Category: Cine

Harry Potter y las reliquias de la muerte (I)

Posted by – 27 January, 2011

Probablement la millor de la saga, al meu entendre, juntament amb Harry Potter y el preso de Azkaban.

I és que aquesta entrega té algunes escenes molt ben aconseguides, un ritme que a mi m’ha encantat, una foscor i aire depressiu que li calia i encaixa molt bé totes les seves peces (menys una que m’ha descol·locat i que gràcies a la meva prodigiosa memòria hauria de revisar al llibre), excloent alguns detalls.

Tot i que la solució “fem una pel·lícula en 2 entregues” no m’agrada gens al pensar que es tracta d’una presa de pèl amb raons comercials, penso que és el millor que li podia escaure a la novel·la. Per intentar que gairebé res aparegui perquè sí, i és que el llibre és molt extens i succeeixen moltíssimes coses dignes de ser explicades. I més tenint en compte que per finalitzar la saga s’ha de deixar tot el que es pugui ben lligadet…

A veure com queda tot de lligat amb l’última entrega. Però tot i això encara puc (i he de) afirmar que les pelis queden a anys llum dels llibres, que sí són màgics de debò. Deixa’t de tonteries i intenta llegir-ne algun. Si tens sort i t’agraden, els gaudiràs molt…

Crítiques:

‘Harry Potter y las Reliquias de la Muerte. Parte 1′, la más tensa y adulta de la saga a Blogdecine
‘Harry Potter y las reliquias de la muerte: parte I’, la magia vuelve a la saga a Blogdecine

Tràiler:

Ou de pascua: He rescatat al foro de cineol, una crítica que vaig fer uns anys sobre la peli Harry Potter y el preso de Azkaban. Era per un petit concurs que em permetía ser crític de la pàgina i poder participar a passes privats per premsa d’estrenes de cinema. No ho vaig aprofitar mai, però m’ha fet gràcies tornar a llegir les bajanades que vaig escriure i l’aire pompós i intel·lectualoide que vaig intentar donar-li a l’escrit. Que quedi constància que si les meves “crítiques” actuals no estan currades és perquè no em dóna la gana xD

No es sencillo intentar criticar una película como Harry Potter y el prisionero de Azkaban si uno se considera un acérrimo fan de sus historias. Mejor dicho, un fan de los libros.

Lo sencillo sería recurrir a los típicos tópicos de que casi ninguna adaptación a la pantalla grande hace justicia a las novelas, pero no nos engañemos. Al ser dos medios de comunicación tan distintos, comparar ambas cosas es lo mismo que comparar la televisión y la radio. Es decir, una tonteria. Por lo tanto, centrémonos en lo que nos interesa: la película.

Si empezamos por la historia, empezaremos por lo mejor de nuestra sesión de cine al lado del señor Potter. No se me ocurre mejor adjetivo para definirla que adulta. Da un paso delante a las “aventurillas de poca monta” que vivieron los proyectos de magos en sus dos anteriores películas, para convertirse en algo más propio de una saga de cine con historias pendientes de ser resueltas en futuras secuelas. Sorpresas, revelaciones sobre el tormentoso pasado del protagonista, aparición de personajes que tendrán importancia en el futuro… y oscuridad. Porqué Harry Potter y el prisionero de Azkaban es sensiblemente más tétrica que sus anteriores adaptaciones. Gran responsabilidad sobre este punto la tiene la fotografía y ambientación de la película, a las que dedicaremos su párrafo de gloria más adelante. Creo que es una obligación comentar la velocidad de la historia, o el ritmo del film, o como prefieran calificar a la rápida sucesión de acontecimientos a lo largo del metraje. Para algunos será un valor añadido el tener que estar pendientes de todo aquello que sucede delante de sus ojos para no perderse detalles importantes. Para otros será un pequeño esfuerzo que les privará de conocer más acerca del fondo de los personajes y sus relaciones. Pero mi opinión al respecto, y sin que sirva de precedente, me la guardo.

Respecto a la adaptación, me parece un trabajo muy interesante en el que todos los posibles cabos sueltos por culpa de la eliminación de partes de la historia original quedan muy bien atados. En resumen, Harry Potter y el prisionero de Azkaban es una historia entretenida, digna de ser disfrutada en el cine.

En cuanto a las interpretaciones… una de cal y otra de arena. Y es que si las valoramos en función de la credibilidad de sus personajes, y siendo una percepción completamente subjetiva, dos actores y una actriz tienen todos los números para llevarse los palos. Ni más ni menos que el protagonista, Daniel Radcliff (Harry Potter), su compañera de estudios Emma Watson (Hermione) y su insoportable enemigo Tom Felton (Draco Malfoy): no me creo ninguno de estos personajes. Cierto es que a sus tiernas edades (ya casi no tan tiernas), hay mucho margen de mejora en su trabajo de cara a futuras carreras cinematográficas (aunque se admiten apuestas). Pero en los pocos pasajes del guión en los que deben reflejar alguna emoción algo intensa… mejor opinen ustedes mismos.

