Category: Cuina

Receptes amb miso

Posted by – 9 May, 2012

El que hi ha sobre aquestes línies és un bonic quilet de miso, concretament del vermell.

El vaig comprar per fer una recepta d’alberginia amb vinagreta de miso que hi ha al meu regal de Sant Jordi, La comida de la familia de Ferran Adrià, que resumiré aquí sota, amb els petits canvis que hi fet. I és que no vull de copiar-la tal qual, però no és problema perquè és realment senzilla:

Primer cal rostir les albergines. Uns tres quarts d’hora a uns 220º al forn. Deixarem que es refredin, pelem i tallem en tires.

Només falta fer la vinagreta. En aquest cas, dissoldre una cullerada de dashi en uns 50ml d’aigua. Dissoldre-hi també un bon cullerot de miso i hi afegirem dues cullerades de salsa de soja i tres d’oli d’oliva. Evidentment que la quantitat d’oli serà una mica al gust (sense passar-se) i si li posem de girasol serà un gust més suau (i en podrem posar més). Podem optar també o únicament per l’oli de sèsam, com realment proposa el llibre. Crec que a més, la vinagreta admet moltes variacions.

Posar l’alberginia en una safata, abocar-hi la vinagreta i afegir-hi el sèsam que volguem i a menjar!

Però… i donar-li sortida a la resta del miso? Tenim algunes alternatives:

Sopa de miso. Fàcil, senzilla, clàssica i excel·lent. La manera més ràpida és dissoldre dashi en aigua, a la que afegirem i hi courem alguna verdura, tofu, truita, ou… el que ens vingui de gust. I hi dissoldrem un bon cullerot també de miso. Ja està.

Una altra alternativa és la que em comenta en Jordi directament des del Japó:

Una tercera és la sopa de miso amb algun mol·lusc, com trobem al mateix llibre esmentat del senyor Adrià.

Vosaltres coneixeu més receptes amb miso com a un dels ingredients?

Cuatropalillos: recomanacions gastronòmiques japoneses a Barcelona

Posted by – 13 November, 2011

La gent que em coneix sap de sobres que el menjar japonès em perd. I sí, em pots acusar de modernillo o d’estar a la moda. Me la porta fluixa :)

A Barcelona tenim la sort de tenir un bon grapat de locals on es serveix aquest tipus de gastronomia perquè hi ha una molt bona demanda. Però també té la seva part negativa: a molts llocs intentaran enganyar-nos amb plats pseudo-japonesos o més aviat xinesos (i dels dolents). O el que és pitjor, servir-nos merda.

Per això sempre és interessant comptar amb l’experiència dels bojos/enamorats d’aquesta cuina, com la parelleta d’amics meus que han parit el blog Cuatropalillos, on repassen tots els restaurants japonesos als que assiteixen.

Fan una feina fantàstica per tres motius: El primer és que amb ells saps on pots anar i on no (no s’estalvien la crítica si és necessària). El segon és que sempre podràs descobrir nous llocs que no coneixies. I l’últim és que sempre podràs aprendre una mica de la cultura gastronòmica nipona amb les entrades que no són crítiques de restaurants.

Resumint, si t’agrada menjar japonès i ets/vius/vens a Barcelona: Cuatropalillos.

Tiramisú

Posted by – 8 July, 2011

Que bé que tornem a tenir receptes! Mmmmmmmmm! I quina millor manera de recomençar que amb aquest “clàssic” que és tan famós que el podem trobar a desenes de restaurants. I ja sabem que si és a tot arreu, la probabilitat que ens serveixin una bona merda (i ens la cobrin a preu d’or) és altíssima.

Parlo, clar, del tiramisú. Però és que són unes postres tan senzilles de preparar que em sembla un crim no intentar-ho ni que sigui només un sol cop. Al meu entendre només té dos secrets:

1. Fer servir bizcochos de soletilla.
2. Al sumergir-los en el café (si és bo, millor), ho farem un instant. Res de deixar que gaudeixin com si estiguessin a la piscina. Mullar i treure.

