Month: April 2010

Cake d’anous i formatge de cabra. Nova recepta #4

Posted by – 17 April, 2010

Cake anous formatge de cabra

Una recepta ametrallada del blog Cerise. Boníssima!

  • 150 gr de farina
  • 1 sobre de llevat
  • 3 ous
  • 10 ml d’oli
  • 10 ml de llet
  • 50 gr d’anous
  • 50 gr panses
  • 100 gr formatge ratllat
  • 200 gr de formatge de cabra
  • Batre la farina, el llevat i els ous. Altament recomanat l’estri que us vaig comentar a la recepta de la mousse. Un cop ben mesclat, afegir poc a poc l’oli mentre continuem integrant la barreja i posteriorment la llet.

    Afegir el formatge ratllat i integrar-ho a la mescla. Afegir les anous, les panses i el formatge de cabra tallat a daus. Barrejar-ho més o menys uniformement i posar-ho tot a un motlle rectangular en el que haurem posat mantega i farina a les parets per evitar que el cake s’enganxi.

    Posar-ho al forn (previament calent) a 180º durant uns 45 minuts.

    Quan estigui fred serà el moment de desmotllar-lo.

    Amanida d’arròs i plàtan: Nova recepta #3

    Posted by – 11 April, 2010

    CRW_6532

    Una veritable sorpresa aquesta receta… Em sembla una petita obra d’art, una mescla perfecte de sabors dolços i salats i també d’ingredients freds i calents… Molt, molt apropiada per aquesta època de l’any i segurament també per quan apreti més la calor (sense perdre de vista que aquest matí he estat fent un café en una terrassa mentre prenia el sol en màniga curta).

    L’he trobat al libre Cocinando con Karlos Arguiñano (Bainet Media SA) i val la pena tastar-la. Em sembla que passarà a ser una de les meves habituals:

    Per 2-3 plats

  • 200 gr arròs
  • 2 plàtans
  • 2 pits de pollastre
  • Panses
  • 1 llimona
  • Uns quants raves
  • Sal i pebre
  • Per a la vinagreta

  • Una cullerada de mostassa
  • Una cullerada de sucre
  • 4 cullerades d’oli d’oliva
  • 1 xorro de vinagre
  • Sal
  • Tallar els pits de pollastre a daus, salpebrar-los i deixar-los macerar en el suc d’una llimona, uns 30 minuts. Bullir l’arròs, escòrrer i reservar.

    Podem tallar els platans a rodanxetes, al igual que els raves mentre macera el pollastre. I també aprofitem per fer la vinagreta amb els ingredients esmentats anteriorment.

    Fem els daus de pollastre (ben escorreguts) a la paella, a mi m’agraden ben dauradets. I un cop fets ja podem unir tots els ingredients per muntar el plat: l’arròs blanc, les panses, els raves, el plàtan, el pollastre, barrejar bé i regar-ho amb la vinagreta.

    De debò que em sembla un plat magnífic…

    Mousse de xocolata: Nova recepta #2

    Posted by – 5 April, 2010

    Mousse de xocolata

    I continuo amb la xocolata… i estrenem recepta d’un llibre, en aquest cas, Los postres de Eva Arguiñano.

    El llibre no és meu i per tant no puc donar més referències, em sap greu. El que sí que aprofitaré és per fer una crítica als llibres d’aquesta familia tan televisiva. I és que tot i ser receptaris prou interessants, es nota que (almenys aquest que comento i un que tinc a casa del Karlos) que estan fets amb poques ganes, ràpid i per omplir la butxaca.

    Explicacions tipus telegrama (que no discutirem que molts cops és suficient) i fotografies amb poca traça i dedicació… Això em fa pensar en l’increible llibre que es podria editar amb alguns posts de blogs de cuina. Podríem fer una veritable obra d’art!

    És igual, anem al tema que avui em noto xerraire i com que ara mateix no tinc a ningú a qui menjar-li l’orella em desfogo escribint… Total, com la recepta no té gaire misteri vesteixo el post amb tonteries…

    La mousse de xocolata poder és el postre més senzill dels que he fet mai. I no sé ben bé perquè fins avui no m’havia atrevit a fer-ne (de totes maneres no n’estic 100% segur). M’encanta la textura d’aquestes postres (estic pensant que hauré de fer alguna de llimona també…). Posaré la recepta tal i com la he seguit del llibre i posteriorment algunes idees.

