Month: November 2008

Pasta amb carbassons i xoriço

Posted by – 29 November, 2008

Una altra recepta de pasta que és una versió “amb el que tinc a la nevera” d’aquesta recepta de directoalpaladar.com.

Ingredients:

Pasta (jo he fet servir llacets)
Xoriço
Carbassó
Beixamel (descrita aquí)

Tan senzill com fer la pasta i reservar en una font pel forn. Passar per la paella el carbassó tallat a trossets i quan estiguin una mica fets afegir els trossets de xoriço una estoneta. Afegim 3/4 parts de la beixamel a la pasta (hem de procurar que no ens hagi sortit massa clara) i mesclem. La resta de la salsa la posarem amb el carbassó i xoriço.

Col·loquem aquesta barreja sobre la pasta i ho posem a gratinar al forn. Voilá!

Sigur Rós a Barcelona

Posted by – 15 November, 2008

Sigur Rós és el tipus de banda musical que no acostumo a escoltar, sincerament. Poc comercials, desconeguts, no els sentiràs a la ràdio, música bastant experimental… No és el perfil que predominaria entre les meves preferències musicals. Però des que els vaig descobrir (o millor dit, me’ls van descobrir, eh Pepe?) els adoro.

Musicalment em semblen tota una experiència. Melodies que t’envolten i produeixen una bona quantitat d’emocions. Quantes vegades m’hauré anat a dormir amb el disc Takk reproduint-se al meu iPod? Es podria mesurar l’alegria i energia que em proporcionen les dues primeres cançons del Med sud i eyrum vid spilum endalaust quan me les poso de bon matí mentres camino cap a la feina? Perquè cada cop que escolto l’Starálfur de l’Ágætis byrjun em torna a la memoria la brisa fresca de matinada tornant a casa per la N-II en ple agost quan conduia el meu vell golf?

Però avui es tracta de parlar del concert que vaig gaudir. Un directe que em va semblar d’un gran mèrit ja que considerant que la música de Sigur Rós deu ser difícil d’executar, era fidelíssima a les grabacions d’estudi. La selecció de cançons em va semblar molt acertada, menys les dues interpretades durant el bis, massa apagades, sense suficient ganxo. I un l’espectacle visual que sense semblar-me res de l’altre món, acompanyava perfectament el show.

Ja me perdonareu aquesta review tan poc professional. De música no en sé res més que dir si una cosa m’agrada o no, i sobre concerts, tenint en compte que si en vaig a un a l’any gràcies…

Per cert, em dec estar fent una mica viejuno. Una de les conclusions que vaig treure després de l’espectacle és que ja tolero molt poc les aglomeracions i estar tant de temps de peu (i menys mal que la música no donava peu a moure’s en excés). A més d’estar més que cansat de que quan trobo un lloc amb bona visibilitat arribi un paio amb un cap enorme que em tapa tot l’escenari. Si tingués 20 centímetres més… d’alçada… El pròxim concert a la grada!

Acabaré amb el tracklist del concert del dia anterior a Madrid, que suposo deu ser gairebé idèntic al de Barcelona (és el que té tenir problemes amb l’islandés, que un no s’aclara amb les cançons), un video amb un concert del grup que no té res a veure amb el tour que els ha portat a Barna i que es va cel·lebrar al MoMA a New York (45 minuts) i en quan trobi alguna review del concert, l’apuntaré aquí mateix.

Tracklist concert Barcelona

svefn g englar
ný batterí
fljótavik
við spilum endalaust
hoppípolla
með blóðnasir
inní mér syngur vitleysingur
sæglópur
e-bow
festival
haffsól
gobbledigook
all alright
popplagið

Crítiques

Sigur Rós – Sant Jordi Club (Barcelona, 13-11-2008) a Hipersonica

Concert al MoMA

Més informació

Web oficial | Sigur Rós
Foto de capçalera | Sigur Rós [Jónsi] de Radikalita Verde

Juno

Posted by – 15 November, 2008

Juno acaba de passar, automàticament desprès d’hacer-la vist, en una de les meves pel·lícules preferides.

