Category: Sèries

Tres petites sèries britàniques

Posted by – 9 August, 2012

Totes elles curtes, 3-4 episodis i no més. Perfectes per veure al llarg d’una setmana i que personalment m’han sorprès per la seva alta qualitat. De menys a més:

Dead Set

Zombies i Gran Hermano, dos conceptes que com a mescla sona interessant. En un principi l’afronto amb expectatives de trobar-me una mica de petardeo , ja que enlloc llegeixo que la sèrie pertanyi al gènere de terror. I em sembla que no m’equivoco, ja que en general es tracta l’holocaust zombie amb normalitat (amb tota la normalitat que es pot tractar aquesta catàstrofe, clar) amanit amb algun que altre moment inquietant.

Em decepciona una mica la crítica que realitza a la societat televisiva d’avui en dia, el que en principi era el punt fort de la sèrie, que em sembla light. Però en qualsevol cas, un producte digne de ser destacat (com ho seria qualsevol al que li afegissis la variable zombie, un comodí tot terreny).

Inside men

Excel·lent història del robatori perfecte. Amb pocs personatges, ben treballats, als que podem apreciar la seva evolució al llarg dels quatre capítols.

La narració segueix dues línies temporals separades amb pocs mesos de diferència, l’anterior i la posterior al crim. Es tracta d’un bon recurs que exigeix molta atenció per poder anar encaixant retrospectivament les peces d’un bon puzzle.

Black Mirror

Finalment, al meu parer, la més interessant de totes tres sèries. Tres capítols autoconclusius, amb històries que res tenen a veure les unes amb les altres. I aquestes sí que són crítiques ferotges a la nostra societat, al consumisme, a internet, a les noves tecnologies… Increible.

El segon, crec, és el més fluix de tots tot i resultar molt interessant, però és que el nivell del primer i tercer està pels núvols. Si només vols veure una de les tres, aquesta sense cap mena de dubte.

Sèries que estic seguint ara mateix

Posted by – 9 August, 2010

Moltes d’elles endarrerides. Em sembla que mai havia estat veient tantes alhora. I les que no he començat però em moro de ganes de veure-les…

Sherlock
True Blood
Battlestar Galactica
Firefly
Glee
How I met your mother
The Big Bang Theory
Fringe

Lost

Posted by – 30 May, 2010

Lost

No volia escriure sobre el final de la sèrie Lost perquè ho ha fet hasta el teto. Però hi ha quelcom que m’ha encés i em desfogaré aquí. Esteu avisats…

Primer deixar clar algunes premises:

  • Lost ha estat, és i probablement serà la sèrie de la meva vida.
  • He vist el final només un cop, però en breu tornaré a veure’l.
  • Penso, en un futur no molt llunyà, tornar a veure tota la sèrie, per reviure emocions i per percebre detalls que se m’han escapat al llarg del temps. El que probablement serà una experiència completament distinta al visionat original.
  • Però anem al ajo: en general no m’ha agradat el final de la sèrie, tot i que per ser sincer, seria més just dir que m’ha deixat un regust amarg… com tota l’última temporada.

    Aquesta aclaració és important perquè d’alguna manera no es pot deslligar el season finale de la sisena temporada, el perquè d’aquest regust amarg es reparteix al llarg de tots els capítols, no només a l’especial que posava punt i final a Lost.

    La part positiva és la que ha d’anar en primer lloc. La season finale és emotiva a cagar. Quan en el limb tots els personatges prenen consciència de qui són i de quina ha estat la seva vida real, uf… Els moments Sawyer i Juliet, Sayid i Sharon, Jin i Sun, són dels que posen els pèls de punta. Bravo per posar-nos els sentiments tan a flor de pell. Bravo per no deixar-se ningú pel camí (això es podria discutir, d’acord).

    Però… ningú s’ha adonat que era pornografia emocional de la barata? Un recurs senzill com pocs? No us dóna la sensació que ha estat poc treballat? A mi sí. Però peccata minuta, de debò…

    El que realment em sembla criticable és que hagi quedat tants, repeteixo, tants misteris sense resoldre. I que algunes de les coses que s’hagi explicat es fes amb tanta precipitació. Un únic exemple: l’escollit per ser el successor de Jacob només tenia que presentar-se voluntari? Per favooooor…

    La veritat és que era quelcom imaginable. Per on havien arribat amb la sèrie al final de la cinquena temporada, per com havia començat la sisena… Trobo que era realment impossible deixar enllestida totes i cadascunes de les incògnites plantejades.

    Però era necessari resoldre-les totes? Doncs segurament no. Moltes podrien haver quedat sense explicació, lliures a la nostre imaginació i tenir l’oportunitat de continuar divagant amb les nostres teories i fer l’obra que és Lost una mica més nostre, una mica més personal per tots nosaltres. I millor deixar algunes coses a l’aire i no oferir explicacions absurdes que no satisfessin a ningú o que fossin ridícules.