    Per a 2-3 mousses

  • 2 ous
  • Una cullerada de sucre
  • 60 gr de xocolata
  • Un rajolí de llet
  • Al bany maria fonem la xocolata amb el raig de llet. Quan està ben desfet afegim la cullerada de sucre i els rovells d’ou i barregem bé fins a integrar-ho tot. Deixem que es refredi una mica.

    D’altra banda batem a punt de neu les clares, que barrejarem amb la mescla anterior. Amb cura, poc a poc i d’avall amunt, perquè la textura sigui la més adequada.

    Aprofito per recomanar la compra d’un d’aquests electrodomèstics que serveixen per muntar les clares i la nata. Tot i que no es faci gaire reposteria (com és el meu cas) la comoditat que em suposa compensa amb escreix l’inversió feta (que d’altre banda, he de confessar que va ser molt baixa, em sembla que al Lidl). Jo he vist muntar clares amb forquilla (…) o amb les varilles. I és la millor manera d’aconseguir un braç de tenista com el d’en Rafa Nadal i de que la gent no es cregui el perquè de la teva deformació i t’acusin de pajillero. Esteu avisats.

    Això, la recepta… Només falta posar en gots o copes i deixar refredar a la nevera. Ja està!

    A partir d’aquí podem fer centenars de variacions interessants. A la xocolata fosa amb la llet, el sucre i els ous, hi podem afegir una miqueta d’algun licor que lligui amb la xocolata: taronja, café, etc.

    Podem també infusionar la llet amb alguna herba (romaní, farigola, menta…) i després fer-la servir per desfer la xocolata.

    I finalment podem inventar amb la decoració: anous, nata, fruits de bosc…

    No crec que descobreixi res si dic que com millor sigui la xocolata feta servir, millor serà la mousse. Aquesta és la veritable clau.

    Per cert! Aprofito per comentar que he fet un índex (cronològic) de toooootes les receptes que hi ha al blog, cosa que facilita bastant la consulta d’aquestes. Es pot trobar a la columna de la dreta, just sobre l’enllaç de contacte.

    A per la mousse!

    Los mundos de Coraline

    Posted by – 4 April, 2010

    los_mundos_de_coraline

    D’entrada ja comento que si algú està interessat o interessada en l’argument de Los mundos de Coraline, el millor que pot fer és dirigir-se als enllaços que deixo a la part inferior d’aquest post. I és que com que em fa una mandra horrible resumir-lo, ho deixo en mans de veritables experts de la síntesi. Jo només deixaré plasmada l’increible sensació que m’ha produit aquesta meravella.

    I és que magnífica és la sensació de fantasia i terror que aconsegueix aquest conte, que com he llegit per algun lloc, ben bé podria ser una peli de terror per a nens. Tot el metratge és una aixeta ben oberta d’imaginació sense fronteres, tant la part més fantàstica com la més tenebrosa. Un no parar d’al·lucinar amb les idees creades i la direcció artística de la peli, de debò. Poques paraules se m’acudeixen per descriure-ho.

    Argumentalment, doncs una història de tall clàssic, amb força previsibilitat, amb alguns punts negres, però que no s’ha d’entendre com un punt negatiu que pesi en excés. És taaaan espectacular l’embolcall de la trama, que val la pena deixar-se endur per aquesta proposta, una mena de viatge al món infantil: un viatge a l’alegria i a la por.

    I si tenim en compte que tot ha estat rodat mitjaçant stop motion (sí, sí, els ninotets que els mous mentre fotografies fotograma a fotograma), no queda més remei que qualificar Los mundos de Coraline com una petita obra d’art.

    Espera… encara et falten motius per veure la peli? Doncs deixarem constància que és obra de Henry Selick, casulament també autor de la joia que és Pesadilla antes de Navidad (estic pensant que a més d’un i una aquest serà el motiu per no veure-la).

    Terroríficament bonica…

    Tràiler

    Crítiques

    Crítica. ‘Los mundos de Coraline’
    ‘Los mundos de Coraline’, belleza sin alma
    ‘Los mundos de Coraline’, la fantástica oscuridad de Selick
    ‘Los mundos de Coraline’, Henry Selick traduciendo a Neil Gaiman