Amb aquestes postres se va armar un follón que no sabe donde sa metío.
Especial per i infalible davant els amants de la xocolata. I molt senzill de fer, l’únic punt de certa complexitat és quan està al forn, amb el que haurem d’anar amb molt de compte i trobar el temps adequat per la cocció del coulant.
Ingredients (4 racions)
100 gr de xocolata foundant. Com millor sigui, millor resultat. És la clau de les postres!
100 gr de mantega
40 gr de farina
40 gr de sucre
2 ous
Procediment
1. Desfer la mantega al bany maria. Un cop desfeta, afegim el xocolata (que podem haver ratllat per facilitar la feina). Que es desfaci i s’integri amb la mantega. I treure-ho del foc.
2. Mullar un dit (net) a aquesta xocolata desfeta. Fins a la primera falange. Endur-se el dit a la boca i fer que duri el màxim de temps possible el sabor de la xocolata en el nostre paladar.
3. Separar les clares dels rovells dels dos ous. Les clares (sí, ho has adivinat) s’han de batre al punt de neu. Els rovells, ben batuts, afegint poc a poc el sucre i finalment la farina “tamizada”.
4. Barrejar els rovells amb la xocolata.
5. Afegir les clares i barrejar amb compte i sempre “de abajo a arriba”. Com feia la iaia.
6. Afegir al forn, precalentat a 180 graus, durant uns 16 minuts.
7. Servir calent i gaudir observant com els teus convidats posen els ulls blancs.
Aventures, trucs i reflexions
El primer és respecte al temps al forn. Segons la informació que he trobat per internet, la majoria dels temps de cocció s’aproximen al que jo he posat a la recepta. Però això sempre va en funció del forn. De fet, es pot congelar i posar al forn directament, però necessitaríem més temperatura i més temps.
En qualsevol cas, el criteri per determinar si la cocció és l’adequada, és si al moure la safata del forn, apreciem que les vores del coulant estan fermes (s’ha cuit) i el centre balla una mica (encara és cru). Aquest és el moment de retirar la nostra obra d’art del forn.
Jo he tingut la mala sort de no haver tingut farina a casa. He fet servir maizena. M’ha quedat bo, però no sé realment quina diferència hi hauria hagut amb la farina de debò. De fet, una possible idea seria substituir la farina per ametlla ratllada… Suposo que quedaria prou bé.
Per preparar els motlles perquè no s’hi enganxin els coulants, els pintem amb mantega fosa (amb l’ajuda d’un pinzell) i hi posem una cullerada de xocolata en pols. Posem el motlle en posició horitzontal i mitjançant copets, ajudem a que el fons i totes les parets quedin impregnades d’una fina capa de xocolata.
A diverses receptes que he llegit, s’hi poden trobar variacions interessants: Afegir fulles de menta ben picades, alguna espècie com la canyella i fins i tot afegir-hi un xic de sal. Una altra bona idea seria afegir alguna sorpresa dins el coulant (com per exemple un petit fruit sec o algun fruit vermell. Ompliríem llavors el motlle fins la meitat, refredariem, col·locaríem la sorpresa i acabaríem d’omplir el motlle.
Si servim el coulant amb una bola de gelat, el resultat pot ben ser d’escàndol. Fred i calent? Un tàndem increible.
La gràcia del coulant és simplement ser un pastisset que no s’ha acabat de coure. Per això la part de dins és xocolata líquida. Si ens passem amb el temps, tindrem un pastisset la mar de bo, clar, però que haurà perdut la màgia.
Bon profit!
