Espera… ja he fet publicitat per twitter, per facebook… falta el blog, clar!

Per si no ho ha vist algú en els dos mitjans anteriors, la fotografia sobre aquestes línies forma part d’un projecte fotogràfic d’Àlex Salvador, fotògraf aficionat i un crack.

El projecte, anomenat 365 Retratos, consisteix en fer un retrat al dia durant 365 dies (sí, efectivament, un any). Tota una aventura de constància que a mi m’encantaria portar a terme, però no ho faig perquè sé que m’aborriria ràpid.

Si després de donar un cop d’ull als retrats que ja ha fet l’Àlex en el que portem d’any i t’agradaria tenir el teu, posa’t en contacte amb ell. És una persona que et farà sentir molt a còmode!

I que ningú perdi de vista que ha estat capaç de fer-me sortir bé a mi!!!

Actualització: La fotografia es va fer exactament aquí (fins i tot diria que he marcat la pedra on estava assegut):

La mecánica del corazón
Mathias Malzieu
Mondadori
ISBN: 978-84-397-2195-6

La mecánica del corazón és una petita i lleugera perla en forma de conte per a nens i nenes grans. D’argument molt simple, lectura fàcil i senzilla, és una novel·la apte per a tot tipus de lectors. I com que avui em ve de gust, pros i contres:

Pros:

- Simple, ràpida, àgil i digerible. No tota lectura ha de ser feixuga.
- Bonica, barroca i tètrica alhora. Amb uns aires a Tim Burton indubtables, o més concretament a Eduardo Manostijeras.
- Tot el llibre està replet de metàfores i diferents moralitats.
- Es pot interpretar de moltes maneres diferents.
- Sentir-se identificat en alguns passatges.
- Que hi surti un hàmster amb el nom cunnilingus.

Contres:

- Ritme massa ràpid en alguns moments. Els salts temporals són alguns cops brutals.
- L’estil narratiu molts cops abusa de les esmentades metàfores. A vegades es fa empalagós.
- Personatges massa lleugers (menys el protagonista, amb la profunditat mínima).

Realment, crec que la història guanyarà molt en el format pel·lícula d’animació que se’n prepararà. Pot ser un espectable visual digne de recordar i se’n encarrega algun estudi amb imaginació.

Com a curiositat, l’autor del llibre, és el líder d’una banda musical de certa fama a França, Dionysos. El sisé disc del grup és una banda sonora del conte, un conjunt de temes molt interessants que val la pena d’escoltar. El nom, el mateix que el del llibre: Le mécanique du coeur.

Uno: No toques las agujas.
Dos: Domina tu cólera.
Tres: No te enamores nunca.
La mecánica del corazón depende de ello.

Crítiques

‘La mecánica del corazón’ de Mathias Malzieu, un cuento para niños grandes a Papelenblanco
La mecànica del cor a Un blog sin imaginación

My motherfuckin’ heart does clic-cloc-ding dong!
Berçeuse Hip Hop Du Docteur Madeleine

Del llibre La cuina salvavides de Mireia Carbó, amb una petita modificació a l’hora de muntar el plat:

Ingredients per 2 persones:

- 1 Albergínia
- Xampinyons al gust
- 1 all
- 4 talls de pernil serrà
- 2 ous
- Oli i sal

Comencem coent l’alberginia neta i sense la part verda al microones a màxima potència. A un plat amb tres cullerades d’aigua, durant 10 minuts. La girem i 5 minuts més. Estarà fet quan sigui completament tova al tocar-la amb el dit. La deixem refredar, la pelem, la tallem a bocinets i la salem.

A unes caçoletes individuals de fang hi freguem un all. El piquem i el posem a una paella amb un bon raig d’oli, així com els xampinyons tallats a làmines ben finetes i una mica de sal. Coem fins que els xampis perdin tota l’aigua.

A les caçoletes hi posem dos talls de pernil amb forma de creu (les puntes sobresurtiran de les caçoletes). Ha de ser grandets i sencers. Posem a sobre l’albergínia i els xampinyons. Tanquem el cistellet de pernil i amb una cullera sopera aixafem lleugerament la part superior, fent un espai on posarem un rovell d’ou. La clara la llençarem per sobre tot el muntatge.

Només falta posar-ho al forn, ja calent, a uns 180º fins que estigui l’ou cuit al nostre gust.

Yumi!

Ingredients per unes 7-8 magdalenes:

- 150 gr de farina
- 2 ous
- 100 gr de sucre moreno
- 1/2 sobre de llevat
- 75 ml de llet
- 1/2 cullerada de postres de canyella en pols
- 50 ml d’oli d’oliva (de gust suau, millor de baixa graduació)
- 40 gr d’anous

Tan senzill com col·locar tots els ingredients a la batedora i fer una pasta amb tota la mescla. Col·locar-ho dins els motllos per les magdalenes i posar-ho al forn, ja calent, a 180º durant uns 20 minuts (o fins que estiguin cuites).

Bastant bones per ser una recepta meva. De totes maneres, crec que li falta quelcom per ser del tot perfectes… Alguna suggerència?

Molta gent coneix a Juan Tamariz per ser el paio raret i lleig aquest que fa riure mentre fa jocs de màgia. Algú que des de fa anys surt per la tele (jo el recordo de l’1,2,3?), que sempre fa broma amb el seu aspecte físic i té molta habilitat per prendre’ns el pèl.

El que molta gent no sap és que Juan Tamariz és considerat un dels millors mags que ha donat la historia d’aquest art. Que és admirat arreu del món pels seus coneixements. Que domina àmpliament la majoria de les disciplines màgiques. Que la seva intel·ligència és destacable i que les seves aportacions teòriques són d’incalculable valor.

I el que puc dir jo és que es tracta d’un showman de proporcions grotesques, que t’arrossega dins la seva espiral d’il·lusió i diversió i que gaudeixes com si fossis una criatura. Ja sigui maravellat per la impossibilitat del que fa sobre l’escenari o esgotat per no poder deixar de riure al llarg de l’espectacle.

Una obra d’unes dues hores de duració, dividida en dues parts. La primera i llarga, Juan realitza màgia d’escenari, incloent, com no, algun joc de cartes realment espectacular. Aquesta part compta amb la breu col·laboració de la seva dona, Consuelo Lorgia.

La segona, molt més breu, en una taula i amb una càmara de video, la màgia d’aprop és la protagonista. La que més estima Juan. I es nota en la petita elecció de jocs que mostra, uns clàssics d’aquest disciplina.

La llàstima és que mentre llegeixes aquestes paraules, totes les entrades estan ja esgotades. De manera que si no es programa alguna pròrroga, et tocarà lamentar-te…