Del llibre La cuina salvavides de Mireia Carbó, amb una petita modificació a l’hora de muntar el plat:

Ingredients per 2 persones:

- 1 Albergínia
- Xampinyons al gust
- 1 all
- 4 talls de pernil serrà
- 2 ous
- Oli i sal

Comencem coent l’alberginia neta i sense la part verda al microones a màxima potència. A un plat amb tres cullerades d’aigua, durant 10 minuts. La girem i 5 minuts més. Estarà fet quan sigui completament tova al tocar-la amb el dit. La deixem refredar, la pelem, la tallem a bocinets i la salem.

A unes caçoletes individuals de fang hi freguem un all. El piquem i el posem a una paella amb un bon raig d’oli, així com els xampinyons tallats a làmines ben finetes i una mica de sal. Coem fins que els xampis perdin tota l’aigua.

A les caçoletes hi posem dos talls de pernil amb forma de creu (les puntes sobresurtiran de les caçoletes). Ha de ser grandets i sencers. Posem a sobre l’albergínia i els xampinyons. Tanquem el cistellet de pernil i amb una cullera sopera aixafem lleugerament la part superior, fent un espai on posarem un rovell d’ou. La clara la llençarem per sobre tot el muntatge.

Només falta posar-ho al forn, ja calent, a uns 180º fins que estigui l’ou cuit al nostre gust.

Yumi!

Ingredients per unes 7-8 magdalenes:

- 150 gr de farina
- 2 ous
- 100 gr de sucre moreno
- 1/2 sobre de llevat
- 75 ml de llet
- 1/2 cullerada de postres de canyella en pols
- 50 ml d’oli d’oliva (de gust suau, millor de baixa graduació)
- 40 gr d’anous

Tan senzill com col·locar tots els ingredients a la batedora i fer una pasta amb tota la mescla. Col·locar-ho dins els motllos per les magdalenes i posar-ho al forn, ja calent, a 180º durant uns 20 minuts (o fins que estiguin cuites).

Bastant bones per ser una recepta meva. De totes maneres, crec que li falta quelcom per ser del tot perfectes… Alguna suggerència?

Amanida de rúcula i pera

- 1 pera conference
- Rúcula
- Parmesà
- Oli, sal i vinagre de mòdena

Fer una amanida amb els ingredients anteriors.

Recepta original.

Carpaccio de carbassó

- Un bon carbassó
- Suc de mitja llimona
- Parmesà
- Un tros de porro
- Oli, sal i pebre negre

Tallar el carbassó a rodanxes molt fines. Afegir-hi el parmesà tallat en encenalls. Fer una vinagreta amb l’oli, la sal, la llimona i el pebre i amanir el carpaccio. Posar-hi el porro ben tallat.

Recepta original.

Minitruites de patata

- 1 ceba
- Una bona patata
- 4 ous
- Un rajolí de llet
- Alguna herba (jo he fet servir orenga)
- Oli i sal

Es tracta de fer una truita de patates de tota la vida amb una petita diferència. Un cop fregides les patates amb la ceba, ho colem tot plegat i ho deixem refredar. Ho ajuntarem amb els ous batuts i la resta d’ingredients i ho aixafarem una mica de manera que fem una pasta.

Amb l’oli ben calent a la paella, anem fent les truites una a una mitjançant un cullerot.

Recepta original.

Galetes d’arròs i xocolata

- 80 gr d’arròs inflat
- 200 gr de xocolata fondant

Desfer la xocolata al bany maria. Barrejar amb l’arròs inflat i posar-ho sobre paper sulfuritzat amb l’ajuda d’una cullera (una cullerada una galeta).

Recepta original.

Per cert, a ningú no se li acudirà que en puc fer de tooooot l’arròs inflat que m’ha sobrat, no?

