Gràcies a la iniciativa del Festival Internacional de Cinema de Sitges, ahir vaig tenir la sort de poder assistir a la preestrena de la pel·lícula més esperada de l’any, l’últim treball de Christopher Nolan: Inception.

Les expectatives estaven altíssimes: la seva curta filmografia està plagada d’increibles pel·lícules (Memento, Batman Begins, The Dark Knight, The Prestige), el tràiler d’Inception és espectacular (abans de veure la peli només vaig veure uns 20 segons) i el múscul del màrqueting ha funcionat fantàsticament bé, la crítica i el públic americà d’acord…

Opinió personal? Lleugerament decepcionant. Que no em malinterpreti ningú, Inception no m’ha desagradat. És espectacular, té bon ritme (certs moments un pèl massa lenta), exigeix molta atenció i l’argument és molt interessant. Però, i no sé perquè, esperava més.

Hi ha certs passatges realment embolicats que no he acabat d’entendre i segurament això ha influit bastant en la meva percepció de la pel·lícula. Perquè us feu una idea, és la típica producció que necessita un segon visionat per percebre moltes coses que segurament et passen per alt el primer cop que la veus.

Si algú veu la peli i necessita una mica d’ajuda, al final de l’entrada deixo una infografia (d’aquest blog) que ajuda a comprendre els esdeveniments del metratge. No la miris si encara no l’has vist i penses anar al cine. Jo quan la torni a veure recorreré a aquesta.

I sí, poder no m’ha acabat de convèncer perquè no l’he entés, no com d’altres coses… (o sóc més tarugo del que em pensava, que ja podria ser).

Si més no, una d’aquestes pel·lícules que et fan pensar sobre ella i discutir-la amb els teus acompanyants…

Tràiler

Crítiques

‘Origen’, hipnótico juego laberíntico a Blogdecine
‘Origen’, brillante arquitectura sin alma a Blogdecine
‘Origen’, arrolladora fantasía a Blogdecine
‘Origen’, y los sueños cine son a Blogdecine

Infografia de la línia temporal d’Inception

D’entrada, el que he escrit per twitter:

Por cierto, Toy Story 3 es brutal. No es la mejor de las tres pelis, no. Es la mejor de Pixar.

Al meu entendre supera a Ratatouille, a les dues entregues anteriors de Toy Story i si m’arrisco, fins i tot a Wall·E. Emoció, missatge i sobretot molta aventura i molt riure.

Els nous personatges són excel·lents (especialment el mico, era veure’l i no podia fer res més que riure o un bebé gegant que fa por en una escena concreta), l’acció trepidant, la primera escena un espectacle d’imaginació, el ritme frenètic, el final emotiu… I evidentment que no fa falta parlar sobre la qualitat tècnica de l’animació, no? Sent de Pixar…

Total, que si realment t’interessa un anàlisis en condicions de la peli, ja deus saber que els meus dits no el teclejaran. Per això dóna-li un cop d’ull als enllaços del final d’aquesta entrada (que s’aniran actualitzant durant els pròxims dies a mesura que en vagi trobant).

T’agradarà més o menys, però és una obligació veure Toy Story 3…

Tràiler

Crítiques

‘Toy Story 3′, apoteósica aventura
‘Toy Story 3′, los juguetes vuelven a atrapar el corazón de adultos y niños
‘Toy Story 3′, ¿dónde dejé mis viejos juguetes?
‘Toy Story 3′ es la mejor película de Pixar a Blogdecine

Algú es pensava que em resistiria a comentar el taquillassu de l’any? No way man!

Però he llegit taaaaaaaaant sobre la peli a aquestes alçades, i s’ha dit tanta cosa, que em fa una mandra d’escàndol redactar res que s’allunyi del que seria un telegrama. Per compensar-ho deixo una quantitat (gairebé absurda) d’enllaços per llegir opinions de tots colors.

- La sensació global després de veure la pel·lícula és excel·lent: diners de l’entrada ben invertits, estona de diversió brutal. No es tracta d’això quan vas al cine?

- L’argument. Aquí venen les òsties. Que si Pocahontas, que si El último samurai, que si Bailando con Lobos, que si FernGully… Doncs sí. I? La historia és preciosa es miri per on es miri. I funciona. Qui diu que l’únic (o el més important) a valorar d’una peli sigui l’originalitat del seu argument? Jo no.

- L’animació és apoteòsica. Les escenes on es mesclen aquesta i les persones reals són escandalosament perfectes, i si parlem de Pandora, el món on es desenvolupa la pel·lícula… Treu la respiració.