D’alguna manera, aquesta bonica història d’una jove adolescent embarassada, m’ha recordat a la meva peli favorita de tots els temps: Amelie. I no és perquè tinguin semblances argumentals (res més lluny de la realitat) ni tampoc perquè puguin tenir alguna cosa en comú els personatges (que no tenen res a veure), sinó per la innocència que desprenen totes les escenes, situacions, diàlegs, reflexions dels personatges…

M’han semblat uns personatges tan purs que m’he quedat fascinat. El que podria haver estat un drama en tota regla (el que pot succeir amb un embaràs d’una noia als 16 anys) en realitat es converteix en un homenatge a la sinceritat, la transparència de sentiments i a l’amor.

I tot gràcies a la infinita dolçor de la protagonista, Juno, una joveneta àcida i sarcàstica que és encantadora i que assumeix la seva situació amb naturalitat però no per això sense els dubtes que comporta. O amb el pare de la criatura, un noi molt poc agraciat però tremendament innocent amb el que molts ens podem veure reflexats durant la nostre adolescència. I a diferència del que acostumo a destacar (o del que m’acostumo a fixar) la banda sonora, que també resulta ser tota una delícia.

No m’extranya que Juno hagi estat àmpliament premiada, fins i tot amb un Oscar (millor guió original). No hauria de perdre de vista ni a ella, Ellen Page, ni al director, Jason Reitman.

Per si algú llegeix això, si no l’has vista, no sé a què estàs esperant.

Crítiques

‘Juno’, beautiful girl a Blogdecine
‘Juno’, un pequeño gran personaje femenino a Blogdecine

Tràiler

Spiderman Web of Shadows (NDS)

Posted by – 12 November, 2008

Feia ja bastant de temps que no posava per aquí cap joc, i més encara de la petita de les consoles de Nintendo. I és que la veritat, després d’haver probat uns quants, encara no havia trobat un que m’enganxés de debò. Cosa que ha canviat aquesta entrega de l’enèssim joc del superheroi Spiderman.

Confessaré que des de ben petit l’home aranya ha estat el meu preferit d’entre tots els superherois del món del còmic. Sense saber ben bé perquè, però era el que realment em captivava. Per aquest motiu he probat una infinitat de jocs amb aquest protagonista, passant de decepció en decepció.

Fins que ha arribat Web of Shadows a una plataforma on no m’esperava aquest tipus de sorpresa, ja que un sempre pensa que seran les consoles més potents de sobretaula les que t’oferiran les millors experiències. Una prova més que els bons jocs no necessiten de grans especificitats tècniques si estan realment ben fets.

Spiderman Web of Shadows és fantàstic. Des del seu desenvolupament estil beat’em up en 2D a la facilitat per executar els moviments típics de l’heroi i la seva perfecta animació, passant pel mapa del joc estil Metroid. Amb una dificultat més pròpia de jocs més antics (això o em faig vell i la meva habilitat s’ha vist reduida) no puc fer res més que ressaltar que aquest joc és una delícia pels amants de l’entreteniment electrònic i de la identitat secreta de Peter Parker.

Com que no vull entrar a valorar massa en detall el joc, si estàs llegint això i estàs interessat, el millor és llegir la crítica que deixo just aquí sota.

Crítiques

Análisis Spiderman Web of Shadows Ds ” Spidey May Cry “ a La Gran N

Imatges del joc

Red de mentiras

Posted by – 11 November, 2008

Ridley Scott repeteix amb una bona pel·lícula d’acció aquest any després d’American Gangster, amb la que guarda algunes similituds, fins i tot la bona interpretació de Russel Crow.

Amb bastant ritme, tot i que un pèl llarga, amb el bon treball d’en Crowe i també el de Leonardo di Caprio, es tracta de tota una senyora peli d’espies amb argument situat a l’orient mitjà on les mentides i els enganys estan a la ordre del dia.

Poca cosa puc afegir a més que ha estat del meu agrat, ja que no excessivament embolicada (el final sí que ho és una mica), cosa que agraeixo perquè no acostumo a ser molt àgil mentalment, que estic segur que agradarà als amants del gènere. En el pitjor dels casos, és una elecció addient per una tarda peliculera (especialment quan estigui disponible en dvd).

Crítiques

‘Red de mentiras’, el engaño de Ridley Scott
a Blogdecine
Red de mentiras que entretienen de verdad a Blogdecine

Tràiler