Month: November 2009

Celda 211

Posted by – 20 November, 2009

celda211

Una de les pelis de l’any, al meu entendre.

Té gairebé de tot, acció, emoció, intriga, ritme, girs argumentals… I el millor de tot: et deixa alterat, amb la necessitat de reflexionar i colpejat per l’argument. Un argument que val a dir, compta amb elements com la fidelitat, valentia, honestedat, política, venjança, traició, falsetat… No hi falta de res, escoltin!

I si cal, li dono el doble de mèrit, que un servidor es coneix els interiors de tots els centres penitenciaris de Catalunya i està més que acostumat a la classe de gent que els habiten i ho he trobat, en general, tot bastant coherent, cosa que no m’esperava.

Increibles les interpretacions: els dos protagonistes, Alberto Ammann i (especialment) Luis Tosar estan enormes. Només per veure el segon dels actors que he citat, val la pena pagar l’entrada per veure Celda 211.

I, per què no, per ser espanyola, una denominació amb molts altibaixos i polèmiques per culpa dels quatre pelacanyes que formen els lobbies i els titellots interessats que ocupen cadires legislatura rera legislatura, però que no obstant sempre ha produït (amb poca freqüència, això sí) pel·lícules de bona qualitat.

Si no l’has vist, estàs trigant.

Tràiler

Crítiques

‘Celda 211′, el corazón de la bestia a Blogdecine
Crítica. ‘Celda 211′. Prohibido perdérsela a Cinematical
‘Celda 211′, fuerza bruta a Blogdecine
‘Celda 211′, visceral y atrapante historia carcelaria a Blogdecine

L’illa de Maians

Posted by – 18 November, 2009

l'illa de maiansL’illa de Maians
Quim Monzó
Quaderns Crema
ISBN: 978-84-7727-300-4

Estimat Quim,

Què m’ha passat?

Només tenia 14 anys quan vaig trobar-te per primer cop. Em vas impactar amb un títol com El perquè de tot plegat i em vaig deixar seduir pels seus contes com si fos algú a qui mai li haguessin dedicat cap tipus d’atenció.

És curiós com funciona l’amor a primera vista, no creus?

Li rius totes les gràcies a l’altre, el segueixes allà on va, no pots més que meravellarte a cadascuna de les seves reflexions tan contenedores de la veritat més reveladora… I el que és mé important, no t’adones de com es va desinflant lentament fins que amb prou feines un es capaç de trobar-lo per molt que el busquis.

I creu-me si et dic que l’he buscat i rebuscat (tot i que per ser-te completament sincer, encara no he acabat de mirar a tots els racons possibles), però de les restes digerides de la nostra primera trobada només he sabut trobat petits indicis.

Articles a la Vanguardia, contes, novel·les… Posteriors al Perquè, anteriors a aquest recull… I mai he tornat a sentir el mateix. A estones sí, hi havia moments que semblava que l’espurna saltava, que la flama tornava a encendre’s. Però només eren petits miratges d’estar per casa, instants efímers com un suspir que es dissol al entrar en contacte amb l’aire.

Si més no, i recorrent al més autocomplaent dels tòpics, sempre em quedarà el record de quan ens vam conèixer i vam passar totes aquelles hores felicitant-nos per la nostra companyia mútua.

Perquè l’Illa de Maians ha estat només això: petits moments que em recordaven allò teu que em va encisar, però no la seva essència.

Poder he de començar a acostumar-me que d’allò que ens va unir, només en gaudiré a estonetes i no a través de llargues orgies que m’absorvien i em feien perdre la noció del temps.

Quim, què m’ha passat?

Tot i així, L’illa de Maians conté algunes petites histories excel·lents. Probablement el segon millor recull de l’autor (que no és poc).

Crítiques

L’Illa de Maians, de Quim Monzó a Lector voraz

La huérfana

Posted by – 16 November, 2009

orphan6

Quin anyet amb les pelis de por… El 2009 està sent clarament temàtic (i les que encara queden)!

Aquest cop li tocava el torn a La huérfana, una pel·lícula, que per ser sincers, no em despertava unes altes expectatives tot i que sí certa curiositat bàsicament pel fet que es tractés d’un film dirigit per un director espanyol que necessita emigrar als Estats Units per trobar una oportunitat…

Imagino que el no esperar gran cosa m’ha ajudat a gaudir molt de La huérfana, i és que en realitat, la seva aportació al gènere boig-boja psicòpata interfereix en una familia, els divideix amb obscures finalitats i al no funcionar-li el pla decideix matar-los, és absolutament nul.

Amb això vull dir que no s’hauria d’esperar res de nou abans d’entrar al cine a veure-la, però la originalitat no és l’únic criteri a segir per decidir veure una pel·li, no?