Mini nota gastronòmica per assenyalar que una altra possibilitat de obtenir un resulta semblant al tori no teriyaki seria la següent:

- Soja
- Mel
- Vinàgre de mòdena

Simplement deixant macerar la carn (jo ho he provat amb uns 350 gr de rellom de pit de pollastre -en castellà solomillo-) amb soja durant mitja hora i posant-ho tot a la paella juntament amb una o dues cullerades soperes de mel i un rajolí de vinàgre de mòdena i… tatxan! Tenim un resultat la mar de gustós!

Bastant més fàcil i ràpida que la recepta original (que no és complicada tampoc).

Una mica tard aquesta recepta, sí… I què? :P
Aquest any no he fet panellets, no… Aquest any hem fet una orgia panelletera! Quatre quilos de panellets, que es diu molt ràpid, entre els clàssics de pinyons, els d’ametlles, coco, xocolata i codony.

I que ha estat el millor? Doncs el sabor, clar. Res a envejar els de pastisseria. I si has de mirar per la butxaca, doncs molt millor. La factura a pujat a un total de 40 euros (i ens han sobrat ingredients), és a dir, 10 euros per quilo, una bogeria comparat amb el que et trobes si els vols comprar…

Ingredients:

1250 gr d’ametlla en pols
1 kg de sucre
3 ous
Ratlladura d’una llimona
250 gr d’ametlla picada
200 gr de coco ratllat
Codony
3 patates mitjanes
Xocolata en pols

La massa és molt senzilla de fer. El primer és bullir les patates amb pell. Un cop cuites, les pelem i les triturem amb una forquilla. Deixar refredar.

És el moment de barrejar la patata amb tot el sucre (si el tenim escalfat serà més senzill, també podríem fer servir sucre en pols o passar-lo per passapurés), la ratlladura de la llimona i la ametlla en pols. Treballar bé tota la massa. El recomanable seria deixar-la reposar algunes hores (nosaltres no ho vam fer).

I ara es tracta de separar la massa en les proporcions desitjades en funció del tipus de panellets que desitgem. En aquest cas, una mica menys de la meitat per els de pinyons i la resta, si fa no fa, a parts iguals pels de codony, coco, xocolata i ametlla.

Pels de coco i xocolata, afegir aquests ingredients a la massa i donar forma als panellets. No oblidar que els de coco s’hauran d’arrebossar amb més coco, clar.

Pels d’ametlla i pinyons, mullar-se les mans amb ou batut i arrebossar-los amb els pinyons (apretant perquè s’agafin bé) i l’ametlla picada.

Pels de codony, fer un rectangle amb la massa, posar-hi una tira de codony i embolicar-lo. El truc és fer-ho sobre paper film, així li podem donar forma de manera més senzilla.

A l’hora de posar-los al forn, pintem els panellets amb l’ou batut (menys els de xocolata i coco). Cal recordar fer servir paper vegetal, si no es queden enganxats a la safata. I en quant a la temperatura i el temps, com que cada forn és un món, entre 180 i 200º i el temps necessari perquè es daurin, vigilant que no es cremin.

El resultat és espectacular!

Estadístiques

Número de panellets: 62 d’ametlla, 44 de pinyons, 40 de coco, 31 de xocolata i 14 de codony (un cebatil, vamos).
Persones a l’equip: 4
Hores dedicades: 4
Preu: 40 euros.
Quantitat de panellets: 4 quilos.
Riures: Bastants.

Per tres racions:

1 espatlla de xai
1 ceba (jo sempre tendra, manies que té un)
2 patates mitjanetes
4-5 alls
Mig got de brandi
Mig got d’aigua
2-3 fulles de llorer
Una mica de farigola
Sal, pebre i oli d’oliva verge

Fàcil i molt gustós. Pelar i tallar les patates a rondanxes, més aviat finetes. Amb aquestes cobrir la safata a la que previament li haurem afegit un bon xorret d’oli i hi posem la ceba tallada a rodanxes també. És el moment de posar-hi sal, pebre els alls sense pelar (però als que els hi haurem donat un o dos bons cops), el llorer i la farigola.