Por otro lado, tenemos las exquisitas interpretaciones de Alan Rickman (Profesor Snape) que demanda a gritos un historia en la que él sea el absoluto protagonista (por pedir, que no quede) y la apuesta segura de Gary Oldman (Sirius Black) que aunque escaso, intenso. Mención especial para otra de las estrellas del reparto, Emma Thompson (Profesora Trelawney) que a algunos les resultara graciosa y a otros estúpida. A mi, sinceramente, ni fu ni fa.

Antes he adelantado que una de las grandes cualidades del film es la atmósfera que se ha creado para ambientar la historia. Y es que se han rediseñado los escenarios donde se desarrolla la acción: la escuela de Howgarts, la casa de Hagrid, el mismo entorno del colegio… Una palmadita en la espalda para director Alfonso Cuarón, al responsable de fotografía Michael Seresin y a todos aquellos profesionales que hayan tenido algo que ver con este aspecto. Por primera vez, los escenarios parecen reales y creíbles, y no sacados de un cuento de hadas fantástico. Dan ganas de hacer una visita a la escuela durante su jornada de puertas abiertas.

Y la música no merece un particular comentario. Y es que con decir John Williams, no hace falta extenderse más. No seré yo quien critique a uno de los más grandes genios actuales de la música en el celuloide. Y no porqué no me atreva a criticar a un “crack mediático”, sino porqué no creo que lo merezca.

Para todos aquellos que hayan optado por la opción inteligente de saltar directamente al último párrafo de esta crítica, no puedo más que recomendar el pagar una entrada de cine para ver Harry Potter y el prisionero de Azkaban. Si es usted un seguidor incondicional del libro, es visión obligada. Por muy maniático que sea, algo positivo le encontrará seguro. Si le gustaron las dos películas antecesoras, es posible que ésta le guste más todavía, Si en cambio, no le gustaron, no pierda el tiempo si tiene algo más interesante que hacer. Si no ha visto ninguna de las anteriores, pruebe. Piense que en el peor de los casos habrá perdido poco dinero. Y si quiere llevar a sus hijos o sobrinos… que no sean demasiado pequeños. Quizás les de miedo los dementores o le acaben dando el coñazo al tratarse de una película algo larga. Como nota final, si no ha leído el libro y al acabar de ver esta película ha disfrutado, no dude en hacerse con la novela. Le garantizo que disfrutará como un crío y que necesitará leerlas todas.

Que la disfruten.

La red social

Posted by – 2 November, 2010

De David Fincher he vist alguna peli i realment totes m’han encantat: Seven, El club de la lucha, The Game, La habitación del pánico i fins i tot Alien 3 (que és molt fluixa en comparació amb la mítica Alien, el octavo pasajero, pero sempre he pensat que millor que Aliens: el regreso). Pendents tinc Zodiac (en breu) i El curioso caso de Benjamin Button (que em fa una mandra, quepaqué).

Total, que tenia bastantes expectatives de cara a La red social. Resultat? Expectatives assolides.

M’esperava una historia interessant i ben explicada. Que tingués un ritme que no fos irregular (tot i que la fantàstica sala dels cinemes de Glòries ho va intentar, parant la projecció durant uns deu minuts) i sobretot esperava diàlegs amb chicha, com havia llegit per internet que ens trobaríem dins la peli.

I resulta que he trobat tot el que hi buscava. He vist la peli que parla d’un paio amb un ego superlatiu, socialment poc hàbil, que té un talent enorme. He vist una peli de gent interessada, on les traicions es converteixen en l’elecció més escollida. He vist una peli on es parla de l’amistat, en el sentit clàssic del concepte i en el sentit modern del segle XXI i amb internet de responsable d’aquesta evolució/involució.

De les millors pelis de l’any. Però ni la peli de la dècada ni la possible triomfadora dels Oscar (com ja s’aposta per ella). I com que jo sóc tant visionari, segur que s’emporta un bon grapat :)

I per acabar un experiment relacionat amb les xarxes socials: si has llegit tota aquesta entrada sencera, et demano que escriguis un comentari. Escriu el que vulguis, m’és igual. Com si vols posar només “hola”. Fes-ho on l’hagis llegit (al blog o al facebook). I si la llegeixes al facebook, enlloc d’escriure, pots marcar “Me gusta”, com prefereixis. Gràcies!

Tràiler

Crítiques

‘La red social’, me gusta a Blogdecine
‘La red social’, cine recio, complejo y notable a Blogdecine
ANÁLISIS DE PELÍCULAS: LA RED SOCIAL (spoilers) a Bloguionistas
‘La red social’, la soledad del genio a Blogdecine

Gru, mi villano favorito

Posted by – 21 October, 2010

¿Pupete? Aaaah, pupete! Pffff

Quan estàs acostumat als plats de primera, qualsevol menjar que no sigui delicatessen et sap a poc: Li trobes a faltar la suavitat, la conjunció perfecte dels seus ingredients, les emocions que et desperta, el record que et deixa… I és el que succeix quan estàs acostumat a assistir a una cita anual amb les criatures de Pixar (i en molta menor mesura, amb les de Dreamworks).

