Month: September 2009

La Diagonal Vicky Mendoza (HIMYM)

Posted by – 7 September, 2009

Hot-Crazy

A girl is allowed to be crazy as long as she is equally hot. Thus, if she’s “this” crazy, she has to be “this” hot. You want the girl to be above this line. Also known as the Vicky Mendoza Diagonal. This girl I dated. She played jump rope with that line. She’d shave her head, then lose 10 pounds. She’d stab me with a fork, then get a boob job.

“A una noia se li permet estar tant boja com tant bona estigui. De manera que si està així de boja, ha d’estar així de bona. Tu vols que la noia estigui per sobre aquesta línia, també coneguda com la Diagonal Vicky Mendoza, una noia amb la que vaig sortir. Ella juagava a saltar a la corda amb aquesta línia. Es va afaitar el cap, llavors va perdre cinc quilos. Em va apunyar amb una forquilla i després es va posar pits nous.”

Una de les teories de Barney Stinson (interpretat per Neil Patrick Harris, el Doogie Howser de Un médico precoz, el recordes?), el millor personatge de How I met your mother, probablement la sèrie més divertida que es pot seguir avui en dia.

Awesome.

Els jocs de la meva vida (i VI)

Posted by – 3 September, 2009

Aquesta entrada forma part d’aquesta col·lecció d’anotacions.

26. Super Star Wars (SNES)

Un dels millors jocs basats en les millors pelis que han existit mai i existiran, la trilogia original d’Star Wars. Programat per JVC i Nintendo, data de l’any 1992 i jo el recordo per la seva extremada dificultat. No sóc molt bo posant etiquetes als jocs, però era una mena de beat’em up en 2D (evidentment) tot i que enlloc de repartir tonyes es feien servir armes de foc o la mítica espasa jedi.

Una de les característiques més especials és que a moltes fases (no recordo si a totes) podies escollir el personatge a utilitzar (Luke Skywalker, Han Solo o Cheewaka). Un altre element que destacava per sobre dels altres era la banda sonora, increible (com acostumava a succeïr a molts jocs de la snes).

Sense cap mena de dubtes, el millor dels tres jocs que es van fer, tot i que els altres dos també valien molt la pena.

27. Tennis (MSX2)

Recordo jugar a aquest joc a casa de la meva àvia, a la tele gran. I recordo també cada cop que jugant un partit d’individuals, al enviar la pilota al camp contrari, quan aquesta botava a la zona de la pista només vàlida pels partits de dobles, l’àrbitre senyalava la pilota com a out (i perdia el punt). Llavors jo no coneixia aquesta regla del joc, no comprenia que aquella part de la pista no era bona per enviar-hi la pilota. I m’enfadava molt i estava realment convençut que el joc estava defectuós… Mira que era ignorant… xD

Aquest joc de Konami és un dels millors i més divertits jocs de tennis als que he jugat. True Story.

28. Tetris (GB)

Ho reconec, no he estat mai un bon jugador de Tetris. Els puzzles no són la meva especialitat, ni de bon tros. Però els clàssics són els clàssic i aquest mereix estar aquí. I ho mereix per ser una grandíssima font de diversió. Perquè tot i no ser gaire bo, hi he jugat molt. I sempre ho feia a la Game Boy i no a la recreativa (perquè no era gaire bo i m’hagués arruinat).

La versió de Game Boy és del 1989, de Nintendo i Bullet-Proof Software.

29. The Legend of Zelda: Ocarina of Time (N64)

Si hagués de triar el meu joc preferit, aquest seria l’afortunat. Em va semblar una meravella. Pel carisma dels seus persontages, la història (èpica però ensucrada), per la seva duració, pels minijocs, per les tres dimensions, per l’espectacular banda sonora…

Va ser el joc que em va introduir realment al món Zelda, ja que el de la SNES no em va arribar a convèncer mai. Tot i axò, no sé ben bé perquè, no vaig arribar a tenir mai la següent part, el Majora’s Mask. Però ara que hi penso, crec que em va influenciar el veure que no era gaire diferent al Ocarina of Time.

Més endavant em decepcionaria el Wind Waker i m’encantarien el Phantom Hourglass i el Twilight Prnicess. Però com el Zelda del 1998, cap ni un…

30. Worms World Party (PC)

Segurament el joc que més he gaudit amb la companyia de diverses persones alhora. En general sempre he estat un jugador solitari, en part per ser de la generació inicial amb el tema dels videojocs, quan eren per un jugador i prou i perquè molts companys d’aquesta generació van abandonar la passió quan es van començar a posar de moda els jocs realment divertits per a múltiples jugadors, amb les plataformes més recents i sobretot internet.

Però aquesta condició personal no m’ha privat mai de passar grans estones amb d’altres persones quan el joc i les condicions eren les perfectes. I Worms ens va sorprendre a una època on teníem uns quants ordinadors disponibles totes les tardes dins un espai on ens reuníem diverses persones amb ganes de passar-ho bé. I com a mostra, un botó: una fotografia de la batejada Unitat de Vici. I els implicats, si llegeixen això, sabran de què parlo.

Unitat de Vici

Moltes hores de diversió!!!

Han quedat fora de la llista molts altres jocs que em van “robar” hores en el seu moment i m’agradaria anotar alguns d’ells aquí perquè quan rellegeixi aquesta col·lecció d’entrades pugui recordar-los també. I és que no tenia ganes de que la llista final dels jocs de la meva vida fos excessivament llarga…

Alguns dels videojocs que han quedat fora de la sel·lecció són: Yie Ar Kung Fu (MSX), Hyper Sports (MSX), King’s Valley (MSX), Road Fighter (MSX), Elite Beat Agents (NDS), Indiana Jones and the fate of Atlantis (PC), Virtua Tennis (Dreamcast)… I els que segur que aniré recordant i anotant per aquí :)