Month: September 2008

Casino Royale

Posted by – 27 September, 2008

Sent una mena de seguidor de les pel·lícules de James Bond, capaç d’empassar-se les més absurdes mai concebudes com les que venim “gaudint” durant els últims anys per l’únic motiu de no faltar a la cita de les aventures d’en 007, confesso que la mandra i desidia eren les emocions que em provocava haver de veure aquesta darrera entrega. I la conclusió final d’haver-la vist, no pot ser més positiva. Amb Casino Royale James Bond torna per la porta gran. I jo amb aquests pèls…

M’ha agradat

– Poder veure un Bond més humà. Una persona amb emocions de debò. Llàstima que només sigui a partir de la segona meitat de la peli.
– El to general de l’acció: espectacular, trepidant, però sense contenir escenes que les hauria de protagonitzar un Jedi enlloc d’un agent de la MI6 (només cal pensar en les pelis d’en Brosnan).
– La primera escena d’acció. Una persecució a peu increible, una demostració de parkour que no deixa respirar a l’espectador.
Daniel Craig, un desconegut que m’ha semblat una elecció acertadíssima després de veure la peli. Em sembla que tenim Bond per estona a poc que ell vulgui. I és que els últims Bond eren patètics (només cal pensar en les pelis d’en Brosnan).
– El guió, ostensiblement més treballat i de més qualitat que les darreres pel·lícules (només cal pensar en les pelis d’en Brosnan).
– Que en general és una bona peli d’acció que la poden veure i gaudir les persones aficionades al gènere però a qui no els hi agraden les aventures de l’agent secret britànic. No com les anteriors (només cal pensar en les pelis d’en Brosnan).
– Que no hi surt en Pierce Brosnan.

No m’ha agradat

– Que la típica arrogància del protagonista i el seu egocentrisme és tremendament exagerat durant la primera meitat llarga del metratge. I m’ha semblat el Bond més antipàtic i més imbècil que havia vist en molt de temps.
– Quina **** mania de fer les pel·lícules tan llargues avui en dia…
– El final, massa brusc, amb un gir argumental de massa graus.

En conclusió, una molt agradable sorpresa, de les que m’agrada trobar-me de tant en tant, gràcies a les baixes expectatives que tenia. Ja veurem que passa amb la següent entrega, però valoraré seriosament pagar una entrada al cinema…

Tràiler

Crítiques

‘Casino Royale’, partiendo de cero, doble cero a Blogdecine
‘Casino Royale’, un nuevo Bond, un Bond diferente a Blogdecine
Casino Royale a Off-Off-Crítica
Casino Royale a Cosasdecine
DVD. ‘Casino Royale’. La alumna aventajada de ‘Bourne’ a Cinematical
‘Casino Royale’, apología de lo viril a Blogdecine

Crema catalana

Posted by – 25 September, 2008

En aquesta primera entrega de la cuina nacionalista veurem com es fa les nostres postres més tradicionals: la crema catalana.

És tan senzilla de fer que és insultant. Em fa vergonya haver après a fer-ne a la meva tendra edat de 30 anyassos. Recomanada pel @eldesastre, tot un nacionalista culinari ;)

Ingredients per a 4 racions:

– Mig litre de llet sencera
– La pell de mitja llimona
– Una branqueta de canyella
– 20 gr de maizena
– 100 gr de sucre
– Els rovells de 4 ous

El primer que farem es posar al foc un cassò amb la llet, la canyella i la llimona. Ho farem bullir i un cop arribats a aquest punt ho retirarem del foc.

Mentre ho feiem bullir era el moment de barrejar els rovells dels ous, la maizena, el sucre i un rajolinet de llet.

Deixem reposar una mica la llet, que quedi tèbia i així agafarà millor els aromes de la llimona i la canyella. Llavors l’aboquem a la barreja que hem fet amb els ous i mesclem bé. Ho passem tot pel colador al cassò on hem bullit la llet i ho posem al foc sense parar de remenar.

Quan estigui a punt de bullir tot plegat es farà la màgia i s’espessirà tot el conjunt. És el moment de retira-ho del foc i repartir-ho a les cassoletes de fang, que són una compra a amortitzar (.80€ als xinos del costat de la meva feina).

Ho tapem amb film (que toqui la crema) perquè si no farà una costra. Ho reservem a la nevera.

A l’hora de servir li posem sucre per sobre i el cremem. Jo no ho faig perquè la preferixo així.

Bon profit!

Ous a la mallorquina

Posted by – 21 September, 2008

Ingredients per persona:

– Una mica de sobrasada
– Un ou
– Una mica de sal i oli d’oliva

Tan sols és necessari untar amb una mica d’oli una cassoleta de fang, cobrir-la amb sobrassada (sense passar-se, que és molt potent) i abocar-hi un ou. La clau està en la qualitat de la sobrassada, evidentment.

Posem una mica de sal (poqueta) al rovell de l’ou i posem la cassoleta al forn precalentat fins que l’ou estigui cuallat al nostre gust. I cal no oblidar de tenir pa a mà.

