Month: June 2009

Els jocs de la meva vida (III)

Posted by – 29 June, 2009

Aquesta entrada forma part d’aquesta col·lecció d’anotacions.

11. Match Day II (MSX)

Era cutre amb ganes i no va ser el primer dels jocs de futbol amb el que vaig jugar. Però tenia alguna cosa que feia que em tornés boig! Poder era que no havia vist mai cap joc on existís la possibilitat de centrar la pilota i rematar de cap (i a més requeria certa coordinació a l’hora de cometre aquestes accions). Perquè per la resta, era un joc amb mooooltes limitacions.

Fos com fos, aquesta meravella d’Ocean Software del 1987 va ocupar-me, com no, “algunes” de les meves hores d’infantesa. I ben invertides, sí senyor!

El vídeo és de la versió d’spectrum, però era gairebé igual a la de l’MSX. Atents al xiulet de l’àrbitre! xD

12. Max Payne (PC)

Mai no m’han agradat gaire els shooters, especialment els que són en primera persona, que no és el cas que ens ocupa, però Max Payne, de Remedy Entertainment (2001) va suposar, per mi, una mena de revolució.

Poder era la historia, realment treballada, i que feia pensar en una bon guió d’una pel·lícula. O poder era la novedosa introducció en un videojoc del bullet time que el feia realment espectacular. El resultat? Una veritable obsessió fins que vaig aconseguir acabar-lo. I té el seu mèrit, perquè em va despertar passions similars a les de la meva infantesa als meus 22-23 anys.

13. Metal Gear (MSX2)

Una de les primeres aventures a les que vaig jugar, no oblidaré mai com m’impressionava aquest joc de Konami amb data d’any 1987. Posteriorment, amb les versions de Playstation adquiriria una justa consideració de saga mítica, però el seu veritable orígen (i essència) està en el petit MSX.

Massa complexe per arribar a entendre l’abast del que significava per l’edat que tenia, cosa que he pogut solucionar amb el temps. I massa difícil perquè pogués acabar-lo (i mai he tingut les ganes necessàries de reintentar-ho de debò). Només espero tenir-les algun dia, perquè Metal Gear és una petita obra d’art del’entreteniment digital. He dit.

14. Metal Slug (Arcade)

Uf! Les màquines recreatives sempre han estat una gran atracció per mi, però mai els hi he dedicat gaire temps degut a la despesa econòmica que suposaven… I coneixia a gent que s’hi deixava molts calers…

Total, que Metal Slug, de SNK i l’any 1996, era un mata-mata d’aspecte espectacular, d’acció trepidant, dificultat endemoniada i amb sentit de l’humor. Poder una de les recreatives on més monedes m’hi vaig deixar. I probablement joc amb els que més he jugat gràcies als emuladors.

Aquest era el primer de la que seria una llarga saga, molt entretinguda també, però massa similar a la primera entrega.

15. The secret of Monkey Island

Amb The secret of Monkey Island estem parlant del top, de la creme de la creme. La meva primera aventura gràfica (sí, abans fins i tot del Loom o el Maniac Mansion, totes tres de Lucas Arts) i la que em va marcar de debò.

Ho té tot: diversió, guió, sentit de l’humor, personatges mítics, frases pel record, moments inoblidables i ser d’un gènere dins els jocs que són objecte de culte i que avui en dia no abunden… Aquest és el joc que més vegades m’he acabat (no perd amb el pas del temps!) i forma part d’aquella època en la qual no existia internet (parlem del 1990) i en conseqüència quan no es podia recòrrer fàcil i ràpidament a les solucions dels seus trencaclosques. El resulta va ser que em va costar molt, però al final vaig aconseguir acabar-lo tot solet :)

Llarga vida a Guybrush Threepwood!

Michael Jackson, el rei del pop

Posted by – 28 June, 2009

michael-jackson

Això no és un homenatge ni una entrada drama per la mort de Michael Jackson (al cap i a la fi cada dia mor moltíssima gent, oi?). És un record.

Un record per el geni de la música que va crear desenes de cançons que m’agradaran i seré capaç de cantar tota la meva vida. Un record per l’home espectacle que protagonitzava videoclips increibles i que em van fer perdre hores i hores intentant ballar com ho feia només ell. Un record per un dels artistes que ha influit més dins la historia de la indústria musical.

