Month: December 2009

Spanish Movie

Posted by – 21 December, 2009

spanish-movie-stairs

El millor consell de l’any. I gratis: No vagis a veure aquest bodrio.

Estalvia’t l’entrada. Espera a que la peli s’editi en dvd. Llavors te la baixes. Sí, sí… Te la baixes. I si un dia t’aborreixes molt, moltíssim i no saps que fer, valores seriosament si val la pena veure un abort del cine espanyol.

Tanta papanateria xulesca de la nostra ministra Sinde per acabar subvencionant la diversió de quatre amiguets que acaben rodant coses com aquesta? Amb la recaptació que deuen estar aconseguint segur que s’estan partint el cul! Si és que venen ganes de demanar asil polític al que ens enxampi més aprop, Portugal, França o Andorra… Em fa ràbia pensar que meravelles com aquesta són l’excepció dins el cine d’aquest país.

Ho deixaré aquí. Si vols veure les poques coses que tenen una mica de gràcia, la majoria les tens al tràiler. Si vols continuar llegint altres crítiques (o millor dit, simplement crítiques), al final de l’entrada, com sempre. I després que ningú es queixi perquè us he avisat…

Tràiler

Crítiques

Crítica. ‘Spanish Movie’. Otra vez será… a Cinematical

Impro Horror Show

Posted by – 15 December, 2009

improshow

A veure si sóc capaç d’explicar-me de manera adequada el que és l’Impro Horror Show.

Es tracta d’un espectacle teatral amb quatre actors de la companyia Planeta Impro. Aquest espectacle es basa en l’improvització, és a dir, el que es faci sobre l’escenari no està preparat amb anterioritat.

Cada component de la companyia, per torns, proposa un joc interpretatiu als tres components restants, amb certes regles, que hauran de seguir improvitzant al màxim possible… I sempre sota una temàtica relacionada amb el gènere del terror.

Però com sabem que estan improvitzant? Molt senzill… Tots els membres del públic, abans d’entrar a la sala, escriuren a un paper una frase. El que vulguin, el que els passi pel cap. Aquestes frases seran utilitzades durant l’obra, escollides a l’atzar, per titular les petites obres que s’interpretin o per seguir fils argumentals dins un mateix joc/obra.

A més, amb certa freqüència, es demana a membres del públic que hi diguin la seva, proposant algun personatge, anomenant un objecte important en l’argument de la petita historia…

Tot plegat dóna com a resultat un espectacle on la diversió està assegurada. L’absurditat de les propostes garantitza la naturalitat de les representacions, les situacions extranyes i els riures de manera habitual. I en gran mesura és responsabilitat dels actors que són veritablement àgils i divertits, i tot i que no es pot garantir que totes i cadascuna de les improvitzacions sigui magnifica, n’hi ha de tots nivells sent la majoria notables.

El gran punt positiu d’aquesta proposta és que una mateixa obra sempre és diferent de l’anterior i la posterior, de manera que es pot repetir molts cops si la teva butxaca ho permet…

I si tenim en compte que aquesta companyia té tres espectacles més que també es basen en l’improvització, com a resultat tenim la possibilitat de gaudir de moltes hores de diversió.

Jo repetiré, seguríssim!

Enllaç | Web de la companyia Planeta Impro

Panellets

Posted by – 14 December, 2009

Panellets

Una mica tard aquesta recepta, sí… I què? :P
Aquest any no he fet panellets, no… Aquest any hem fet una orgia panelletera! Quatre quilos de panellets, que es diu molt ràpid, entre els clàssics de pinyons, els d’ametlles, coco, xocolata i codony.

I que ha estat el millor? Doncs el sabor, clar. Res a envejar els de pastisseria. I si has de mirar per la butxaca, doncs molt millor. La factura a pujat a un total de 40 euros (i ens han sobrat ingredients), és a dir, 10 euros per quilo, una bogeria comparat amb el que et trobes si els vols comprar…

Ingredients:

1250 gr d’ametlla en pols
1 kg de sucre
3 ous
Ratlladura d’una llimona
250 gr d’ametlla picada
200 gr de coco ratllat
Codony
3 patates mitjanes
Xocolata en pols

La massa és molt senzilla de fer. El primer és bullir les patates amb pell. Un cop cuites, les pelem i les triturem amb una forquilla. Deixar refredar.

És el moment de barrejar la patata amb tot el sucre (si el tenim escalfat serà més senzill, també podríem fer servir sucre en pols o passar-lo per passapurés), la ratlladura de la llimona i la ametlla en pols. Treballar bé tota la massa. El recomanable seria deixar-la reposar algunes hores (nosaltres no ho vam fer).

I ara es tracta de separar la massa en les proporcions desitjades en funció del tipus de panellets que desitgem. En aquest cas, una mica menys de la meitat per els de pinyons i la resta, si fa no fa, a parts iguals pels de codony, coco, xocolata i ametlla.

