A M. Night Shyamalan o l’odies o l’estimes amb devoció. I jo sóc d’aquests últims.
Acabo de veure La joven del agua i m’ha succeït una cosa molt extranya. No sé per quin força sobrenatural estava convençut que encara no l’havia vist. I a mesura que anava avançant la peli, tot em resultava extranyament familiar sense ser capaç de recordar cap detall mínimament rellevant de l’argument.
Estic del tot segur que aquesta és la segona vegada que veig la pel·lícula, però ha estat com si fos la primera. I, sincerament, me’n alegro molt d’aquest error de memòria.
La joven del agua és un conte amb majúscules. Shyamalan dóna forma a una llegenda (creada per ell? No he pogut trobar informació al respecte) i obté com a resultat una peli on només la fe quan la veus pot conduir-te a gaudir-la. És a dir, t’has de tirar a la piscina i dexar-te emportar. Un conte fantàstic, de fades, recreat a una urbanització americana, amb personatges simples i mundans que acaben formant part d’un gran trencaclosques que necessita de totes les seves peces per arribar a un final feliç.
Diuen de Shyamalan que totes les seves pel·lícules tenen un missatge per sota l’argument principal. No sabria ben bé quin seria el de la peli que ens ocupa, però a mi m’és ben igual si aconsegueix fer-me sentir com si fos un nen quan em sento a veure una de les seves obres.
I com no, no puc deixar passar l’oportunitat que em brindo jo mateix escrivint en el meu espai per destacar el paper de Paul Giamatti, que aquí no llueix en excés (tot i que em sembla una feina perfecte) i deixar clar que penso que és un dels millors actors que existeixen avui en dia.
Tot i que aquest blog (sempre ho repeteixo, ja ho sé) és una mena de diari personal i no espero que gaire gent el llegeixi, si arribes a aquestes línies i la gent no et crida pel cognom Belchi, deixa’m que et doni un petit consell… Repassa el que et falti de la filmografia d’aquest director: El sexto sentido (la més famosa i la que menys m’ha agradat, suposo perquè una “bona” amiga em va explicar el final abans de veure-la), El protegido (quina de pals es va endur aquesta i com m’arriba a agradar, la primera peli de superherois on aquest es tractat com una persona humana de debò), Señales (amb un missatge de fons que em fa repelús però tot i així una bona peli), El bosque (m’encanta) i la que dóna títol a aquesta entrada. De El incidente no puc dir res perquè no l’he vist (seguuuuur…).
Poder ets de les persones que odies el treball d’aquest senyor, si no has vist alguna de les pelis anteriors no puc garantir-te que t’agradin, però que sàpigues que és una recomanació que et faig de tot cor.
Quina llàstima no haver vist La joven del agua al cine…
(o sí la vaig veure al cine?)
Tràiler
Crítiques
‘La Joven del Agua’, la magia de Shyamalan a Blogdecine
‘La joven del agua’, la cumbre del cine fantástico a Blogdecine
‘La Joven del Agua’, precioso cuento sobre el destino de nuestras vidas a Blogdecine