Month: August 2009

Aturada per problemes tècnics

Posted by – 27 August, 2009

Problemes

Aquest espai ha estat més que aturat per uns problemes tècnic que encara no aconsegueixo comprendre (durant una mica més d’un mes), però que semblen solucionats.

En breu ho poso tot al dia, amb entrades pendents (algunes pelis, alguns retalls de notícies i un parell de cosetes més que ja tinc escrites). M’imagino que ho publicaré amb les dates reals quan haurien d’haver-se publicat aquestes entrades.

Si algú detecta que el blog fa alguna cosa extranya, per faver, aviseu-me :)

Fotografia | BSOD 0x07B de Justin Marty

La joven del agua

Posted by – 23 August, 2009

La joven del agua

A M. Night Shyamalan o l’odies o l’estimes amb devoció. I jo sóc d’aquests últims.

Acabo de veure La joven del agua i m’ha succeït una cosa molt extranya. No sé per quin força sobrenatural estava convençut que encara no l’havia vist. I a mesura que anava avançant la peli, tot em resultava extranyament familiar sense ser capaç de recordar cap detall mínimament rellevant de l’argument.

Estic del tot segur que aquesta és la segona vegada que veig la pel·lícula, però ha estat com si fos la primera. I, sincerament, me’n alegro molt d’aquest error de memòria.

La joven del agua és un conte amb majúscules. Shyamalan dóna forma a una llegenda (creada per ell? No he pogut trobar informació al respecte) i obté com a resultat una peli on només la fe quan la veus pot conduir-te a gaudir-la. És a dir, t’has de tirar a la piscina i dexar-te emportar. Un conte fantàstic, de fades, recreat a una urbanització americana, amb personatges simples i mundans que acaben formant part d’un gran trencaclosques que necessita de totes les seves peces per arribar a un final feliç.

Diuen de Shyamalan que totes les seves pel·lícules tenen un missatge per sota l’argument principal. No sabria ben bé quin seria el de la peli que ens ocupa, però a mi m’és ben igual si aconsegueix fer-me sentir com si fos un nen quan em sento a veure una de les seves obres.

I com no, no puc deixar passar l’oportunitat que em brindo jo mateix escrivint en el meu espai per destacar el paper de Paul Giamatti, que aquí no llueix en excés (tot i que em sembla una feina perfecte) i deixar clar que penso que és un dels millors actors que existeixen avui en dia.

Tot i que aquest blog (sempre ho repeteixo, ja ho sé) és una mena de diari personal i no espero que gaire gent el llegeixi, si arribes a aquestes línies i la gent no et crida pel cognom Belchi, deixa’m que et doni un petit consell… Repassa el que et falti de la filmografia d’aquest director: El sexto sentido (la més famosa i la que menys m’ha agradat, suposo perquè una “bona” amiga em va explicar el final abans de veure-la), El protegido (quina de pals es va endur aquesta i com m’arriba a agradar, la primera peli de superherois on aquest es tractat com una persona humana de debò), Señales (amb un missatge de fons que em fa repelús però tot i així una bona peli), El bosque (m’encanta) i la que dóna títol a aquesta entrada. De El incidente no puc dir res perquè no l’he vist (seguuuuur…).

Poder ets de les persones que odies el treball d’aquest senyor, si no has vist alguna de les pelis anteriors no puc garantir-te que t’agradin, però que sàpigues que és una recomanació que et faig de tot cor.

Quina llàstima no haver vist La joven del agua al cine…
(o sí la vaig veure al cine?)

Tràiler

Crítiques

‘La Joven del Agua’, la magia de Shyamalan a Blogdecine
‘La joven del agua’, la cumbre del cine fantástico a Blogdecine
‘La Joven del Agua’, precioso cuento sobre el destino de nuestras vidas a Blogdecine

Resacón en Las Vegas

Posted by – 22 August, 2009

Resacon en Las Vegas

Convençut pels resultats a les “taquilles” i les nombroses crítiques positives, Resacón en Las Vegas ha passat a ser una més de les pelis amb les que em deixo els calerons per poder veure-les a la pantalla grossa. I ja és extrany que me’ls hagi gastat en una poca-soltada com aquesta…

Però la conclusió és bastant positiva. Sense ser una meravella, es converteix en una bona estona de riure a cada escena gamberra (i n’hi ha unes quantes).

