Imaginem per un moment que estàs llegint aquestes línies, i que no has vist encara la tercera entrega d’aquesta sèrie de pelis de pirates. Has vist la primera part i la segona et va deixar l’ai al cor per culpa d’un argument sense finalitzar. I en conseqüència no et faria res veure com s’acaben les aventures de Jack Sparrow. Imaginem a més que tindràs en compte el que llegeixis aquí. Doncs deixa’m dir-te una cosa: estalvia-t’ho.
Acabo de veure una pel·lícula plagada d’escenes sense sentit i absurdes moltes d’elles. Quan per fer una peli trepidant d’aventures els guionistes recorren a infinits girs un darrera l’altre, que en aquest cas són les traicions que es fan els protagonistes, és que alguna cosa falla.
Si a això li sumem el ridícul d’algunes escenes com el que fa la boda celebrada durant la batalla final (poques coses he vist més patètiques) o en general aquesta última lluita (que a més és interminable) fa que el producte resultant sigui per oblidar.
La veritat és que ho trobo una llàstima. Allò que va començar (i on s’hauria d’haver acabat) amb La maldición de la Perla Negra, el retorn de les pel·lícules d’aventures de pirates, amb clares referències al meu adorat Monkey Island, amb acció i humor i un bon acabat general, que va baixar la qualitat durant la segona part (que tot i així era entretinguda), es desfà per complert amb Piratas del Caribe: En el fin del mundo.
De debò, no et perds res (mentida, et perds un conyàs de gairebé tres hores).
Tràiler
Crítiques
‘Piratas del Caribe: En el Fin del Mundo’, decepcionante y vacío espectáculo a Blogdecine
‘Piratas del Caribe: en el Fin del Mundo’, eterna conclusión a Blogdecine