El arte de inventarse profesiones. Destacar en un mundo laboral en crisis.
Sergio Bulat
Empresa Activa
ISBN: 978-84-92452-05-7
Vaig decidir comprar aquest llibre tot just havent acabat de llegir la secció La contra del dia 2 d’aquest mes, l’entrevista que apareix cada dia a la contraportada de La Vanguardia. És una llàstima que la web d’aquest important diari funcioni com ho fa, ja que si no ets subscriptor de pagament no podràs accedir-hi. Per sort vaig arribar a temps per poder copiar la petita entrevista. Evidentment, no la reproduiré aquí ja que estari infringint el seu copyright. Absurd.
Aquest diàleg entre escriptor i periodista va complir perfectament la seva missió, ja que em va cautivar. I el resultat final de la compra i la lectura de El arte de inventarse profesiones ha estat una decepció amb certs matissos.
En primer lloc, vull deixar clar que els llibres mal anomenats com d’autoajuda (i aquest el podríem qualificar com a tal) no són de la meva predilecció. Tot i ser part d’un gremi bastant tendent a escriure aquest tipus de llibres (de fet, el llibre en el que hi he participat té certa part d’autoajuda), molts d’ells em semblen pura xarlataneria. Els que realment valen la pena són pocs i és una llàstima que el que és un negoci tant lucratiu pugui fer enrera a gent que es podria beneficiar de bons textos, que al cap i a la fi, el que pretenen és millorar, en part, la vida d’algunes persones.
Un cop fet el disclaimer, li toca al llibre que ens ocupa. La part positiva és que la idea central és força bona. Les cent i poc pàgines de El arte de inventarse profesiones promouen una actitud vital que trobo intensament positiva.
Una actitud oberta als canvis, que valora la capacitat d’adaptar-se a l’entorn, de ser creatiu i fusionar idees per dispars que semblin. Una actitud que premia l’originalitat per sobre el borreguisme i que troba en la diferenciació i en la individualitat de la persona un dels grans valors humans. I a més, amb la intenció de que serveixi per guanyar-se la vida d’una manera que ens permeti gaudir de la nostra feina. Sona bé, oi?
Però la gran pega és que el llibre s’acaba amb la idea. Per plantejar la idea no feia falta un llibre. De fet, hi sobra exactament la segona meitat, la que no es dedica a plantejar el concepte central. Aquesta segona meitat és on s’hauria d’haver desenvolupat la posta en marxa de la teoria. Perquè ens entenguem, la pràctica. I ho fa d’una manera clarament insuficient, almenys sota el meu punt de vista.
Insuficient perquè un cop havent explicat què és el que hem de buscar, no explica d’una manera efectiva com buscar-ho. I aquest és un gran defecte.
Jo li demanaria a en Sergio que fes una bona revió del seu text i que li dongués més profunditat, exercicis pràctics i més bibliografia sobre la promoció de la creativitat. De manera que si ens sedueix la idea que ens planteja, siguem capaços d’intentar posar-la en pràctica. Amb els (nombrosos) exemples del llibre no n’hi ha prou.
Ja pot ser que aquesta crítica estigui esbiaixada per la meva tendència malaltissa a necessitar o difondre les instruccions molt clares cada cop que conec o comparteixo una teoria o idea. I també he de dir que al cap i a la fi, per 12€ que costa el llibre, no perdem gaire per intentar treure-hi profit de la seva lectura.
I com a curiositat deixaré anotada l’adreça del blog que ha muntat Sergio Bulat perquè els lectors puguin demostrar la seva creativitat a l’hora d’inventar professions: blog de El arte de inventarse profesiones.