    Però de debò que a ningú li queda la sensació que han fet massa curts? I el fet que fos una cosa previsible no disculpa aquest fet.

    Però el que realment m’ha encés ha estat llegir tota una corrent d’opinions respecte la sèrie que… bé, com ho diria… em sap greu perquè algunes són de persones que conec, però… han estat opinions pròpies de gafapastas.

    Què significa això de que si no m’ha agradat el final és perquè no l’he entés?

    No puc amb aquestes actituds, que si us fixeu, apareixen en totes les disciplines artístiques. No t’agrada la música de (posar un nom de grup indie completament fora del circuit comercial que fa concerts per 30 persones comptant amb la familia i colegues) perquè no l’entens. Clar que no t’agrada el cinema húngar post Primera Guerra Mundial i pre Segona Guerra Mundial perquè no ets capaç d’entendre’l. Aquesta pintura abstracte feta a partir d’esquitxades de pintura fetes amb els peus mentre l’autor portava un colocón d’absenta de cal quinze no està feta per ser admirada per gent sense coneixements suficients com pre comprendre-la.

    Aneu a cagar.

    No em vengueu la moto de que no eren necessaries explicacions als misteris ja que la sèrie tractava dels personatges. Que sí, que estic d’acord, que els personatges eren la part més important… però l’illa i els seus secrets no eren un cliffhanger. Eren tan importants com les persones de carn i ossos.

    O no flipaveu amb que enmig de la selva aparegués un ós polar? O no hem discutit durant hores els poders de Walt o que collons eren els símbols egípcis quan el compte enrera acabava al la primera estació Dharma trobada? O no ens hem fet palles mentals sobre qui hauria fet l’estatua enorme de la platja? O no ens vam quedar amb els ulls oberts com plats quan vam descobrir que l’illa era capaç de viatjar en l’espai i en el temps? I així fins l’infinit…

    Ah, que tot això no és sobre els personatges…

    Si a tu t’ha agradat, si t’ha omplert el final, enhorabona. De debò, m’alegro per tu. Però a mi no, i no és perquè no l’hagi entés, carallot.

    Llarga vida a Lost.

    La Diagonal Vicky Mendoza (HIMYM)

    Posted by – 7 September, 2009

    Hot-Crazy

    A girl is allowed to be crazy as long as she is equally hot. Thus, if she’s “this” crazy, she has to be “this” hot. You want the girl to be above this line. Also known as the Vicky Mendoza Diagonal. This girl I dated. She played jump rope with that line. She’d shave her head, then lose 10 pounds. She’d stab me with a fork, then get a boob job.

    “A una noia se li permet estar tant boja com tant bona estigui. De manera que si està així de boja, ha d’estar així de bona. Tu vols que la noia estigui per sobre aquesta línia, també coneguda com la Diagonal Vicky Mendoza, una noia amb la que vaig sortir. Ella juagava a saltar a la corda amb aquesta línia. Es va afaitar el cap, llavors va perdre cinc quilos. Em va apunyar amb una forquilla i després es va posar pits nous.”

    Una de les teories de Barney Stinson (interpretat per Neil Patrick Harris, el Doogie Howser de Un médico precoz, el recordes?), el millor personatge de How I met your mother, probablement la sèrie més divertida que es pot seguir avui en dia.

    Awesome.

    True Blood (Season #1)

    Posted by – 7 June, 2009

    tru-blood

    Mola

    – La perspectiva des de la que s’ha tractat una societat on humans i uns èssers no humans conviuen.
    – Els paral·lelismes entre aquesta societat i els problemes racials reals que patim.
    – A més de la temàtica racial, la religiosa. Està parlant del món on realment vivim. És una metàfora!
    – La visió dels vampirs, bastant més madura que amb la que ens tenen acostumats a les pelis i literatura.
    – Molts dels personatges, tots amb les seves misèries. Els converteix en persones reals.
    – Que sigui tan curta com és. Dotze capítols són suficients per una bona historia.

    No mola

    – Tinc la sensació que aquesta sèrie pot começar a decaure amb la nova temporada. Espero equivocar-me.
    – Que a més de vampirs també existeixin… altres èssers. Em sembla una porta oberta a futures incongruències a la sèrie, o als coneguts com jumping the shark.
    – A estones m’ha semblat massa lenta.
    – La realitat de com són els vampirs no s’ha vist retrada durant aquesta temporada. Simplement perquè la història principal eclipsava aquesta possibilitat i és d’esperar que durant temporades posteriors s’incidirà més en aquest sentit.

    Crítiques

    Solamente puedo hablar de sangre fresca a Espoiler

    Altres

    Música de True Blood a electroplastas