Ingredients:

– Mascarpone (un envàs, aproximadament 250 gr)
– 60gr de sucre
– 3 ous
– Una taça de café
– Un xorret de marsala
– Bizcochos de soletilla
– Xocolata negra per rallar-la

Tan senzill com batre molt bé els rovells amb la meitat del sucre i quan estigui ben integrat, afegir el mascarpone i batre molt rebé. D’altra banda batrem al punt de neu les clares amb la resta del sucre. Només falta barrejar-ho amb els rovells, poc a poc, amb una espàtula, amb moviments de sota a amunt per no perdre el volum de les clares.

Per un altre costat tindrem el cafetonet fet i fred amb un xorret de marsala en un recipient on poguem mullar-hi els bizcochos, recordo, un petit instant. Llavors muntarem al recipient on volguem servir o guardar el tiramisú una primera capa de bizcochos. Al seu damunt una capa de la crema anterior d’ous, sucre i mascarpone. I successivament.

Hem de pensar que acabarem amb una capa de la crema i rallant-hi la xocolata.

Realment deliciós! Bon profit!

Recepta basada en aquesta de El aderezo.

Selecció de blogs de cuina

Posted by – 10 January, 2011

Aprofitant que una companya de feina (petons Cristi!) em va demanar quins blogs de cuina acostumo a llegir, deixo aquí la llista per si a algú li resulta d’interés.

La majoria són de receptes tot i que es poden trobar articles culinaris diversos. Això sí, la gran majoria de receptes són generalment molt senzilles. Hi ha en català i en castellà:

Les joies de la corona (els imprescindibles):

El cocinero fiel: Fantàstic, tot video-receptes.
La cuina vermella: Aquest blog és una obra d’art, per les receptes, per la redacció, per la fotografia, pel disseny…
Mi blog de Pintxos: Tot pintxos, més o menys elaborats. Increible.
My little things: En la línia de La cuina vermella, una petita obra d’art.
Webos fritos: Tercera i última obra d’art en forma de blog culinari. La fotografia és espectacular.
A mi lo que me gusta es cocinar: Receptes d’escàndol!

També cal seguir-los:

Blog de cuina de la Dolorss
bocadorada
Catacuina
cuinar és generós
Garbancita, I+D en mi cocina
Javi Recetas
La cuina de casa
Pasen y degusten
Pimienta rosa
Tartas provocativas
A qué saben las nubes
bcn mon amour
Directo al paladar

Bon profit!

Fotografia | Sustainable Kitchen de Jeremy Levine Design

Muffins malalts de xocolata

Posted by – 13 December, 2010

Tan simple com fer uns muffins de xocolata amb una mica de vainilla i després banyar-los amb xocolata desfeta al bany maria. “Oju” als dubtes al final de la recepta:

Ingredients (12 muffins):

  • 160 gr de farina
  • 1 culleradeta de llevat
  • Una pessic de sal
  • 5 ous
  • 160 gr de sucre
  • 1 culleradeta de vainilla
  • 85 gr de xocolata negra
  • Xocolata amb llet i blanca al gust
  • Procedir com sempre. Elements secs per un costat (farina, llevat i sal) i humits per un altre (ous, sucre, vainilla). Unir les dues mescles, afegir la xocolata negra fosa al bany maria juntament amb la mantega i finalment als motlles i al forn precalentat a 180º durant 20 minuts.

    Desfer al bany maria la xocolata blanca i la xocolata amb llet i dubuixar/pintar/banyar els muffins al gust quan ja estiguin freds. Voilà!

    Un parell de notes:

    He tingut molts problemes amb la xocolata blanca, que té una conducta molt diferent a la xocolata negra o amb llet. Algú sabria dir-me la millor manera de fondre-la i que quedi més aviat líquida? Un cop fosa, per rebaixar la seva espessor li vaig afegir un xorret de llet i va ser un error. Em va quedar una pasterada inservible.

    Es pot substituir la culleradeta d’essència de vainilla per una branca d’aquesta. Crec que hi ha una diferència de sabor important, a favor de la branca, però jo li tinc que donar sortida al tota l’essència que tinc.