És indubtable que avui en dia estem gaudint d’una crisi econòmica que està elevant les xifres de l’atur a uns nivells espectaculars. Molts de nosaltres estem en situacions laborals com a mínim inestables. I si nosaltres estem en una situació complicada, col·lectius que necessiten una especial atenció, més encara.

Parlo de les persones amb discapacitat intel·lectual, persones per a qui el poder treballar és una porta a la normalitat dins la societat i a la seva realització personal.

Des de fa més de vint anys existeix la LISMI, la Ley de Integración Social de los Minusválidos, que preveu la contractació en empreses ordinaries de persones amb discapacitat així com la creació d’empreses capaces de garantir una activitat productiva i remuneració a aquests col·lectius.

Un cop ja hem recordat la situació en la qual ens trobem i sabem de què parlem, toca fer quatre apunts del què està passant a l’actualitat:

- L’activitat productiva que es fa als CETs s’ha vist greument afectada per les famoses deslocalitzacions.
- Es calcula que aproximadament un miler de llocs de treball per a persones amb discapacitat intel·lectual està en perill.
- Aquestes mil persones equival a un 10% del sector.
- L’atur dins el col·lectiu de les persones amb discapacitat intel·lectual és d’un 72% (72%!!).
- L’administració té l’obligació de buscar solucions satisfactòries a aquest problema, per tal de que els drets constitucionals del col·lectiu estiguin garantits.

En realitat, aquests apunts són alguns dels aspectes assenyalats a la xerrada que us deixaré a continuació. Es tracta d’un tall del programa de ràdio Tots x Tots de COM Ràdio, on en Xavier Masllorens, director general de l’APPS (Federació Catalana Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual) exposa la delicada situació del sector. Són només dotze minuts on es retrata amb efectivitat l’actual crisi dels CETs.

Si per aquelles coses de la vida estàs tant preocupat per la teva situació laboral que t’esgarrifes només de pensar que part dels teus impostos poden finançar la feina a d’altres, m’agradaria que pensessis què és millor: que aquestes persones generin un valor afegit a la societat amb la seva activitat o que l’estat els hi hagi de garantir uns ingressos sense que tinguin activitat? Reflexió que no et farà falta a menys que el benestar emocional d’aquestes persones no et preocupi… Pensa-hi la pròxima vegada que gaudeixis del parc del costat de casa teva net i cuidat o quan mengis un iogurt de la Fageda…

[audio:http://ibelchi.com/audio/masllorens_comradio.mp3]

PD: Aquest tall de ràdio és material protegit amb copyright propietat de COM Ràdio. Si per aquelles coses de la vida això arribés a ulls d’alguna persona responsable de la cadena, vull fer-li arribar que la única intenció del seu ús és difondre la informació que s’hi presenta. Tot i així, si fóra necessari, el retiraria.

Fotografia | I love the Light & I dig the Sun de Untitled blue

Cuando a la gente le explicas que en los centros penitenciaros españoles (comunmente cárceles) hay personas con discapacidad intelectual, suele extrañarse, y lo más normal es que reaccionen con preguntas como:

¿La discapacidad no es un eximente o atenuante del delito?
¿No los hacen cumplir condena en sitios especializados?

Y la realidad es que estan llenas de estas personas. Por múltiples motivos, como el desconocimiento sobre esta discapacidad, la falta de detección de casos y un largo etcéra. Y es que existe bastante legislación que debería ser tenida mucho más en cuenta en el momento de dictar sentencia a personas de este colectivo, a la cual hace referencia el estudio que referenciaré al final de esta entrada (páginas 22-32).

Si has llegado a este punto y no sabes lo que es la discapacidad intelectual, permíteme que haga un pequeño inciso de lo más políticamente incorrecto. Estamos hablando de aquellas personas que hace tiempo eran calificadas como subnormales o más recientemente retrasadas mentales. Evidentemente, estos términos ya no se usan hoy en día debido a las conotaciones negativas que contienen . Pero ¿a que ya sabes de qué estamos hablando?

Ahora vamos a por la definición internacionalmente aceptada hoy en día, de la AAIDD (American Association of Intellectual and Developmental Disabilities):

La Discapacidad Intelectual es una discapacidad caracterizada por limitaciones significativas en el funcionamiento intelectual y la conducta adaptativa, tal y como se pone de manifiesto en habilidades prácticas, sociales y conceptuales. Esta discapacidad empieza antes de los 18 años.