Treiem el greix que li sobri al xai, el netegem amb aigua i el sequem. El col·loquem sobre la safata, boca amunt, salpebrem i li afegim un bon raig d’oli. Hi aboquem el brandi i l’aigua. Ho col·loquem al forn, previament escalfat, a uns 160º.

Als 30 minuts, girem el xai i podem afegir una mica més d’oli. Poder també val la pena posar-hi una mica més de sal i pebre ;)

Amb una horeta més de forn, estarà llest. La clau per saber si està fet o no és punxar la carn. Si del tall surt una aigua transparent, ja està fet. Si surt vermellosa, encara li falta una mica.

Millor no oblidar-se d’acompanyar-ho d’un vi negre i a ser possible d’una bona amanida com la de la fotografia… Bon profit!

Per cert, la recepta original l’he tret d’aquest fantàstic blog. I a més, m’acabo d’adonar que aquesta és l’entrada número 200! Felcitats Belchito! Gràcies! :*

Amb aquestes postres se va armar un follón que no sabe donde sa metío.

Especial per i infalible davant els amants de la xocolata. I molt senzill de fer, l’únic punt de certa complexitat és quan està al forn, amb el que haurem d’anar amb molt de compte i trobar el temps adequat per la cocció del coulant.

Ingredients (4 racions)

100 gr de xocolata foundant. Com millor sigui, millor resultat. És la clau de les postres!
100 gr de mantega
40 gr de farina
40 gr de sucre
2 ous

Procediment

1. Desfer la mantega al bany maria. Un cop desfeta, afegim el xocolata (que podem haver ratllat per facilitar la feina). Que es desfaci i s’integri amb la mantega. I treure-ho del foc.

2. Mullar un dit (net) a aquesta xocolata desfeta. Fins a la primera falange. Endur-se el dit a la boca i fer que duri el màxim de temps possible el sabor de la xocolata en el nostre paladar.

3. Separar les clares dels rovells dels dos ous. Les clares (sí, ho has adivinat) s’han de batre al punt de neu. Els rovells, ben batuts, afegint poc a poc el sucre i finalment la farina “tamizada”.

4. Barrejar els rovells amb la xocolata.

5. Afegir les clares i barrejar amb compte i sempre “de abajo a arriba”. Com feia la iaia.

6. Afegir al forn, precalentat a 180 graus, durant uns 16 minuts.

7. Servir calent i gaudir observant com els teus convidats posen els ulls blancs.

Aventures, trucs i reflexions

El primer és respecte al temps al forn. Segons la informació que he trobat per internet, la majoria dels temps de cocció s’aproximen al que jo he posat a la recepta. Però això sempre va en funció del forn. De fet, es pot congelar i posar al forn directament, però necessitaríem més temperatura i més temps.

En qualsevol cas, el criteri per determinar si la cocció és l’adequada, és si al moure la safata del forn, apreciem que les vores del coulant estan fermes (s’ha cuit) i el centre balla una mica (encara és cru). Aquest és el moment de retirar la nostra obra d’art del forn.

Jo he tingut la mala sort de no haver tingut farina a casa. He fet servir maizena. M’ha quedat bo, però no sé realment quina diferència hi hauria hagut amb la farina de debò. De fet, una possible idea seria substituir la farina per ametlla ratllada… Suposo que quedaria prou bé.

Per preparar els motlles perquè no s’hi enganxin els coulants, els pintem amb mantega fosa (amb l’ajuda d’un pinzell) i hi posem una cullerada de xocolata en pols. Posem el motlle en posició horitzontal i mitjançant copets, ajudem a que el fons i totes les parets quedin impregnades d’una fina capa de xocolata.

