Month: December 2010

Muffins malalts de xocolata

Posted by – 13 December, 2010

Tan simple com fer uns muffins de xocolata amb una mica de vainilla i després banyar-los amb xocolata desfeta al bany maria. “Oju” als dubtes al final de la recepta:

Ingredients (12 muffins):

  • 160 gr de farina
  • 1 culleradeta de llevat
  • Una pessic de sal
  • 5 ous
  • 160 gr de sucre
  • 1 culleradeta de vainilla
  • 85 gr de xocolata negra
  • Xocolata amb llet i blanca al gust
  • Procedir com sempre. Elements secs per un costat (farina, llevat i sal) i humits per un altre (ous, sucre, vainilla). Unir les dues mescles, afegir la xocolata negra fosa al bany maria juntament amb la mantega i finalment als motlles i al forn precalentat a 180º durant 20 minuts.

    Desfer al bany maria la xocolata blanca i la xocolata amb llet i dubuixar/pintar/banyar els muffins al gust quan ja estiguin freds. Voilà!

    Un parell de notes:

    He tingut molts problemes amb la xocolata blanca, que té una conducta molt diferent a la xocolata negra o amb llet. Algú sabria dir-me la millor manera de fondre-la i que quedi més aviat líquida? Un cop fosa, per rebaixar la seva espessor li vaig afegir un xorret de llet i va ser un error. Em va quedar una pasterada inservible.

    Es pot substituir la culleradeta d’essència de vainilla per una branca d’aquesta. Crec que hi ha una diferència de sabor important, a favor de la branca, però jo li tinc que donar sortida al tota l’essència que tinc.

    Leones por corderos

    Posted by – 6 December, 2010

    - Nunca había visto a tales leones obedeciendo a tales corderos.

    Una pel·lícula que feia temps que volia veure i les circumstàncies fan que me l’empassi a tve sense anuncis (quan fa que tve no emet anuncis a les pelis?). I casualitats de la vida (o no?) programada per coronar una esplèndida setmana protagonitzada per la brutal vaga dels controladors aeris, la violenta opinió pública i les versions contradictòries d’uns i d’altres a més un escàndol de dimensions descomunals que no està fent tot el soroll que hauria de fer com és el cablegate, que en un país democràtic de debò crearia dimissions massives de la classe política però que no succeiran perquè vivim a una república bananera (o “Àfrica comença als Pirineus”, tenim varies explicacions per escollir) i fa que tot el que tingui a veure ara amb el PSOE em produeixi arcades.

    Però això té a veure amb una pel·lícula, no? Doncs per parts: aplaudiment pel director, Robert Redford.

    Leones por corderos és aquell tipus de pelis que no s’acaba quan surten els crèdits. Continua dins el teu cap amb les reflexions que puguis fer, les idees que et plantegi i l’esperit que et desperti. A través de tres històries ben lligades (política i periodisme, testimoni de la guerra i ciutadania a peu) et col·loca en un punt d’inflexió on tu has de prendre part.

    Perquè ens entenguem, crec que l’argument es podria resumir amb alguna cosa de l’estil: de com la classe política fa i desfà segons els seus interessos i no els de qui representes, de com manipula l’opinió pública i de com és de senzilla la nostra vida veient passar les injustícies als nostres telediaris sense prendre part i intentar solucionar-ho.

    I m’aturo aquí perquè m’escalfo i acabaré parlant d’altres coses que no tinguin a veure amb la peli protagonitzada pel mateix Redford, Meryl Streep i Tom Cruise.

    Toma text escrit en calent que no m’interessa deixar reposar ni revisar. Per crítiques segurament més cinèfiles, les dels final de l’entrada. Només vull deixar constància que m’hagués encantat que en Redford es mullés més encara.

    Tràiler

    Crítiques

    ‘Leones por Corderos’, derecha por izquierda a Blogdecine
    ‘Leones por Corderos’, una buena y necesaria charla de Robert Redford a Blogdecine
    Lions for lambs a Lo bloc