Todas estas líneas son para recomendar encarecidamente a todas aquellas personas a las que les interese el tema la lectura de un reciente estudio del CERMI (Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad) en el que he tenido el honor de colaborar ligeramente y que puede ser descargado desde este enlace [1.9 MB, PDF].

En dicho estudio se hace un breve repaso teórico del colectivo de personas con discapacidad (no solo intelectual sinó también física y sensorial) así como de ciertos conceptos legales, para posteriormente dedicar su grueso a el análisis cuantitativo y cualitativo de la situación de estas personas.

Yo simplemente quiero dejar constancia de un par de datos mal contados que me parecen llamativos como pequeño aperitivo de su contenido. Y debo señalar que destaco los datos sobre la Discapacidad Intelectual ya que es el colectivo que conozco.

Y es que el tema encierra decenas de problemas no absentos de cuestiones éticamente delicadas. Pero por si no queda implícita mi orientación hacia este colectivo, sin ánimo de argumentar nada ahora ya que no es la intención de esta entrada, quede claro que un servidor piensa que hoy en día hay mucha gente con discapacidad intelectual cumpliendo una serie de condendas completamente inapropiadas.

Nota: Los datos que provienen de la DGIP (Dirección General de Instituciones Penitenciarias), por motivos de competencias excluyen los datos sobre Catalunya.

Fotografía | Hoa Lo (Hanoi Hilton) Cell de Erik Charlton

Com tothom deu saber ja, els Jocs Paralímpics és la més gran celebració esportiva per a persones amb discapacitat i es celebra cada quatre anys tot just després dels coneguts Jocs Olímpics.

Actualment poden participar-hi en aquests jocs les persones amb discapacitat física, mental o sensorial. Però… i les persones amb discapacitat intel·lectual? Resulta que estan apartades de la competició per la http://en.wikipedia.org/wiki/International_Paralympic_Committee“>International Paralympic Committee (IPC), com a conseqüència d’un escàndol per frau durant els Jocs Paralímpics de Sidney 2000 (notícia a El Pais i comunicat de la IPC), curiosament protagonitzat per l’equip de bàsquet espanyol.

Tradicionalment, les persones amb discapacitat intel·lectual (PDI) participaven en els Paralímpics, que, sense cap mena de dubte, és la competició esportiva de més alt nivell i amb més ressó mediàtic, però per culpa del frau anteriorment esmentat aquest col·lectiu ja no hi pot participar.

El problema actual és que existeix una situació de discriminació claríssima cap al col·lectiu de PDI que impedeix que els atletes amb aquesta discapacitat puguin gaudir del millor i més gran espectacle esportiu que es celebra al món. Avui en dia tenim més mitjans per poder evitar les trampes i els responsables de l’engany ja no són persones amb presencia al sector. Però és que no només és una situació estrictament esportiva, ja que aquest esdeveniment traspassa aquestes fronteres per trasformar-se en una festa on els valors humans de la tolerància, amistat i integració social són els veritables protagonistes. I remarco, les PDI estan discriminades.

Fixem-nos en el que diu la IPC sobre ella mateixa a la sevapàgina web:

The International Paralympic Committee (IPC) is the global governing body of the Paralympic Movement. The IPC organizes the Summer and Winter Paralympic Games, and serves as the International Federation for nine sports, for which it supervises and co-ordinates the World Championships and other competitions. The IPC is committed to enabling Paralympic athletes to achieve sporting excellence and to developing sport opportunities for all persons with a disability from the beginner to elite level. In addition, the IPC aims to promote the Paralympic values, which include courage, determination, inspiration and equality.

Si ens hem de creure el que ens diuen, perquè la situació continua sense una solució integradora? Perquè es manté una sanció en la que paguen justos per pecadors? Perquè es va prendre una decisió que tindria sentit en un marc que més enllà dels valors esportius on els econòmics hi fossin capitals?

He obviat esmentar l’existència dels Special Olympics, el símil esportiu pensat per a les PDI, per la senzilla raó que no es poden comparar les dues celebracions, ni a nivell esportiu ni organitzatiu, a més de ser els Paralímpics encara més integradors que els Special pel simple fet que hi participen persones amb tot tipus de discapacitat.

Avui mateix l’APPS (Federació Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual) posa en marxa una denúncia sobre aquesta situació amb l’objectiu que l’IPC recapaciti i posi final a aquesta injustícia.

A veure si tenim sort.

Per cert, la fotografia que presideix aquesta entrada, forma part d’una preciosa selecció de fotografies de l’esdeveniments feta pel Boston Globe que es pot gaudir fent click aquí.