Month: July 2010

Toy Story 3

Posted by Israel Belchi – 26 July, 2010

toy story 3

D’entrada, el que he escrit per twitter:

Por cierto, Toy Story 3 es brutal. No es la mejor de las tres pelis, no. Es la mejor de Pixar.

Al meu entendre supera a Ratatouille, a les dues entregues anteriors de Toy Story i si m’arrisco, fins i tot a Wall·E. Emoció, missatge i sobretot molta aventura i molt riure.

Els nous personatges són excel·lents (especialment el mico, era veure’l i no podia fer res més que riure o un bebé gegant que fa por en una escena concreta), l’acció trepidant, la primera escena un espectacle d’imaginació, el ritme frenètic, el final emotiu… I evidentment que no fa falta parlar sobre la qualitat tècnica de l’animació, no? Sent de Pixar…

Total, que si realment t’interessa un anàlisis en condicions de la peli, ja deus saber que els meus dits no el teclejaran. Per això dóna-li un cop d’ull als enllaços del final d’aquesta entrada (que s’aniran actualitzant durant els pròxims dies a mesura que en vagi trobant).

T’agradarà més o menys, però és una obligació veure Toy Story 3…

Tràiler

Crítiques

‘Toy Story 3’, apoteósica aventura
‘Toy Story 3’, los juguetes vuelven a atrapar el corazón de adultos y niños
‘Toy Story 3’, ¿dónde dejé mis viejos juguetes?
‘Toy Story 3’ es la mejor película de Pixar a Blogdecine

Cruïlla Barcelona 2010

Posted by Israel Belchi – 22 July, 2010

Love of Lesbian

Genial la única jornada a la que vaig assitir del Cruïlla Barcelona 2010.

Enumeraré aquelles coses que guardaré a la memòria d’aquest divendres 16 de juliol:

  • El grandissim Ben Harper, que es va marcar un tros de concert memorable. Aquí la llista de reproducció per escoltar-la amb l’spotify, on només falten dues cançons, dos covers. La llista completa, aquí.
  • El gran descobriment: Xavier Rudd. Ja l’havia escoltat i no em desagradava gens. El directe que va fer, senzillament genial.
  • El segon descobriment, Jon Allen. Molt, molt interessant.
  • Que Love of Lesbian té algunes cançons que són obres d’art. Per les seves lletres embriagadores acompanyades de melodies genials. Que no? Mira, Incendios de nieve.
  • I el millor de tot, que per molt que t’agradi la música, si és amb la millor de les companyies, la jornada es torna insuperable :)

    • Fotografia | Love of Lesbian de clicia

    Déjame entrar

    Posted by Israel Belchi – 22 July, 2010

    dejame entrar

    Ara que estan fent (o ja tenen fet) el remake als Estats Units, per fi puc borrar aquesta pel·lícula de la meva llista de pendents. I ho hauria d’haver fet abans…

    La veritat és que m’ha deixat amb un molt bon gust de boca poder gaudir d’una historia que qualificaria de tendra i inquietant alhora.

    Tendra per la infantil i innocent relació que s’estableix entre els dos protagonistes, dos criatures d’onze anys (aproximadament, no ho recordo ben bé) amb les seves preocupacions preadolescents i tenyides de l’absència de les preocupacions adultes.

    Inquietant perquè ella és un monstre de la natura que necessita de la mort per a la seva supervivència i perquè que algú pugui representar conceptes tan diametralment oposats com el terror i l’innocència abans esmentada trenca els esquemes. Segurament el gran mèrit de la peli.

    A destacar la lentitud i parsimonia de les seves escenes i diàlegs, on els silencis són molt sovint protagonistes. Una característica que personalment, si no és gratuïta i està ben utilitzada per narrar la historia, ho reconec, em perd.

    Original, com a mínim i bastant interessant, en uns temps on els vampirs estan massa de moda, protagonitzant excessos d’acné i fantotxades diverses. Està claríssim, a uns bons ullals la crueltat adulta i la innocència infantil els hi senta la mar de bé…

    Tràiler

    Crítiques

    ‘Déjame entrar’, poesía en clave vampírica
    ‘Déjame entrar’, nieve y sangre
    ‘Déjame entrar’, renovando el mito vampírico

    Patacones (o tostones o chifles)

    Posted by Israel Belchi – 5 July, 2010

    Patacones, chifles o tostones

    Diferents noms en funció del país de sud-amèrica on els tastem: patacones, tostones o chifles (o ves a saber si en té més).Senzillíssims de preparar, tenen un gust molt delicat i serveixen d’aperitiu, per acompanyar el que es vulgui (al fons de la fotografia es pot veure guacamole) o per picar solets.

  • 1 ó 2 plàtans mascle (a la fotografia només se n’ha fet servir un)
  • oli d’oliva
  • sal

    • Es talla el plàtan en rodanxes, jo ho he fet d’un tamany d’un centímetre aproximadament. Es fregeixen lleugerament, que agafin color groc però que no es daurin. Es retiren i els posem sobre paper absorvent mentre esperem que es refredin una mica.

    Llavors serà el moment d’aixafar-los amb una cullera, vigilant de no trencar-los. Els de la fotografia no estan suficientment aixafats, però. Els tornem a fregir un altre cop per deixar-los al punt que ens agradi (ben dauradets).

    L’únic dubte que tinc és el moment de salar-los. De totes maneres, ben bons!