Month: October 2010

4 pelis petardes: Malditos bastardos, Kick Ass, Supersalidos i Pagafantas

Posted by – 27 October, 2010

Per anar enllestint cosetes que tinc pendents, aprofito per “comentar” quatre pelis que he vist recentment i que corresponen a un mateix gènere clàssic dins el món del cinema: el petardeo.

Sense intencions de ser obres que passin a la posteritat, sense marcar-se com a objectiu res que vagi més enllà del pur entreteniment, que intenten arrencar-te algun somriure, que careixen d’aquella complexitat que et requeriria no fer soroll menjant crispetes per no perdre detall, de les que pots anar tranquil al lavabo sense apretar el pause del reproductor. Si ja ho deia, el petardeo!

Ah, i classificades segons les meves preferències:

Malditos bastardos: El gran Tarantino, odiat i idolatrat a parts iguals (jo sóc dels segons). Una peli desenfadada, amb els tics/virtuts d’aquest director exagerats fins als límits. Un exemple és l’escena del bar, eterna i lenta. A mi em sembla genial, però a molta gent li sembla soporífera.

El millor? L’interpretació de Christoph Waltz (magnífica).

Crítiques: ‘Malditos bastardos’, la peor película de Quentin Tarantino i Quentin Tarantino: ‘Malditos bastardos’, entre la genialidad y la broma a Blogdecine.

Supersalidos: Moooolt millor del que m’esperava. Molt divertida i amb un ritme constant. Que no t’enganyi la temàtica, que no és gens original: adolescents nord-americans obsessionats per ficar-la en calent. No és tan simple com el 90% de les comedies d’aquest subgènere, és realment divertida i no és tan poca-solta com una altra de les grans: American Pie (mítica al meu entendre). I si em poso gafapasta, em sembla entreveure que el missatge de rerafons de la peli és l’amistat.

El millor? El personatge/interpretació de Christopher Mintz-Plasse.

Crítiques: ‘Supersalidos’. ¡Todos con McLovin!, ‘Supersalidos’, imposible evitar la carcajada i ‘Supersalidos’, don´t stand by me a Blogdecine.

Kick Ass: Tontuna, simple, bandarra però molt entretinguda i crec que bastant ben feta. El personatge de Hit Girl (Chloë Grace Moretz), el millor de la peli.

El millor? El personatge de Hit Girl (sí, ja sé que t’ho acabo de dir).

Crítiques: ‘Kick-Ass': cómica, trepidante, violenta y divertida, Kick-Ass: Listo para bostezar, ‘Kick-ass’, una liberadora cinta de acción y humor i ‘Kick-Ass’, la mayoría de edad del cómic a Blogdecine.

Pagafantas: Menys un parell de conyes, no la he trobat realment graciosa. No és que sigui completament prescindible, però si no tens res millor per veure…

El millor? El fals documental sobre el que és un pagafanta, amb conceptes com fer la cobra o fer el lemur.

Crítiques: ‘Pagafantas’, la ilusión del amor i ‘Pagafantas’, una comedia anti-romántica a Blogdecine.

Cookies de xocolata amb ametlles

Posted by – 26 October, 2010

El primer cop que faig galetes i he acabat força content! No podia estrenar-me amb unes altres que no fossin de xocolata, que ja sabia que em torna boig, però que poc a poc vaig descobrint que poder es tracta d’una obsessió… Tant fa, només vull afegir que aquestes galetes són grosses i toves, les anomenades cookies que tant agraden als americans.

Aquesta recepta està extreta del mateix llibre d’on surten els meus últims muffins (no em canso de repetir que és una excel·lent compra), de manera que poca cosa puc fer que no sigui reproduir la recepta. Bé, hi canviaré dos cosetes, la primera és que no vaig fer servir cardamom. I la segona que vaig substituir l’avellana per ametlla. Deliciós de totes maneres.

Ingredients:

230 gr de xocolata
210 gr de farina
1 culleradeta de llevat
Una miqueta d’anís
El mateix de canyella
Mitja culleradeta de sal
130 gr de mantega ben tova
200 gr de sucre
16 gr de sucre avainillat
3 ous
Ametlla picada per la decoració

Calentar el forn a 160º. Fonem el xocolata al bany maria i el reservem. V¡Barregem la farina amb el llevat, les espècies i la sal.

