Per què no votaré a CiU?

Posted by – 20 November, 2012

Aquestes són les meves raons (personals i intransferibles) que em porten a no votar a CiU a les properes legislatives per al Parlament de Catalunya. No espero que les comparteixis, però com a mínim espero que et portin a la reflexió.

Si vols debatre-les, no tinc cap problema, però no intentis fer-me canviar d’opinió. Estic molt segur d’aquesta decisió.

Abans d’entrar en matèria, l’advertència obligatòria, i és que em sento molt català. I abans català que espanyol (que també), et sembli raonable o no, i pel motiu que sigui. Això és un fet i l’opinió que et construeixis del que escriuré aquí ha de ser articulada a partir d’aquest punt.

No votaré a CiU perquè votar aquest partit és a votar a:

La hipocresia

CiU demana al president del govern espanyol que escolti al poble català (jo també penso que els governants han d’escoltar al poble) quan es manifesta de manera tan notable com ha succeït l’onze de setembre d’enguany. Ara bé, no semblava que l’interessés tant aquest exercici durant el 15M.

Més hipocresia: CiU renega d’Espanya, enfrontat amb el govern del PP. Enemistat? Poder no tant com sembla… Com s’explica si no l’ajuda de CiU al Congrés dels Diputats en més de 150 votacions?

A veure si aquest enfrontement serà un pantomima?

La violència

Si la ciutadania protesta contra el govern, al poder no li tremola la mà. Segur que encara tens ben fresques les imatges del noi de 13 anys a Tarragona o la dona que ha perdut l’ull per culpa d’un impacte d’una bala de goma durant la vaga general del 14N.

Però no ha estat el primer cop. No oblidem el que va passar el 15M. Llavors al govern no l’interessava escoltar a la ciutadania que es va manifestar ocupant Plaça Catalunya. O poder estaven molt preocupats per la brutícia de la plaça… En qualsevol cas, el conseller Puig també va fer servir la violència a través dels Mossos d’Esquadra. Aquest senyor és el número 4 de la candidatura convergent a les properes eleccions.

La gestió econòmica per benefici propi i la manipulació informativa

El cas caféambllet és un atemptat directe a la llibertat informativa i molt probablement un cas de corrupció política apestós.

Corrupció per tot el que pots llegir aquí. T’aviso, fliparàs.

I no només pel contingut sinó perquè… coneixies aquest escàndol? Sí? Segur que llavors a través de les xarxes socials. Però i els mitjans tradicionals? TV3? La Vanguardia? El Periodico? Com pot ser que no n’hagin dit res? Bah, ves a saber, segur que no té res a veure amb els diners públics que hi destina la Generalitat. I menys amb que aquestes subvencions s’hagin vist augmentades (ara no toca pensar en les retallades inhumanes al sector sanitari i el d’educació, no siguis dolent/a). Però és extrany que només se’n hagi fet ressó El Pais, oi?

Pots pensar que no deu ser rellevant si no apareix a la premsa. Però i si resulta que la internacional si que s’hi a fixat. Almenys el Washington Post! I si et serveix el ressó internacional per a la polèmica independentista t’hauria de servir per aquest cas. No siguis trampos/a! ;)

Més corrupció

A Catalunya ens emportem les mans al cap amb la corrupció del PP a comunitats com la valenciana, per exemple. Però aquí també anem ben servits. O ens oblidat del cas Millet? I el millor és que la merda esquitxada arribava a CiU! Però… cap problema! Sempre tenim solucions pels casos d’emergencia. Un copet de mà dels nostres amics d’ERC i no ens mullem el cul.

Si tens estòmac per repassar, llegeix aquí: sanitat, ITV, caixes d’estalvi…

Una herència d’un país de merda

Un país de merda jo el defineixo com un país on no es prioritza l’educació, l’atenció sanitària i l’inversió en I+D per sobre de qualsevol altra cosa. No només no es prioritza sinó que es castiga. Això ens ensenya l’experiència d’aquesta breu legislaturà que està a punt de concloure.

Segons el teu parer, què és un país de merda?

Més del mateix

Si no vas veure el programa Salvados on Jordi Évole entrevista a Artur Mas, deixa’m que et cridi l’atenció a l’últim terç d’aquest. En Jordi li pregunta per si canviaran certs temes en una hipotètica Catalunya independent: peatges, edat de jubilació, gestió de la sanitat pública… I les respostes són que no, que es continuarà amb les polítiques actuals. Perquè? Doncs perquè és la tendència europea. Abans de continuar inverteix 7 minuts en aquest vídeo.