Gru, mi villano favorito no és un mal producte. És efectiu amb el que es proposa, que m’imagino que és generar entreteniment. Però no crec que aspiri a res més i sóc testimoni de que no ho aconsegueix: L’inici és temendament aborrit, tot l’argument és perfectament previsible i les bromes són molt simples i poc gracioses.

A veure si serà que el producte era única i exclusivament per a criatures i per això m’ha decepcionat?

Només destacaré que a nivell tècnic, l’animació és espectacular. M’ha deixat amb la boca oberta una escena concreta, el viatge en una muntanya russa, que em sembla una petita obra d’art. I bé, també destacaria els bitxets subordinats del protagonista, els estúpids Minions, que m’han generat algun somriure al més pur estil fraggel rock.

No crec que valgui la pena pagar l’entrada a menys que portis als teus fills o nebots, però és que poca cosa hi ha millor a la cartelera… Sóc jo, o aquest està sent un any d’estrenes mooooolt dolent?

Tràiler

Crítiques

‘Gru, mi villano favorito’, mecánico entretenimiento infantil a Blogdecine

Inception

Posted by – 6 August, 2010

inception

Gràcies a la iniciativa del Festival Internacional de Cinema de Sitges, ahir vaig tenir la sort de poder assistir a la preestrena de la pel·lícula més esperada de l’any, l’últim treball de Christopher Nolan: Inception.

Les expectatives estaven altíssimes: la seva curta filmografia està plagada d’increibles pel·lícules (Memento, Batman Begins, The Dark Knight, The Prestige), el tràiler d’Inception és espectacular (abans de veure la peli només vaig veure uns 20 segons) i el múscul del màrqueting ha funcionat fantàsticament bé, la crítica i el públic americà d’acord…

Opinió personal? Lleugerament decepcionant. Que no em malinterpreti ningú, Inception no m’ha desagradat. És espectacular, té bon ritme (certs moments un pèl massa lenta), exigeix molta atenció i l’argument és molt interessant. Però, i no sé perquè, esperava més.

Hi ha certs passatges realment embolicats que no he acabat d’entendre i segurament això ha influit bastant en la meva percepció de la pel·lícula. Perquè us feu una idea, és la típica producció que necessita un segon visionat per percebre moltes coses que segurament et passen per alt el primer cop que la veus.

Si algú veu la peli i necessita una mica d’ajuda, al final de l’entrada deixo una infografia (d’aquest blog) que ajuda a comprendre els esdeveniments del metratge. No la miris si encara no l’has vist i penses anar al cine. Jo quan la torni a veure recorreré a aquesta.

I sí, poder no m’ha acabat de convèncer perquè no l’he entés, no com d’altres coses… (o sóc més tarugo del que em pensava, que ja podria ser).

Si més no, una d’aquestes pel·lícules que et fan pensar sobre ella i discutir-la amb els teus acompanyants…

Tràiler

Crítiques

‘Origen’, hipnótico juego laberíntico a Blogdecine
‘Origen’, brillante arquitectura sin alma a Blogdecine
‘Origen’, arrolladora fantasía a Blogdecine
‘Origen’, y los sueños cine son a Blogdecine

Infografia de la línia temporal d’Inception

Inception Infographic by dehahs

Toy Story 3

Posted by – 26 July, 2010

toy story 3

D’entrada, el que he escrit per twitter:

Por cierto, Toy Story 3 es brutal. No es la mejor de las tres pelis, no. Es la mejor de Pixar.

Al meu entendre supera a Ratatouille, a les dues entregues anteriors de Toy Story i si m’arrisco, fins i tot a Wall·E. Emoció, missatge i sobretot molta aventura i molt riure.

Els nous personatges són excel·lents (especialment el mico, era veure’l i no podia fer res més que riure o un bebé gegant que fa por en una escena concreta), l’acció trepidant, la primera escena un espectacle d’imaginació, el ritme frenètic, el final emotiu… I evidentment que no fa falta parlar sobre la qualitat tècnica de l’animació, no? Sent de Pixar…

Total, que si realment t’interessa un anàlisis en condicions de la peli, ja deus saber que els meus dits no el teclejaran. Per això dóna-li un cop d’ull als enllaços del final d’aquesta entrada (que s’aniran actualitzant durant els pròxims dies a mesura que en vagi trobant).

T’agradarà més o menys, però és una obligació veure Toy Story 3…

Tràiler

Crítiques

‘Toy Story 3′, apoteósica aventura
‘Toy Story 3′, los juguetes vuelven a atrapar el corazón de adultos y niños
‘Toy Story 3′, ¿dónde dejé mis viejos juguetes?
‘Toy Story 3′ es la mejor película de Pixar a Blogdecine