Diferents noms en funció del país de sud-amèrica on els tastem: patacones, tostones o chifles (o ves a saber si en té més).Senzillíssims de preparar, tenen un gust molt delicat i serveixen d’aperitiu, per acompanyar el que es vulgui (al fons de la fotografia es pot veure guacamole) o per picar solets.

Es talla el plàtan en rodanxes, jo ho he fet d’un tamany d’un centímetre aproximadament. Es fregeixen lleugerament, que agafin color groc però que no es daurin. Es retiren i els posem sobre paper absorvent mentre esperem que es refredin una mica.

Llavors serà el moment d’aixafar-los amb una cullera, vigilant de no trencar-los. Els de la fotografia no estan suficientment aixafats, però. Els tornem a fregir un altre cop per deixar-los al punt que ens agradi (ben dauradets).

L’únic dubte que tinc és el moment de salar-los. De totes maneres, ben bons!

Poca cosa puc ressaltar d’aquesta recepta més enllà que aquests bunyols m’han sortit espectaculars tot i ser la primera vegada que els preparo.

200 gr de bacallà
1/2 porro
Fulles de llorer
Pebre
Julivert
2 alls
100 gr de farina
1-2 culleradetes de llevat
1 ou

Posar aigua a bullir amb el llorer, el pebre i el porro. Quan arrenqui el bull, posar-hi el bacallà, treure-ho del foc i tapar. Deixar-ho 10 minuts. Mentrestant picar ben menut els alls i el julivert.

Un cop han passat els deu minuts, retirem el bacallà de la caçola i el piquem. Ho juntem amb l’all i el julivert.

Barregem en un bol la farina, el llevat i li anem afegint una mica de l’aigua que hem fet servir amb el bacallà fins formar una pasta. Llavors afegim tota la picada i ho barregem bé.

Finalment afegirem l’ou batut.

Només falta fregir cullerades de la pasta amb oli ben calent.

La següent recepta l’he seguit com està explicat al genial Blog de cuina de la Dolorss (habitual a les meves receptes o almenys, a les meves lectures culinàries). Només he modificat el sistema d’esterilització del pot on he guardat la conserva (ni es pot considerar una modificació, la veritat).

Ingredients:

Per esterilitzar els pots on guardarem la melmelada, simplement els posarem a bullir a una caçola a foc lent (que l’aigua cobreixi completament els pots) durant 20 minuts. Si hi afegim on drap de cotó a la caçola, que cobreixi les parets, evitarem que es trenquin els pots mentre ballen amb el bullir de l’aigua.

Un cop haguem fet la melmelada, omplirem els pots al màxim, taparem i llavors podem posar-los al bany maria durant 20-30 minuts més. Amb això aconseguim fer el buit. Ja està llesta per conservar :)

Pel que fa a la recepta, molt simple. Netejar i trossejar les maduixes i posar-les en un bol a la nevera durant dues hores juntament amb el suc de mitja llimona i el sucre.

Passades les dues hores, tot a la caçola, fer-ho bullir (a foc lent, no sabeu el percal que vaig muntar quan em va començar a sortir tot, la cuina em va quedar perduda) durant 20 minuts (jo ho vaig tenir uns 25 aproximadament).

Mentre bull, amb una cullera, anar treient l’escuma blanca que es va fent. De fet, no sé com fer aquest pas de manera menys laboriosa. I fins i tot si és necessari, perquè després li vaig passar el minipimer.

Ja està! A ompir els tarros, el bany maria anteriorment comentat i a gaudir-la. Increible amb formatge, de debò. A destacar que després de veure moltes altres receptes, em vaig quedar amb aquesta perquè no és escessivament dolça i manté el puntet d’acidesa de la maduixa. Brutaaaaal! :)

Si ja teníem per aquí la de xocolata normal, ara li ha tocat el torn a la xocolata blanca. I és de justícia reconèixer que, tot i no ser un amant d’aquest tipus de xocolata, aquesta mousse m’ha agradat més que l’anterior. Haurà estat cosa dels ingredients tan ben escollits? O hi haurà d’altres motius?

Per dues persones:

100gr de xocolata blanca
60 ml de nata o crema de llet
2 clares (de les d’ou, no les cerveses + llimona)
La pell de mitja llimona
Una mica menys del suc de mitja llimona
10 gr de sucre

Posar la nata i la pell de la llimona a infusionar (és a dir, que arrenqui a bullir i deixar-ho dos minuts). Apartar del foc i treure la llimona.

Afegir-hi la xocolata blanca tallada a bocinets i remenar fins que es desfaci. Afegir el suc de llimona i barrejar bé fins que s’integri.

Batre al punt de neu les clares amb el sucre. Barrejar-ho amb la xocolata desfeta tenint cura de no efr malbé la textura de les clares batudes.

Posar-ho en copes i deixar-ho a la nevera tres horetes mínim.

És o no és espectacular?

Una recepta ametrallada del blog Cerise. Boníssima!

Batre la farina, el llevat i els ous. Altament recomanat l’estri que us vaig comentar a la recepta de la mousse. Un cop ben mesclat, afegir poc a poc l’oli mentre continuem integrant la barreja i posteriorment la llet.

Afegir el formatge ratllat i integrar-ho a la mescla. Afegir les anous, les panses i el formatge de cabra tallat a daus. Barrejar-ho més o menys uniformement i posar-ho tot a un motlle rectangular en el que haurem posat mantega i farina a les parets per evitar que el cake s’enganxi.

Posar-ho al forn (previament calent) a 180º durant uns 45 minuts.

Quan estigui fred serà el moment de desmotllar-lo.