És a dir, serem independents, gestionarem els nostres diners, però com marquin les polítiques europees. Continua oblidant l’estat del benestar com ho estem fent ara. No esperis que tornin la sanitat pública i l’educació universal i de qualitat. No perdis de vista les privatitzacions, i menys les retallades, que la troika les demanarà. I vistes les prioritats d’aquest govern català durant els dos darrers anys, millor ens anem calçant. O esperes que sigui diferent?

No esperis un estatut on no hi figuri com a prioritat el pagament del deute extern que tindrà Catalunya. O et penses que CiU juga contra la banca?

Em deixo alguna cosa?

Moltes. Repassa el hashtag #herenciaciu a twitter. Si encara tens ànims de fer-ho.

Siguem constructius (si podem)

Si has arribat aquí i t’has llegit tot el text, enhorabona. Si has baixat fins els últims paràgrafs buscant quina és la solució que proposo, em sap greu dir-te que no tinc ni la més remota idea.

Sí que tinc certes idees sense que acabin de ser completament raonades o argumentades que deixaré anotades per aquí:

  • De cara a les eleccions, no contemplo com a vàlid traslladar el meu vot a cap altre partit com el PSC, ERC, IU els Verds, PP, SI, PxC, etc. La classe política que tenim a Catalunya és la mateixa que a Espanya i la resta d’Europa: interessos personals per sobre dels ciutadans.
  • Sí contemplo partits minoritaris com per exemple el Partit Pirata, perquè no.
  • Probablement optaré pel vot en blanc, el vot que des de fa uns anys es contempla com la veritable opció de càstic a la classe política (més informació aquí i aquí), o millor encara, al partit Escons en blanc.
  • En el fons el que m’agradaria és poder fer una peineta a la UE, enviar a prendre pel cul l’euro i deixar d’estar regit per les entitats financeres, mercats o el que sigui que ens sotmet per sobre dels interessos dels ciutadans. No sé si serà possible ni si seria una alternativa que de debò ens ajudés a poder reprendre un veritable estat de benestar. Simplement és que no crec que poguem pagar mai el deute extern que tenim com a estat i si volem calés per finançar-los els rebrem sota unes condicions on els que perdem som els de sempre: tu i jo.
  • Alternativa extra?

    Al llarg dels dies que he anat escribint aquesta entrada, he parlat d’aquest tema amb algunes persones. Algunes han estat d’acord amb el que exposo i d’altres no. Però una d’elles tenia una postura que jo no havia contemplat i que em sembla interessant:

    Si l’objectiu es donar un cop al nostre sistema polític o a la classe política que ens governa i al sistema corrupte que l’envolta, com seria més senzill, formant part d’Espanya o sent un estat/país al marge? Si volem reproduir l’exemple islandès, com seria més plausible? Com a mínim interessant, postura que canviaria per complert l’estrategia a seguir durant les eleccions, però que partiria d’una premissa en la qual no hi confio gaire: que CiU realment estigués disposada a seguir un camí que suposi l’autogovern complert.

    Anem acabant que es fa tard

    Que no t’enredin! CiU està utilitzant un fenòmen social i emocional, el de l’independentisme (entenguis o no la seva existència), alimentat per una fortíssima crisi social i econòmica per obtenir rèdits polítics.

    Us prometo que em venen ganes d’emigrar.
    Actua amb consciència.

    • http://lobloc.net/ Ivan

      Des del “Cas Palau” què la meva confiança en CiU-PSC-ERC-PP és zero.
      Van contractar per administrar un munt de diners públics algú que havia anat a presó per embutxacar-se un munt de diners d’altres. I després durant molts anys, o bé no van veure tot el què passava, o van mirar cap a un altre lloc. O són uns inútils o són uns corruptes. I quan algú tant secundari a la política catalana com l’Àngel Colom va trobar-hi finançament allà, això a mi em diu què ho sabia “tothom”.

      Només per això, ideologies a banda, aquests quatre partits (que són els que van tenir responsabilitat directa sobre la supervisió de la gestió del Palau de la Música) són fora del meu menú polític.

      I després hi ha la Història. Portem ja molts anys veiem què fa cadascú quan toca poder. A aquestes alçades, no em crec que vagin a canviar la seva actuació fins ara. I no m’ha agradat el què han fet. O sigui què he de votar uns altres.

      Simple, oi?

      Salutacions,
      Ivan.

    • Pingback: Anàlisi política « Lo bloc

    • Jordi

      Crec que això que busques existeix i serà al Parlament. Sembla que encara no els has trobat però sí hi ha qui denuncia el que denuncies. Trobo que és lleig fer servir els comentaris per a fer proselitisme però seria una llàstima que ho descobrissis d’aquí dos mesos.
      http://www.diagonalperiodico.net/La-CUP-no-nos-representa-Por-eso.html

    • fb