Gràcies a la iniciativa del Festival Internacional de Cinema de Sitges, ahir vaig tenir la sort de poder assistir a la preestrena de la pel·lícula més esperada de l’any, l’últim treball de Christopher Nolan: Inception.

Les expectatives estaven altíssimes: la seva curta filmografia està plagada d’increibles pel·lícules (Memento, Batman Begins, The Dark Knight, The Prestige), el tràiler d’Inception és espectacular (abans de veure la peli només vaig veure uns 20 segons) i el múscul del màrqueting ha funcionat fantàsticament bé, la crítica i el públic americà d’acord…

Opinió personal? Lleugerament decepcionant. Que no em malinterpreti ningú, Inception no m’ha desagradat. És espectacular, té bon ritme (certs moments un pèl massa lenta), exigeix molta atenció i l’argument és molt interessant. Però, i no sé perquè, esperava més.

Hi ha certs passatges realment embolicats que no he acabat d’entendre i segurament això ha influit bastant en la meva percepció de la pel·lícula. Perquè us feu una idea, és la típica producció que necessita un segon visionat per percebre moltes coses que segurament et passen per alt el primer cop que la veus.

Si algú veu la peli i necessita una mica d’ajuda, al final de l’entrada deixo una infografia (d’aquest blog) que ajuda a comprendre els esdeveniments del metratge. No la miris si encara no l’has vist i penses anar al cine. Jo quan la torni a veure recorreré a aquesta.

I sí, poder no m’ha acabat de convèncer perquè no l’he entés, no com d’altres coses… (o sóc més tarugo del que em pensava, que ja podria ser).

Si més no, una d’aquestes pel·lícules que et fan pensar sobre ella i discutir-la amb els teus acompanyants…

Tràiler

Crítiques

‘Origen’, hipnótico juego laberíntico a Blogdecine
‘Origen’, brillante arquitectura sin alma a Blogdecine
‘Origen’, arrolladora fantasía a Blogdecine
‘Origen’, y los sueños cine son a Blogdecine

Infografia de la línia temporal d’Inception