
I continuo amb la xocolata… i estrenem recepta d’un llibre, en aquest cas, Los postres de Eva Arguiñano.
El llibre no és meu i per tant no puc donar més referències, em sap greu. El que sí que aprofitaré és per fer una crítica als llibres d’aquesta familia tan televisiva. I és que tot i ser receptaris prou interessants, es nota que (almenys aquest que comento i un que tinc a casa del Karlos) que estan fets amb poques ganes, ràpid i per omplir la butxaca.
Explicacions tipus telegrama (que no discutirem que molts cops és suficient) i fotografies amb poca traça i dedicació… Això em fa pensar en l’increible llibre que es podria editar amb alguns posts de blogs de cuina. Podríem fer una veritable obra d’art!
És igual, anem al tema que avui em noto xerraire i com que ara mateix no tinc a ningú a qui menjar-li l’orella em desfogo escribint… Total, com la recepta no té gaire misteri vesteixo el post amb tonteries…
La mousse de xocolata poder és el postre més senzill dels que he fet mai. I no sé ben bé perquè fins avui no m’havia atrevit a fer-ne (de totes maneres no n’estic 100% segur). M’encanta la textura d’aquestes postres (estic pensant que hauré de fer alguna de llimona també…). Posaré la recepta tal i com la he seguit del llibre i posteriorment algunes idees.
Per a 2-3 mousses
2 ous
Una cullerada de sucre
60 gr de xocolata
Un rajolí de llet
Al bany maria fonem la xocolata amb el raig de llet. Quan està ben desfet afegim la cullerada de sucre i els rovells d’ou i barregem bé fins a integrar-ho tot. Deixem que es refredi una mica.
D’altra banda batem a punt de neu les clares, que barrejarem amb la mescla anterior. Amb cura, poc a poc i d’avall amunt, perquè la textura sigui la més adequada.
Aprofito per recomanar la compra d’un d’aquests electrodomèstics que serveixen per muntar les clares i la nata. Tot i que no es faci gaire reposteria (com és el meu cas) la comoditat que em suposa compensa amb escreix l’inversió feta (que d’altre banda, he de confessar que va ser molt baixa, em sembla que al Lidl). Jo he vist muntar clares amb forquilla (…) o amb les varilles. I és la millor manera d’aconseguir un braç de tenista com el d’en Rafa Nadal i de que la gent no es cregui el perquè de la teva deformació i t’acusin de pajillero. Esteu avisats.
Això, la recepta… Només falta posar en gots o copes i deixar refredar a la nevera. Ja està!
A partir d’aquí podem fer centenars de variacions interessants. A la xocolata fosa amb la llet, el sucre i els ous, hi podem afegir una miqueta d’algun licor que lligui amb la xocolata: taronja, café, etc.
Podem també infusionar la llet amb alguna herba (romaní, farigola, menta…) i després fer-la servir per desfer la xocolata.
I finalment podem inventar amb la decoració: anous, nata, fruits de bosc…
No crec que descobreixi res si dic que com millor sigui la xocolata feta servir, millor serà la mousse. Aquesta és la veritable clau.
Per cert! Aprofito per comentar que he fet un índex (cronològic) de toooootes les receptes que hi ha al blog, cosa que facilita bastant la consulta d’aquestes. Es pot trobar a la columna de la dreta, just sobre l’enllaç de contacte.
A per la mousse!