Quin anyet amb les pelis de por… El 2009 està sent clarament temàtic (i les que encara queden)!
Aquest cop li tocava el torn a La huérfana, una pel·lícula, que per ser sincers, no em despertava unes altes expectatives tot i que sí certa curiositat bàsicament pel fet que es tractés d’un film dirigit per un director espanyol que necessita emigrar als Estats Units per trobar una oportunitat…
Imagino que el no esperar gran cosa m’ha ajudat a gaudir molt de La huérfana, i és que en realitat, la seva aportació al gènere boig-boja psicòpata interfereix en una familia, els divideix amb obscures finalitats i al no funcionar-li el pla decideix matar-los, és absolutament nul.
Amb això vull dir que no s’hauria d’esperar res de nou abans d’entrar al cine a veure-la, però la originalitat no és l’únic criteri a segir per decidir veure una pel·li, no?
Coses que m’han agradat:
- La nena protagonista. Dolça quan ho ha de ser, terrorífica quan li toca.
- El seu personatge, una veritable filla de p***. Violenta a més no poder…
- Sense voler destapar res de l’argument, una mort, la d’un personatge que s’ho havia guanyat a pols.
- Tornar a veure una peli amb un grup nombrós d’amics.
- Que la persona que tenia al costat al cine no deixava de cridar a cada ensurt i que fins i tot va arribar a tirar-me un bol de crispetes pel cap al espantar-se en una escena.
- La única sorpresa de l’argment, que em va semblar l’únic sorprenent.
Resumint, una bona opció si t’agraden pelis com La mano que mece la cuna, La profecía, Mujer blanca soltera busca i similars…
Tràiler
Crítiques
‘La huérfana’, la pequeña depredadora a Blogdecine
Crítica. ‘La huérfana’ a Cinematical
Crítica: La huérfana a Notasdecine