Aquest 2009, tal i com estant anant les coses, per quantitat i qualitat, no podré esperar-me a que arribi el desembre per redactar el que més he escoltat durant durant l’any en curs.
Aquests darrers tres mesos he escoltat molt els següents discos:
Vetusta Morla – Un día en el mundo
No diré res al respecte, ja hi vaig dedicar tota una entrada sencera al que serà, segurament, el meu descobriment de l’any. Exactament a aquí.
Vetusta Morla – Un día en el mundo [enllaç spotify]
Nena Daconte – Retales de carnaval
Doncs sí, Nena Daconte. En qué estrella estará, tenía tanto que darte… no t’equivoques, no.
Retales de carnaval és un tros de disc amarg i melancòlic que a mi em sembla que val molt la pena. I a les males, jo l’he gaudit molt (i ho continuo fent). Simple i senzill, suposo que serà (si no ho és ja) tot un èxit…
Nena Daconte – Retales de carnaval [enllaç spotify]
Alanis Morissette – Jagged little pill acoustic
La meva estimada Alanis, la que per mi només ha fet un disc que valgués realment la pena des de la primera cançó fins la última, el Jagged Little Pill. Un disc que recordaré sempre perquè em va acompanyar dia a dia mentre feia el desplaçament fins a un centre de recuperació per mirar d’arreglar un lesió. El disc que escoltava per relaxar-me mentre estudiava per la selectivitat i el disc que vaig arribar a pràcticament aborrir…
Doncs aquest ha estat el segon cop que he descobert la versió acústica que va enregistrar l’Alanis i continua sent un increible recull de cançons. Encara se’m posa la pell de gallina escoltant Perfect [enllaç spotify], amb una lletra que em sembla molt dura.
Alanis Morissette – Jagged little pill acoustic [enllaç spotify]
Head over feet
Ben Harper – Lifeline
Un altre descobriment d’aquest any, Ben Harper, conegudíssim a l’altre costat de l’Atlàntic, una barreja de molts gèneres musicals que podríem considerar música negra i que no deixa de recordar-me a moltes cançons al grandíssim Eric Clapton.
Lifeline és el seu últim àlbum i és… brutal!
Ben Harper – Lifeline [enllaç spotify]
In the colors
Slumdog Millionaire OST
Una banda sonora original on es fusiones ritmes típicament hindús i bases electròniques més modernes. Premiada a la crimònia dels Oscar (poder no hi ha per tant), és especialment divertida i recomanable per escoltar quelcom diferent.
Slumdog Millionaire OST [enllaç spotify]
Jai Ho
Greg Laswell – Three flights from alto nido
Descobert al blog del meu colega Alex, a Uroborico. Com que no hi entenc gens de música, poder dic una burrada. Però a mi, Greg Laswell, m’ha recordat en alguns moments a Coldplay, grup que no està malament però que a mi no m’interessa especialment.
Però tot i així, m’he trobat amb cançons en aparença senzilletes però que simplement m’han encantat. Molt recomanable, de debò.
Greg Laswell – Three flights from alto nido [enllaç spotify]
John Mayer – Room for squares
Si durant l’any passat, John Mayer ja va ser un dels meus destacats, aquest ho torna a ser amb un disc anterior al que me’l va descobrir: Room for squares.
En la mateixa línia que el Continuum, amb grandíssimes cançons com Why Georgia, Your body is a wonderland, Neon, My stupid mouth, Back to you… No té desperdici algun.
La curiositat, que no puc deixar escapar plasmar-la per aquí, és que les darreres setmanes, John Mayer ha estat noticia a desenes de blogs relacionats amb twitter. I és que sembla ser (si ens ho volem creure) que la que era la seva parella, Jennifer Aniston, l’ha abandonat degut a la seva addicció a twitter… Si és cert, només puc dir-vos que John Mayer és tan bon músic com estúpid…
Your body is a wonderland