Pels de coco i xocolata, afegir aquests ingredients a la massa i donar forma als panellets. No oblidar que els de coco s’hauran d’arrebossar amb més coco, clar.

Pels d’ametlla i pinyons, mullar-se les mans amb ou batut i arrebossar-los amb els pinyons (apretant perquè s’agafin bé) i l’ametlla picada.

Pels de codony, fer un rectangle amb la massa, posar-hi una tira de codony i embolicar-lo. El truc és fer-ho sobre paper film, així li podem donar forma de manera més senzilla.

A l’hora de posar-los al forn, pintem els panellets amb l’ou batut (menys els de xocolata i coco). Cal recordar fer servir paper vegetal, si no es queden enganxats a la safata. I en quant a la temperatura i el temps, com que cada forn és un món, entre 180 i 200º i el temps necessari perquè es daurin, vigilant que no es cremin.

El resultat és espectacular!

Estadístiques

Número de panellets: 62 d’ametlla, 44 de pinyons, 40 de coco, 31 de xocolata i 14 de codony (un cebatil, vamos).
Persones a l’equip: 4
Hores dedicades: 4
Preu: 40 euros.
Quantitat de panellets: 4 quilos.
Riures: Bastants.

Paranormal Activity

Posted by – 10 December, 2009

paranormal_activity_portada

Una de les sensacions de l’any, una d’aquelles pel·lícules que no deixa indiferent a ningú. O t’agrada bastant o et sembla una presa de pèl. Dins aquest últim grup podríem trobar la crítica d’un dels editors del blog Blogdecine, amb les següents paraules:

Durante prácticamente toda la película no pasa nada, tenemos que aguantar a los dos protagonistas (que no tienen absolutamente nada inteligente que decir) charlando sobre lo que creen que pasa y lo que han visto. Bla, bla, bla. Típicas chorradas de idiotas con una cámara encendida. La hora y media se hace eterna. (…) Por tanto, se confirma lo que sospechábamos, esto es una inmensa tomadura de pelo, un robo perfectamente preparado por la DreamWorks, que se va a forrar. En lugar de ‘Paranormal Activity’ debería titularse ‘Subnormal Activity’. Quizá cuando se estrene en España, que nos gusta mucho traducir libremente.

Tot i que a mi la peli m’ha agradat, no puc evitar dibuixar un petit somriure cada cop que llegeixo aquestes línies, perquè en bona part té raó.

I és que ensurts, el que es diu ensurts, poca cosa (concretament dos i consecutius dins la mateixa escena). Si ets sugestionable, segurament la peli et col·loqui en una emoció bastant interessant uns quants cops. Però un cop t’hi col·loca, et permet relaxar-te. Tant que en cap moment arribes a estar baixant per la muntanya russa.

I és una llàstima perquè se li podria haver exprimit bastant més suc… Resumint, no recomable pels (molts) que en el seu dia van detestar The Blair Witch Project (amb la que guarda moltes similituds) i per aquelles persones que sentin vergonya aliena amb facilitat (perquè amb els protagonistes la sentiran).

Tràiler

Crítiques

Crítica. ‘Paranormal Activity’ a Cinematical
Paranormal Activity a Las horas perdidas
‘Paranormal Activity’, terror de andar por casa a Zonafandom

Espatlla de xai al forn

Posted by – 9 December, 2009

CRW_6148

Per tres racions:

1 espatlla de xai
1 ceba (jo sempre tendra, manies que té un)
2 patates mitjanetes
4-5 alls
Mig got de brandi
Mig got d’aigua
2-3 fulles de llorer
Una mica de farigola
Sal, pebre i oli d’oliva verge

Fàcil i molt gustós. Pelar i tallar les patates a rondanxes, més aviat finetes. Amb aquestes cobrir la safata a la que previament li haurem afegit un bon xorret d’oli i hi posem la ceba tallada a rodanxes també. És el moment de posar-hi sal, pebre els alls sense pelar (però als que els hi haurem donat un o dos bons cops), el llorer i la farigola.

Treiem el greix que li sobri al xai, el netegem amb aigua i el sequem. El col·loquem sobre la safata, boca amunt, salpebrem i li afegim un bon raig d’oli. Hi aboquem el brandi i l’aigua. Ho col·loquem al forn, previament escalfat, a uns 160º.

CRW_6139

Als 30 minuts, girem el xai i podem afegir una mica més d’oli. Poder també val la pena posar-hi una mica més de sal i pebre ;)

Amb una horeta més de forn, estarà llest. La clau per saber si està fet o no és punxar la carn. Si del tall surt una aigua transparent, ja està fet. Si surt vermellosa, encara li falta una mica.

Millor no oblidar-se d’acompanyar-ho d’un vi negre i a ser possible d’una bona amanida com la de la fotografia… Bon profit!

amanida

Per cert, la recepta original l’he tret d’aquest fantàstic blog. I a més, m’acabo d’adonar que aquesta és l’entrada número 200! Felcitats Belchito! Gràcies! :*