Sigur Rós és el tipus de banda musical que no acostumo a escoltar, sincerament. Poc comercials, desconeguts, no els sentiràs a la ràdio, música bastant experimental… No és el perfil que predominaria entre les meves preferències musicals. Però des que els vaig descobrir (o millor dit, me’ls van descobrir, eh Pepe?) els adoro.
Musicalment em semblen tota una experiència. Melodies que t’envolten i produeixen una bona quantitat d’emocions. Quantes vegades m’hauré anat a dormir amb el disc Takk reproduint-se al meu iPod? Es podria mesurar l’alegria i energia que em proporcionen les dues primeres cançons del Med sud i eyrum vid spilum endalaust quan me les poso de bon matí mentres camino cap a la feina? Perquè cada cop que escolto l’Starálfur de l’Ágætis byrjun em torna a la memoria la brisa fresca de matinada tornant a casa per la N-II en ple agost quan conduia el meu vell golf?
Però avui es tracta de parlar del concert que vaig gaudir. Un directe que em va semblar d’un gran mèrit ja que considerant que la música de Sigur Rós deu ser difícil d’executar, era fidelíssima a les grabacions d’estudi. La selecció de cançons em va semblar molt acertada, menys les dues interpretades durant el bis, massa apagades, sense suficient ganxo. I un l’espectacle visual que sense semblar-me res de l’altre món, acompanyava perfectament el show.
Ja me perdonareu aquesta review tan poc professional. De música no en sé res més que dir si una cosa m’agrada o no, i sobre concerts, tenint en compte que si en vaig a un a l’any gràcies…
Per cert, em dec estar fent una mica viejuno. Una de les conclusions que vaig treure després de l’espectacle és que ja tolero molt poc les aglomeracions i estar tant de temps de peu (i menys mal que la música no donava peu a moure’s en excés). A més d’estar més que cansat de que quan trobo un lloc amb bona visibilitat arribi un paio amb un cap enorme que em tapa tot l’escenari. Si tingués 20 centímetres més… d’alçada… El pròxim concert a la grada!
Acabaré amb el tracklist del concert del dia anterior a Madrid, que suposo deu ser gairebé idèntic al de Barcelona (és el que té tenir problemes amb l’islandés, que un no s’aclara amb les cançons), un video amb un concert del grup que no té res a veure amb el tour que els ha portat a Barna i que es va cel·lebrar al MoMA a New York (45 minuts) i en quan trobi alguna review del concert, l’apuntaré aquí mateix.
Tracklist concert Barcelona
svefn g englar
ný batterí
fljótavik
við spilum endalaust
hoppípolla
með blóðnasir
inní mér syngur vitleysingur
sæglópur
e-bow
festival
haffsól
gobbledigook
all alright
popplagið
Crítiques
Sigur Rós - Sant Jordi Club (Barcelona, 13-11-2008) a Hipersonica
Concert al MoMA
Més informació
Web oficial | Sigur Rós
Foto de capçalera | Sigur Rós [Jónsi] de Radikalita Verde
Sóc el Pepe, i per al·lusions, ara em toca parlar. Bé, i a més, que el teu post s’ho mereix.
No t’infravaloris, que realment el resum sí que ha estat professional. Molt ben plantejat, nano. ;)
M’alegra que el concert anés bé (no que es presentés l’home més alt del mon just en aquell moment, això no), però sí l’espectacle.
Tot i que hauràs d’anar començant a parlar en passat. Perquè lo de poc coneguts i inèdits, ja comença a quedar-se desfasat. Veuries al concert que estaria pleníssim (imagino), i és que el cert és que el grup comença a ser conegut, però justament no conegut per àlbums comercials, o productores multimilionàries, sinó pròpiament per la música que fan. Estan adquirint una reputació tremenda. I crec que és la que es mereixen. Molt grans, sí, senyor.
O sigui, que ibelchi, moltes gràcies per fer un post així, i enhorabona.
:)
Doncs sí que estava pleníssim. I a mi no m’extranya perquè la música és molt bona.
Per cert, no sé si coneixeràs els teloners, on un d’ells es rumoreja que és germà d’algú de Sigur Rós: For a minor reflection. Busca’ls que possiblement t’agradin ;)
Una abraçada des de l’altre costat del “txarcu”!
El concert va ser un dels millors concerts que he viscut, el recordaré durant molt de temps :)
Van crear un ambient molt adecuat per la seva música, les llums acompanyaven molt bé, creaven una atmòsfera que conjuntava perfectament amb la música, el vestuari també molt bo :)
He de dir que no havia anat mai a la sala on van fer el concert (sant jordi club o algo semblant es deia?) i el so va ser molt molt bo, amb uns baixos molt contundents que et fan ficar molt més en el concert. També s’ha de dir que estava ple, però no excessivament, es podia estar i mantenir el teu espai…
En general un concert molt bo i que si en un futur tinc la oportunitat de veure’ls l’aprofitaré :)
PD: Destacar la bona companyia amb qui vaig anar al concert ;)
Amb el tema de la companyia estem ben d’acord… ;)
Ho dieu per la gran quantitat de de jamonas q teniem a prop, no? :O
Increible el concert. Ahir, mig veient els videos que va gravar Sergi amb el mobil, em van entrar unes ganes de tornar a veurel’s de la hostia… ains :’)
Això, a veure si el Sergi s’estira i passa els vídeos o aquelles fotos on no hi havia manera que hi sirtís ell… xDDDD
[...] han posat la màgia del 2008. O els estimes o els odies. I jo sóc del segon grup. Fa poquets mesos vaig poder veure’ls actuar en directe i continuen sent una meravella. Pura poesia musical (perquè les lletres no s’entenen ni [...]