- El 3D és una mica una broma. Que sí, que mola que t’hi cagues, que és la mar de curiós… Però res revolucionari. M’han dit, per això, que si vas a Cerdanyola, pots gaudir d’una experiència molt millor. Pel que he pogut averiguar, allí disposen de sales de projecció que fan servir la tecnologia XpanD, la preferida per molts entesos. Aquí pots llegir un article interessant sobre el món del cinema en 3D.

- Per si no queda clar, la conclusió és que Avatar es tracta d’un tros de pel·lícula que val la pena sí o sí, per passar una bona estona, per gaudir com una criatura, per somiar en viure a Pandora, per indignar-se amb la raça humana, per conscienciar-se sobre la fragilitat ecològica del planeta durant la hora posterior de veure la peli, etc…

Altament recomanada!

Per cert… tot un crack el James Cameron, eh? Terminator, Alien, Titanic, Avatar… El paio segur que té un xalet a Torremolinos com a mínim!

Trailer

Crítiques

Avatar o el futuro del cine no está en la tecnologia a Cinematical
Avatar: Los rasgos de una obra maestra a Blogdecine
Avatar: La espera ha valido la pena a Zonafandom
Crítica: Avatar a Cinematical
Avatar es otra más a Blogdecine
Crítica rápida de Avatar a ionlitio
Análisis y crítica a la película Avatar
Avatar, simple fantasía o delaración política a Cinematical
Avatar a savethegeek
Avatar: la técnica por encima del arte a Blogdecine
Avatar: El James Cameron de siempre a Blogdecine
“Avatar”; al principio fue el espectáculo a La Noche Americana

El millor consell de l’any. I gratis: No vagis a veure aquest bodrio.

Estalvia’t l’entrada. Espera a que la peli s’editi en dvd. Llavors te la baixes. Sí, sí… Te la baixes. I si un dia t’aborreixes molt, moltíssim i no saps que fer, valores seriosament si val la pena veure un abort del cine espanyol.

Tanta papanateria xulesca de la nostra ministra Sinde per acabar subvencionant la diversió de quatre amiguets que acaben rodant coses com aquesta? Amb la recaptació que deuen estar aconseguint segur que s’estan partint el cul! Si és que venen ganes de demanar asil polític al que ens enxampi més aprop, Portugal, França o Andorra… Em fa ràbia pensar que meravelles com aquesta són l’excepció dins el cine d’aquest país.

Ho deixaré aquí. Si vols veure les poques coses que tenen una mica de gràcia, la majoria les tens al tràiler. Si vols continuar llegint altres crítiques (o millor dit, simplement crítiques), al final de l’entrada, com sempre. I després que ningú es queixi perquè us he avisat…

Tràiler

Crítiques

Crítica. ‘Spanish Movie’. Otra vez será… a Cinematical

Una de les sensacions de l’any, una d’aquelles pel·lícules que no deixa indiferent a ningú. O t’agrada bastant o et sembla una presa de pèl. Dins aquest últim grup podríem trobar la crítica d’un dels editors del blog Blogdecine, amb les següents paraules:

Durante prácticamente toda la película no pasa nada, tenemos que aguantar a los dos protagonistas (que no tienen absolutamente nada inteligente que decir) charlando sobre lo que creen que pasa y lo que han visto. Bla, bla, bla. Típicas chorradas de idiotas con una cámara encendida. La hora y media se hace eterna. (…) Por tanto, se confirma lo que sospechábamos, esto es una inmensa tomadura de pelo, un robo perfectamente preparado por la DreamWorks, que se va a forrar. En lugar de ‘Paranormal Activity’ debería titularse ‘Subnormal Activity’. Quizá cuando se estrene en España, que nos gusta mucho traducir libremente.

Tot i que a mi la peli m’ha agradat, no puc evitar dibuixar un petit somriure cada cop que llegeixo aquestes línies, perquè en bona part té raó.

I és que ensurts, el que es diu ensurts, poca cosa (concretament dos i consecutius dins la mateixa escena). Si ets sugestionable, segurament la peli et col·loqui en una emoció bastant interessant uns quants cops. Però un cop t’hi col·loca, et permet relaxar-te. Tant que en cap moment arribes a estar baixant per la muntanya russa.

I és una llàstima perquè se li podria haver exprimit bastant més suc… Resumint, no recomable pels (molts) que en el seu dia van detestar The Blair Witch Project (amb la que guarda moltes similituds) i per aquelles persones que sentin vergonya aliena amb facilitat (perquè amb els protagonistes la sentiran).

Tràiler

Crítiques

Crítica. ‘Paranormal Activity’ a Cinematical
Paranormal Activity a Las horas perdidas
‘Paranormal Activity’, terror de andar por casa a Zonafandom