Coses que m’han agradat:

– La nena protagonista. Dolça quan ho ha de ser, terrorífica quan li toca.
– El seu personatge, una veritable filla de p***. Violenta a més no poder…
– Sense voler destapar res de l’argument, una mort, la d’un personatge que s’ho havia guanyat a pols.
– Tornar a veure una peli amb un grup nombrós d’amics.
– Que la persona que tenia al costat al cine no deixava de cridar a cada ensurt i que fins i tot va arribar a tirar-me un bol de crispetes pel cap al espantar-se en una escena.
– La única sorpresa de l’argment, que em va semblar l’únic sorprenent.

Resumint, una bona opció si t’agraden pelis com La mano que mece la cuna, La profecía, Mujer blanca soltera busca i similars

Tràiler

Crítiques


‘La huérfana’, la pequeña depredadora
a Blogdecine
Crítica. ‘La huérfana’ a Cinematical
Crítica: La huérfana a Notasdecine
‘La huérfana’, pequeña gran villana a Blogdecine

Llista de reproducció per l’Spotify amb música en català

Posted by – 12 November, 2009

spotifycatala

Res més lluny de la meva intenció que fer apologia de la música en català, que no em resulta especialment atractiva, sincerament…

Però és que tot i així, he de reconèixer que hi ha certs temes de l’època d’or de l’anomenat rock català (avui en dia encara es fa servir aquest terme?) que m’han acompanyat durant la meva adolescència i que els tinc ben gravats en la meva a vegades massa curta i defectuosa memòria. Alguns em posen la pell de gallina.

I com que no he trobat cap llista que fos del meu gust, us la deixo per aquí. No fos cas que la conjunció astral dels planetes produeixi una poc comú alineació d’aquests i es produís el miracle que li interessés a algú. Anda que no sóc bona persona…

Aviso que dins aquesta petita llista hi ha tan clàssics del gènere com cançons més actuals… Segur que em deixo temassos pel camí, però com ja he dit unes línies abans, no m’ha despertat mai un especial interès.

Au, la llista de reproducció per l’spotify: Música en català

Tracklist (per si no te’n refies de punxar l’enllaç anterior)

Els Pets – Jo vull ser rei
Els Pets – Munta-t’ho bé
Els Pets – Bon dia
Els Pets – Vaig calent
Gerard Quintana – Caic
Glaucs – Els teus ulls glaucs
Gossos – Mira’m bé
Gossos – Corren
Gossos – No és nou
Sau – Tren de mitjanit
Sau – Boig per tu
Sopa de cabra – Camins
Sopa de cabra – L’Empordà
Sopa de cabra – Si et quedes amb mi
Sopa de cabra – El far del sud
Teràpia de shock – 20 minuts d’espera

Getty Images y ganar dinero con tus fotografías

Posted by – 11 November, 2009

2979353774_b7cdfe77aa_o

Ya de entrada aviso que si este post está en castellano, es para invitar a algunos de mis conocidos de fuera de Catalunya, con bastante recorrido en el mundo de la fotografía, a comentar su opinión al respecto. De modo que perdona si te he hecho llegar este texto al correo, mi intención no es la de hacer de aprendiz de spammer

El día uno de octubre recibí una invitación de Getty Images para participar como contribuyente a su colección de fotografías de stock a través de una pequeña selección de mis fotos en flickr. De hecho, yo mismo les sugerí 10 de las fotografías que más me gustan y se interesaron por 6 de ellas.

He accedido a que utilicen estas fotografías para venderlas bajo las condiciones que ofrecen. Y la verdad es que una vez dado este paso, va a ser más sencillo que más de mis fotos se incorporen a su colección (suponiendo que en un futuro siga haciendo fotos que les interesen). Y es aquí donde se me plantean ciertas dudas.

A nadie que esté metido en el mundo de la fotografía se le escapa que sacar un rendimiento económico de tus fotos a través de agencias de stock es una de las mejores maneras de tasar tus imágenes a precio de saldo. Y una mala manera de decidir lucrarte con tus fotografías a menos que te dediques en cuerpo y alma a producir fotos que se adapten a sus intereses y/o criterios.

Personalmente, no espero sacar una cantidad destacable de dinero. La fotografía es un hobby para mi. ¿Y qué mejor que además de divertirme por sí misma me da alguna alegría en forma de euros?

Pero tampoco voy a negar que si alguien me ofreciera algun encargo fotográfico pues lo estudiaría con mucho detenimiento y seguramente aceptaría con mucho gusto.

Es decir, creo que estoy en un punto intermedio entre el seguir con mi photography way of life de disparar por el simple gusto de disparar o decidirme a buscarme una fuente de ingresos extra dándole caña a mis habilidades.

Todo este rollo es para preguntaros: ¿qué pensáis al respecto? ¿os parece buena idea lo de ceder imágenes a empresas como Getty? ¿si quisiera obtener un rendimiento económico destacable (ojo, no ser mi primera fuente de ingresos) se os ocurren estrategias mejores?

Gracias por permitirme abusar de vuestra confianza y conocimientos. Os regalo 10 puntos de mi karma a cada uno de vosotros ;)