Que ningú es deixi endur per un engany: el grupet de protagonistes són personatges tòpics: el guapo, el responsable (a més d’amargat, pobre) i el freak. El punt de partida també: un comiat de solter que s’escapa de les mans dels protagonistes. Però almenys els responsables d’haver dut a terme aquesta pel·lícula no ens han volgut tractar de tontets o criatures i han parit una cosa amb sentit, cert gust i divertida en la major part del metratge.

No és un humor massa intel·ligent però tampoc és per adolescents cremats (en tot cas per a “treitons sortidets”) i és de molt agrair que el to absurd dels esdeveniments no es converteixin mai en una fantotxada de proporcions descomunals (el gran error d’aquest gènere?). Però bé, deixaré de donar massa voltes a intentar justificar que si t’agraden les pelis garrules, aquesta mereix, com a mínim, que et plantegis l’opció d’anar-la a veure al cine enlloc de buscar-la al videoclub torrent. Que cony, que anar al cine mola!

Destacaré unes poques cosetes:

El prota: Bradley Cooper, aposto una mà a que aquest actor es posa de moda.
Els crèdits finals de la peli és una de les millors parts.
Mike Tyson, en la seva primera aparició a la peli: Escena awesome.
El personatge anomenat Zach (el freak).
Que difícil és trobar-li una bona traducció a Hangover sense caure en un títol caspós. Molt bé, doncs amb Resacón en Las Vegas no s’ha aconseguit…

Tràiler

Crítiques

‘Resacón en Las Vegas’, rebelándose contra la madurez
a Blogdecine
‘Resacón en Las Vegas’, rejuveneciendo la comedia a Blogdecine
Crítica. ‘Resacón en Las Vegas’ a Cinematical

Up

Posted by – 2 August, 2009

up-pixar

Mentre Pixar existeixi, sabem tots que, almenys un cop l’any, podem gaudir de bon cinema. Cinema del de debò. I enguany ha estat el torn d’Up i, la veritat, és que no trobo les paraules més adequades per transmetre què m’ha semblat aquesta peli d’animació.

Fa un any destacava de Wall·E la màgia. I aquest cop podria fer exactament el mateix, gairebé podria canviar el títol d’aquella entrada i prou, li escauria prou bé. Però parlant d’Up destacaré un altre concepte de les pelis de Pixar (i que no m’entengui malament ningú, aquesta pel·lícula, de màgia, en va ben sobrada): les emocions.

Intenta durant uns moments fer l’exercici de fer una petita llista d’emocions humanes, vinga. Sí? Segur que deus haver pensat en coses com alegria, tristor, rabia, amor, angoixa, anyorança, compassió, indignació… Doncs bé, hauries de saber que mentre vegis Up podràs experimentar un enorme ventall d’aquestes emocions. Probablement, una de les pel·lícules amb un repertori més ampli d’aquest tipus. I si et sembla poc o d’escàs mèrit, escriu-me un correu i explica’m quin és el cinema que veus ;)

I per si no fos poc, Up ho farà intentant fer-te tornar a ser una criatura que gaudeix del gran cine d’aventures i desitjant ser un dels protagonistes de la historia (i ho aconsegueix).

No m’agrada gaire fer recomanacions perquè no sóc ningú per fer-les, però val la pena no perdre’s aquesta obra mestre. I sense arribar tard al cine, que el tradicional curt previ a la peli és una obra mestre (per variar).

Apostem si serà la millor peli de l’any pel que fa a l’oferta de les nostres sales?

Tràiler

Crítiques

‘Up’, lo último de Pixar a ion litio
Película de la semana. La esperadísima ‘Up’, que sin embargo… a Cinematical
‘Up’, despliegue de sentimientos en 3D a Blogdecine
‘Up’, Pixar encuentra su techo a Blogdecine
Crítica de UP. La penúltima maravilla de Pixar a Dandel

Retalls de Juliol de 2009

Posted by – 1 August, 2009

Política

Nou model de financiació autonòmica aprobat pel Govern amb l’abstenció de les comunitats governades pel Partit Popular.

Ciència

El 20 de juliol d’enguany s’han celebrat els 40 anys des que l’home va arribar a la lluna. High five!

Esports

Roger Federer guanya el seu sisè Wimbledon i 15è Grand Slam i ja és el millor tenista de la història.

Als Mundials de Natació de Roma, l’equip espanyol de natació sincronitzada aconsegueix el primer or en aquesta disciplina de la seva historia.

La competició que indueix la son per poder fer la migdiada per autonomasia, el Tour de França, té com a guanyador (per segon cop) a Alberto Contador.

Quin rollaco de mes, no? Doncs l’agost encara més…