa per porcessar fotografies RAW, aquesta és la que em resulta més senzilla, còmoda i adaptada a les meves necessitats. Per a resultats més professionals sembla ser que el software que actualment passa la cara per la resta de competidors és el Capture One (que penso probar). Però al LR em serveix per processar de manera senzilla i arxivar i classificar les meves fotografies.

    Adobe Photoshop (€): El faig servir per certs retocs fotogràfics a on el LR no hi arriba i per muntatges. Però en realitat, dins el que seria el meu treball fotogràfic, no el faig servir en excés, més aviat amb bastanta poca freqüència.

    Appcleaner (free): És una creença extesa que fent servir Mac OS no és necessari fer servir un desinstalador de software. A la pràctica no és tan necessari com amb Win, però tot i així amb aquesta aplicació ens assegurem que no quedi ni rastre del soft que volem eliminar del sistema. Perquè sí, a Mac també es modifica el registre quan instalem algun programa. El pots trobar aquí.

    Coconutbattery (free): Una aplicació molt senzilla per comprobar la salut de la bateria. Per a filiprims com un servidor :) El pots trobar aquí.

    Coconut Wifi (free): Aquesta utilitat detecta xarxes wifi. Segurament et deus preguntar perquè és necessària si això ja ho fa l’Airport. Doncs he comprobat, tal i com asseguren els pares de la criatura, que detecta més xarxes. El pots trobar aquí.

    Cyberduck (free): Un client FTP que sembla ser el rei en el seu camp. Jo no necessito gaires possibilitats i aquest programa les ofereix. A mi em funciona genial. El pots trobar aquí.

    Firefox (free): El millor navegador al meu entendre. Ni que sigui per les possibilitats que té de configurar-lo al teu gust amb plugins. El pots trobar aquí.

    Growl (free): Oiiii, quina monada! Un afegit al panell de preferencies que genera avisos d’accions que realitzi tot el software que en sigui compatible. Per exemple, quan el firefox ha acabat de baixar els arxius que tenia en cua o també els del Transmission, quan es conecta algun colegui a l’Adium… I aquest tema anomenat Smokestack és potito, potito… El pots trobar aquí.

    iStat Menus (free): Per obsessius com jo, als que hi agrada controlar les revolucions dels ventiladors, temperatura del processador, la seva càrrega de treball, etc. Moníssim! El pots trobar aquí.

    Onyx (free): Imprescindible pel manteniment correcte del sistema. Tothom me l’ha recomanat, però encara no porto el temps suficient com per haver pogut comprobar la seva utilitat. El pots trobar aquí.

    Perian (free): Aquest conjunt de còdecs converteix el QuickTime en un veritable crack a l’hora de reproduir video. Ja no falla en cap (menys els wmv, que són harina de otro costal, o carn de VLC, el que es prefereixi). El pots trobar aquí.

    Remote Desktop Connection Client (free): Per accedir a escritoris remots sobre sistemes operatius Windows. A mi em fa falta per la feina. Funciona prou bé. El pots trobar aquí.

    Screenflow (€): Per fer bonics screencasts de manera senzilla i amb moltes possibilitats. En veurem algun per aquí?

    Skype (free): I amb aquest programa ja tenim cobertes totes les necessitats en comunicació amb altres persones a través d’internet. El pots trobar aquí.

    Spotify (free): És necessari que parli més d’un dels programes que més m’han enamorat en els darrers mesos? El pots trobar aquí.

    TweetDeck (free): De moment, el meu client preferit de twitter. El pots trobar aquí.

    UnrarX (free): Imprescindible per poder decomprimir la multitud d’arxius rar que et pots trobar per internet. Hi ha multitud d’opcions per poder fer-ho i sembla que no existeix un software definitiu per aquesta tasca. A mi, de moment, no m’ha donat cap tipus de problema. El pots trobar aquí.

    VLC (free): El reproductor de video que feia servir fins que vaig instalar el paquet de còdecs Perian. Ara mateix és el reproductor necessari per executar els arxius wmv. El pots trobar aquí.

    Per cert, ningú no troba a faltar un antivirus?
    Mmmmmmmwuahahahaha…

    Fotografia | .8 Apple-esque de Johan Larsson