Avui mateix aquest blog cumpleix el seu primer aniversari. Com que en realitat, el seu modest i únic objectiu és ser un veritable diari personals però amb les seves pàgines a la vista de tothom, em permetré el luxe de fer un resum de l’any que em permeti veure ràpidament què és allò que més m’ha cridat l’atenció.
Els meus veritables protagonistes d’aquest any han estat les pel·lícules, al cinema i a casa. I com que tinc la fortuna, al igual que amb la música, de poder gaudir de molts gèneres, poc cine del que he vist m’ha deixat la sensació d’haver preferit estar fent una altra cosa.
Pel que fa a les grans sales amb crispetes a les mans i després d’haver pagat una caríssima entrada, el millor d’aquest 2008, sense cap mena de dubtes, han estat dues obres d’art: Wall-E i El caballero oscuro. Menció especial per American Gangster.
En canvi, des de la comoditat del sofà de caseta, em costa molt decidir-me per unes poques pelis. He vist molt cinema que m’ha cautivat. De fet, al repàs que he fet de la llista, en un primer cop d’ull obtinc deu pelis destacables segons el meu criteri. Faig un esforç i les deixo només en cinc: [REC] (impresionant la por que em va fer), Ratatouille (magnífica), Casino Royale (un gran retorn d’un personatge clàssic i una increible primera escena), Juno (deliciosa) i Hijos de los hombres (amb una de les millors escenes que he vist mai, segons el meu parer).
La lectura serà la primera espineta clavada de l’any. I és que llegeixo menys del que m’agradaria. Hauria de deixar més de banda l’ordinador i buidar la pila de llibres que tinc al despatx… Escollir el millor de l’any em sembla molt fàcil: Harry Potter i les relíquies de la mort. I sí, ho mantindré protesti qui protesti i digui el que digui. Sóc un fan incondicional de les aventures del jove mag (versions literàries) i la última entrega em va emocionar. La menció especial és per El juego de Ender, una molt grata sorpresa per un ignorant de la obra de Orson Scott Card.
Un dels pilars del blog, com a mínim pel que fa a la quantitat d’entrades que hi ha al respecte, han estat les receptes. No pretenc (ni puc) fer propostes cuilinaries propies, sinó simplement anotar les meves versions d’aquelles receptes que trobo per internet i poso en pràctica a casa per trobar-les ràpidament quan necessito consultar-les. No destacaré cap recepta en particular, però si que mencionaré l’anècdota, i és que he publicat una recepta per encàrrec, un risotto de bolets que em va demanar en Sergi.
Pel que fa a la fotografia, una de les meves passions (com a mínim durant aquest any, més endavant ja veurem), vaig començar publicant de tant en tant alguna de les meves fotos, vaig deixar constància del dia que em vaig comprar un 50mm, vaig fer un experiment convocant un photowalk a Barcelona, vaig esmentar una genial exposició al Maremàgnum on hi havia una foto feta per mi, vaig formar part d’un photowalk a multitudinari a nivell nacional i he acabat muntant un photoblog.
Sempre intento ser prudent, però al final, no puc estar-m’hi de dir la meva. I com que aquest és el meu espai, dic el que em dóna la gana. Ho he fet sobre diversos temes (i fins i tot en castellà per aconseguir més ressó) com per exemple el vídeo a flickr, he intentat mantenir-me ferm en el meu desitg de no voler un iPhone, he respost a la crítica més habitual que es fa als blogs comercials i he opinat sobre els drets d’autor en ralació a internet. Tampoc he pogut mossegar-me la llengua sobre el meu Barça i vaig criticar a Deco i Eto’o i em vaig acomiadar de la màgia d’en Ronnie. I també m’he atrevit a trencar una llança a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual, pel que fa als Jocs Paralímpics i per la situació penal de molts d’ells.
Si passem a altres coses una mica més intrascendents arribem als videojocs, un altre de les meves aficions. I com que tinc una predilecció obsessiva amb Nintendo, l’any ha estat un monogràfic de Wii i NDS. Pel que fa a la primera, del que he jugat, molt destacables tres títols: Super Smash Bros. Brawl, Mario Kart Wii i Zack and Wiki. I per la portàtil The Legend of Zelda: Phantom Hourglass i Elite Beat Agents.
A mitjans de l’any se’m va acudir el que crec que és una bona idea: anar fent un resum mensual d’aquelles notícies d’allò que succeixi al món i que em cridin l’atenció. Crec que és una bona manera de contextualitzar la resta de coses que anoto per aquí i em soluciona el petit problema que tinc a l’hora de situar temporalment els esdeveniments que es converteixen en material de diaris i telenoticies.
Només tinc dues entrades sobre música durant aquest primer any però estic prou content amb les dues: quan vaig anar al concert de Sigur Rós i els vuit discs que més he escoltat durant el 2008.
I per anar finalitzant aquest post interminable, algunes de les coses que he senyalat sota l’etiqueta de personal: amb un grup de companys de la facultat hem publicat un llibre, Higiene y prevención de la Ansiedad. També recordo la primera Twittbarna i l’enèssima vegada que no em perdo els espectaculars focs de Blanes. I si algú vol un parell de suggerències a l’hora de viatjar a Eivissa les pot trobar aquí.
Durarà això un any més? Jo aposto a que sí…
Fotografia | It’s over… de Shermeee