Quina llàstima que mai el vaig poder veure en directe…

Deixo per aquí alguns recursos per gaudir de la seva música i llegir una mica sobre la seva vida:


Recopilació de les seves millors cançons
que inclou cançons del Jackson Five [enllaç spotify]
Videoclips al canal oficial de youtube (per perdre moooolt de temps).
Entrada de Michael Jackson a la Wikipedia (anglès)

Quantum of Solace

Posted by – 25 June, 2009

quantum-of-solace

Mira que em va entusiasmar l’anterior de les entregues del més famós dels agents de l’MI6… I en canvi Quantum of Solace m’ha decepcionat un tant…

Com a pel·lícula d’acció no està gens malament. Té un inici que treu la respiració amb dues persecucions increibles (tot i que no a la mateixa alçada que a Casino Royale) i la resta de metratge manté el tipus tot i que a un nivell més baix. Acció prou ben rodada i trepidant.

Ara bé, jo m’esperava que el pes i la profunditat del protagonista, com a Casino Royale, fos un pilar al mateix nivell que la marxa que ofereix tant tret, salt, estomacada i explosió. I m’he equivocat.

El que havia de demostrar Quantum of Solace era que Casino Royale significava el renaixement de la saga amb l’acció de qualitat i el personatge torturat d’en Bond com a bandera. Però només s’ha quedat amb la primera de les característiques, i jo ho trobo una veritable llàstima…

En tot cas, acció de la bona, un entreteniment palomitero de primera i que en el meu cas no rebutjo normalment, tot i que per culpa de les expectatives m’hagi deixat un mal regust de boca…

Llarga vida al 007 interpretat per en Daniel Craig, que per sort no és el cinema de despropòsits als que ens tenien acostumats anteriorment!

Tràiler

Crítiques

‘Quantum of Solace’, el último hombre valiente a Blogdecine
‘Quantum of Solace’, el ultimátum de Bond a Blogdecine
‘007: Quantum of Solace’, el terminator británico a Blogdecine
‘Quantum of Solace’, el peso de Jason Bourne a Blogdecine

Concert Vetusta Morla (Dia de la Música 2009)

Posted by – 24 June, 2009

pucho

Vetusta Morla one more time. Fins a la tardor ja no els tornaré a mencionar, eh?

Au, el tracklist del concertillo:

1. Autocrítica
2. Rey Sol
3. Vida no hay mucha
4. Copenhague
5. Un día en el mundo
6. Boca en la tierra
7. Sálvese quien pueda
8. Valiente
9. Sharabbey Road
10. Año nuevo
11. Chicago (amb Christina Rosenvinge)*
12. La cuadratura del círculo

* Chicago és una cançó de Sufjan Stevens que pertany al disc Illinoise. On es deu poder trobar aquesta versió que van tocar al concert…?

Fotografia | Vetusta Morla de Jovacho

My Blueberry Nights

Posted by – 23 June, 2009

my-blueberry-nights

D’entrada: un tostón.

Poder no estava en l’estat més adequat per veure una peli d’aquest tipus, que, d’altre banda, té un estil que sempre he gaudit molt: histories personals, pausades, introspectives i on el més important són les emocions. Però aquest cop aquest tipus d’història m’ha resultat soporífera. Aborridíssima.

I no la salva el repartiment, que no està gens malament al meu entendre. Reconec que Jude Law compleix (amb un personatge tant simple i que no dóna joc) i que si se’m permet un segon una mica gay, si no tingués (jo) una cosa penjant entre les cames, estaria enamorat d’aquest noi. Que Natalie Portman continua sense agradar-me ni com a actriu (i em sembla que aquí ho fa prou bé) ni com a dona. Reconec també que qui m’agrada en aquest treball és Rachel Weisz (que protagonitza, per mi, la millor escena i que crec que és imprescindible veure en VO) i que em xifla descaradament la seva bellesa, guapíssima (no me la penso perdre per res del món a l’última peli d’Amenabar).

Punt i apart per Norah Jones. Seguiré sent un fidel seguidor de la seva carrera musical. Ja està.

Menció a part es mereix la banda sonora que hauré de comprar a megaupload al Corte Inglés. Espectacular de debò.

Total, que l’únic que puc comentar de la peli, com es pot veure, són estúpides frivolitats, i és que si no, aquesta anotació s’hagués quedat en dues miserables línies:

Un rollo patatero, que no emociona gens ni mica i que no tornaré a veure a menys que porti a sobre un xute de cavall (i no m’enteri del que passa al meu voltant).

Tràiler

Crítiques

‘My Blueberry Nights’, seguimos deseando amar a Blogdecine
‘My Blueberry Nights’, amores de barra a Blogdecine
‘My Blueberry Nights’, tedio resultón a Blogdecine