A diverses receptes que he llegit, s’hi poden trobar variacions interessants: Afegir fulles de menta ben picades, alguna espècie com la canyella i fins i tot afegir-hi un xic de sal. Una altra bona idea seria afegir alguna sorpresa dins el coulant (com per exemple un petit fruit sec o algun fruit vermell. Ompliríem llavors el motlle fins la meitat, refredariem, col·locaríem la sorpresa i acabaríem d’omplir el motlle.

Si servim el coulant amb una bola de gelat, el resultat pot ben ser d’escàndol. Fred i calent? Un tàndem increible.

La gràcia del coulant és simplement ser un pastisset que no s’ha acabat de coure. Per això la part de dins és xocolata líquida. Si ens passem amb el temps, tindrem un pastisset la mar de bo, clar, però que haurà perdut la màgia.

Bon profit!

Recepta per dos plats ben carregadets… Per cert, la fotografia no es correspon exactament a la meva recepta :)

Ingredients:

- 250 gr de fideus (he fet servir del #4)
- Una ceba i un all
- Una sèpia
- Sal
- Safrà
- Fumet
- Tomàquet fregit
- Gambes i llagostins

Fer el sofregit de ceba i all. Un cop llest s’afegeix la sèpia tallada i afegir la sal (realment no sé si és el millor moment de posar-la) i una cullera de tomàquet fregit. Un cop està feta, és el moment d’agefir el safrà i remenar, també toca abocar-hi els fideus i anar remenant fins que es daurin una mica.

Ja només queda afegir el mig litre de fumet, les gambes i els llagostins (ben nets) i esperar el temps de cocció dels fideus. Es pot treure una mica abans i deixar-los tapats un parell de minuts.

Servir amb allioli al costat.

Fotografia | Fideua de jlastras

M’encanta l’humus. Feia una mica de temps que tenia tahina a casa però encara no m’havia animat a fer-ne. Total, que després de veure la recepta al fantàstic blog del Cocinero Fiel (amb un bon vídeo on veure com fer l’humus) no vaig trigar gaire en intentar-ho. Però com sempre, amb uns petits canvis:

- 200 gr de cigrons (una mica més) ja cuits
- 1 all
- Un raig d’oli d’oliva
- El suc de mitja llimona
- Sal
- Pebre
- Una cullerada de tahina (que es pot comprar a qualsevol súper asiàtic)
- Pebre dolç

Tan senzill com posar tots els ingredients a la batedora (menys el pebre dolç, que és posa per donar un toc a l’humus ja fet). Ho posem en un bol o plat, amb una mica del pebre dolç i un altre raig d’oli d’oliva, el més bo que tinguem. I ja està! Fàcil, oi?

A mi m’agrada menjar-lo amb un bon pa, com per exemple, algun que tingui llavors…

Fotografia | de Babazar

El món dels tàpers és apassionant. A la meva feina, un company acostuma a portar un plat de pollastre que li surt prou bo. Al final vaig haver-li de demanar com ho fa i, després de fer alguna petitíssima variació, aquesta és la meva versió dels daus de pollastre al curry.

Per a dues persones:

- Mig litre de llet
- Dos pits de pollastre
- 1 porro
- 1 all
- Un grapat de pinyons
- Un grapat de panses
- Nou moscada
- Curry
- Pebre
- Sal
- Orenga
- Sèsam
- Oli d’oliva

El meu truc per deixar el pit de pollastre ben sucoset és deixar-lo marinant una hora (o més) amb llet. I es nota. Moltíssim.

Piquem el porro i l’all i el sofregim amb un bon raig d’oli d’oliva. Quan esta tot dauradet és el moment de posar-hi els pits tallats a daus (i ben escorreguts). Ara és el moment de posar-hi una mica de nou moscada, sal, pebre i orenga. Quan porti una estoneta fent xup-xup hi podem afegir els pinyons i les panses.

Quan falti una mica perquè el pollastre estigui llest, escampem una culleradeta de curry (molt poquet, una cullera de postres), remenem, deixem uns segons i emplatem.

Finalment decorem amb una mica de sèsam.