Aquesta entrada forma part d’aquesta col·lecció d’anotacions.
11. Match Day II (MSX)
Era cutre amb ganes i no va ser el primer dels jocs de futbol amb el que vaig jugar. Però tenia alguna cosa que feia que em tornés boig! Poder era que no havia vist mai cap joc on existís la possibilitat de centrar la pilota i rematar de cap (i a més requeria certa coordinació a l’hora de cometre aquestes accions). Perquè per la resta, era un joc amb mooooltes limitacions.
Fos com fos, aquesta meravella d’Ocean Software del 1987 va ocupar-me, com no, “algunes” de les meves hores d’infantesa. I ben invertides, sí senyor!
El vídeo és de la versió d’spectrum, però era gairebé igual a la de l’MSX. Atents al xiulet de l’àrbitre! xD
12. Max Payne (PC)
Mai no m’han agradat gaire els shooters, especialment els que són en primera persona, que no és el cas que ens ocupa, però Max Payne, de Remedy Entertainment (2001) va suposar, per mi, una mena de revolució.
Poder era la historia, realment treballada, i que feia pensar en una bon guió d’una pel·lícula. O poder era la novedosa introducció en un videojoc del bullet time que el feia realment espectacular. El resultat? Una veritable obsessió fins que vaig aconseguir acabar-lo. I té el seu mèrit, perquè em va despertar passions similars a les de la meva infantesa als meus 22-23 anys.
13. Metal Gear (MSX2)
Una de les primeres aventures a les que vaig jugar, no oblidaré mai com m’impressionava aquest joc de Konami amb data d’any 1987. Posteriorment, amb les versions de Playstation adquiriria una justa consideració de saga mítica, però el seu veritable orígen (i essència) està en el petit MSX.
Massa complexe per arribar a entendre l’abast del que significava per l’edat que tenia, cosa que he pogut solucionar amb el temps. I massa difícil perquè pogués acabar-lo (i mai he tingut les ganes necessàries de reintentar-ho de debò). Només espero tenir-les algun dia, perquè Metal Gear és una petita obra d’art del’entreteniment digital. He dit.
14. Metal Slug (Arcade)
Uf! Les màquines recreatives sempre han estat una gran atracció per mi, però mai els hi he dedicat gaire temps degut a la despesa econòmica que suposaven… I coneixia a gent que s’hi deixava molts calers…
Total, que Metal Slug, de SNK i l’any 1996, era un mata-mata d’aspecte espectacular, d’acció trepidant, dificultat endemoniada i amb sentit de l’humor. Poder una de les recreatives on més monedes m’hi vaig deixar. I probablement joc amb els que més he jugat gràcies als emuladors.
Aquest era el primer de la que seria una llarga saga, molt entretinguda també, però massa similar a la primera entrega.
15. The secret of Monkey Island
Amb The secret of Monkey Island estem parlant del top, de la creme de la creme. La meva primera aventura gràfica (sí, abans fins i tot del Loom o el Maniac Mansion, totes tres de Lucas Arts) i la que em va marcar de debò.
Ho té tot: diversió, guió, sentit de l’humor, personatges mítics, frases pel record, moments inoblidables i ser d’un gènere dins els jocs que són objecte de culte i que avui en dia no abunden… Aquest és el joc que més vegades m’he acabat (no perd amb el pas del temps!) i forma part d’aquella època en la qual no existia internet (parlem del 1990) i en conseqüència quan no es podia recòrrer fàcil i ràpidament a les solucions dels seus trencaclosques. El resulta va ser que em va costar molt, però al final vaig aconseguir acabar-lo tot solet :)
Llarga vida a Guybrush Threepwood!