Ara batrem la mantega i quan estigui espumosa afegirem poc a poc els sucres, els ous un a un i la xocolata fosa i ja freda. Poc a poc afegim la faria fins obtenir una massa homogenia.

Ara farem boles d’aquesta pasta amb l’ajuda d’una cullera. El llibre diu que d’uns 3cm de diàmetre. Bé, això al gust. Però el que sí cal tenir en comte és que aquestes boles han d’estar separades entre elles a la safata del forn, ja que s’aplanaran molt i augmentaran la seva superfície (uns 5cm de distància si respectem les mesures que marca la recepta).

Les cobrim de l’ametlla picada i al forn uns 12 minuts (podem pujar la temperatura del forn a uns 180º).

Bon profit!

El libro de Eli

Posted by – 25 October, 2010

No perdré gaire el temps amb aquest pestinyo, passa’l per alt:

  • Conté un missatge que no comparteixo. Però això no hauria de ser un problema si la peli està ben feta (no crec que sigui el cas).
  • Final absurd. I quan dic absurd, vull dir dels que fas pfffffff mentre fas un gest amb el braç com quan engegues a pastar a algú.
  • Interpretacions horroroses.
  • Escassa (per no dir nul·la) credibilitat.
  • I segurament altres aspectes sobre els que em fa mandra reflexionar.
  • Si et vols recrear sobre com de malote és aquest film, millor llegir la crítica que deixo al final de l’entrada. No es deixa res.

    Traìler

    Crítiques

    ‘El libro de Eli’, fe ciega a Blogdecine

    Sessió fotos promocionals per nu-b

    Posted by – 23 October, 2010

    Revisant els borradors d’entrades que tinc acumulats (idees que es queden en idees, entrades autocensurades…) trobo aquelles que no sé perquè oblido fins que un dia la redescobreixo. Amb “vergonya” publico el que hauria d’haver publicat a finals d’abril, principis de maig, una sessió fotogràfica al grup musical nu-b, les fotografies promocionals del seu segon disc, Hombres de agua.

    L’experiència, per un servidor, va ser molt positiva, tant a nivell fotogràfic com a nivell personal. En el rimer aspecte, no vull deixar de recordar-me per un futur, preparar-me millor les localitzacions.

    Deixo per aquí la sessió complerta que també es podrà veure al photoblog quan el remodeli (que ja li toca):

    No puc deixar escapar l’ocasió de mostrar l’increible portada del que serà aquest segon disc. És obra d’Oriol Malet, que com es pot comprobar al seu portfolio és un tros d’il·lustrador que treu la respiració.

    nub-hombres-de-agua

    Em sento bastant orgullós d’haver participat, amb el meu petitíssim granet de sorra, en tot el que significa el part del segon disc de nu-b, grup que, per cert, ja havia comentat per aquí.

    Us deixo amb el primer single d’aquest segon disc :)

    Gru, mi villano favorito

    Posted by – 21 October, 2010

    ¿Pupete? Aaaah, pupete! Pffff

    Quan estàs acostumat als plats de primera, qualsevol menjar que no sigui delicatessen et sap a poc: Li trobes a faltar la suavitat, la conjunció perfecte dels seus ingredients, les emocions que et desperta, el record que et deixa… I és el que succeix quan estàs acostumat a assistir a una cita anual amb les criatures de Pixar (i en molta menor mesura, amb les de Dreamworks).

    Gru, mi villano favorito no és un mal producte. És efectiu amb el que es proposa, que m’imagino que és generar entreteniment. Però no crec que aspiri a res més i sóc testimoni de que no ho aconsegueix: L’inici és temendament aborrit, tot l’argument és perfectament previsible i les bromes són molt simples i poc gracioses.

    A veure si serà que el producte era única i exclusivament per a criatures i per això m’ha decepcionat?

    Només destacaré que a nivell tècnic, l’animació és espectacular. M’ha deixat amb la boca oberta una escena concreta, el viatge en una muntanya russa, que em sembla una petita obra d’art. I bé, també destacaria els bitxets subordinats del protagonista, els estúpids Minions, que m’han generat algun somriure al més pur estil fraggel rock.

    No crec que valgui la pena pagar l’entrada a menys que portis als teus fills o nebots, però és que poca cosa hi ha millor a la cartelera… Sóc jo, o aquest està sent un any d’estrenes mooooolt dolent?

    Tràiler

    Crítiques

    ‘Gru, mi villano favorito’, mecánico entretenimiento infantil a Blogdecine