He estat buscant per internet i no he aconseguit esbrinar si aquesta és la recepta tradicional (penso que sí), ja que segons sé, existeixen versions on s’hi posen pèsols sota la sobrassada i l’ou o fins i tot una mica de puré de patata…

I aquesta recepta va pel Sergi que he descobert recentment que gaudeix de les receptes que deixo caure per aquí i que a més té familia a Mallorca.Ja tinc una altra persona a qui encarregar-li la sobrassada quan viatgi a l’illa ;)

Tori no Teriyaki (Pollastre Teriyaki)

Posted by – 17 September, 2008

Un dels meus plats preferits sempre que vaig a un restaurant japonès. I aquesta recepta val realment la pena. Un avís pels milers de lectors: la recepta que he seguit és exactament la del joc (o millor dit, software) Cocina Conmigo per a la Nintendo DS, el qual recomano. Ho comento perquè posaré les mides que m’ha dictat el programa, però el pròxim cop que faci la recepta, variaré alguna cosa.

Ingredients per a 3 persones:

– Mig quilo de pollastre: Cuixes o contracuixes, però sense ossos.
– 100 ml de salsa de soja
– 100 ml de sake
– 100 ml de mirin
– Gingebre
– Oli (jo prefereixo el d’oliva)
– Sèsam torrat

El primer és punxar els trossos de pollastre i posar-los a macerar durant un mínim de 20 minuts (jo els he tingut una hora) a una salsa composta de la soja, el sake i el mirin, a més del suc de gingebre (jo he ratllat un bon tros).

Un cop ja ha macerat la carn, la posarem a una paella amb un raig d’oli. Si el pollastre és amb pell, començarem per aquest costat a foc mig. I posteriorment, quan hagi enrossit, li donarem la volta i taparem la paella. Ho deixem uns vuit minuts. Retirem i reservem.

Netegem l’oli de la paella i posem la salsa de la maceració i ho deixem reduir a la meitat. Llavors afegim el pollastre, el mullem bé, i un cop estigui ben untat de la salsa, de manera que estigui ben brillant, ja ho podem retirar i servir després d’afegir-li una mica de sèsam.

Per a la pròxima vegada, la quantitat de soja la baixaré a 75 o 70 ml, ja que ho he trobat un pèl fort. I no descarto afegir una bona cullerada de sucre a la salsa amb la que hem macerat el pollastre. Poder simplement quan toca reduir-la.

Aquesta recepta està dedicada a la meva princesa que és tan amant com jo de la gastronomia nipona i ha gaudit del plat i als tants i tants amics que tinc bojos per tot el que faci olor a japonès, com en Rüdiman o en rallat, Sacha o Christian.

Discriminació a les persones amb discapacitat intel·lectual als Jocs Paralímpics

Posted by – 16 September, 2008

Com tothom deu saber ja, els Jocs Paralímpics és la més gran celebració esportiva per a persones amb discapacitat i es celebra cada quatre anys tot just després dels coneguts Jocs Olímpics.

Actualment poden participar-hi en aquests jocs les persones amb discapacitat física, mental o sensorial. Però… i les persones amb discapacitat intel·lectual? Resulta que estan apartades de la competició per la http://en.wikipedia.org/wiki/International_Paralympic_Committee“>International Paralympic Committee (IPC), com a conseqüència d’un escàndol per frau durant els Jocs Paralímpics de Sidney 2000 (notícia a El Pais i comunicat de la IPC), curiosament protagonitzat per l’equip de bàsquet espanyol.

Tradicionalment, les persones amb discapacitat intel·lectual (PDI) participaven en els Paralímpics, que, sense cap mena de dubte, és la competició esportiva de més alt nivell i amb més ressó mediàtic, però per culpa del frau anteriorment esmentat aquest col·lectiu ja no hi pot participar.

El problema actual és que existeix una situació de discriminació claríssima cap al col·lectiu de PDI que impedeix que els atletes amb aquesta discapacitat puguin gaudir del millor i més gran espectacle esportiu que es celebra al món. Avui en dia tenim més mitjans per poder evitar les trampes i els responsables de l’engany ja no són persones amb presencia al sector. Però és que no només és una situació estrictament esportiva, ja que aquest esdeveniment traspassa aquestes fronteres per trasformar-se en una festa on els valors humans de la tolerància, amistat i integració social són els veritables protagonistes. I remarco, les PDI estan discriminades.

Fixem-nos en el que diu la IPC sobre ella mateixa a la sevapàgina web:

The International Paralympic Committee (IPC) is the global governing body of the Paralympic Movement. The IPC organizes the Summer and Winter Paralympic Games, and serves as the International Federation for nine sports, for which it supervises and co-ordinates the World Championships and other competitions. The IPC is committed to enabling Paralympic athletes to achieve sporting excellence and to developing sport opportunities for all persons with a disability from the beginner to elite level. In addition, the IPC aims to promote the Paralympic values, which include courage, determination, inspiration and equality.

Si ens hem de creure el que ens diuen, perquè la situació continua sense una solució integradora? Perquè es manté una sanció en la que paguen justos per pecadors? Perquè es va prendre una decisió que tindria sentit en un marc que més enllà dels valors esportius on els econòmics hi fossin capitals?

He obviat esmentar l’existència dels Special Olympics, el símil esportiu pensat per a les PDI, per la senzilla raó que no es poden comparar les dues celebracions, ni a nivell esportiu ni organitzatiu, a més de ser els Paralímpics encara més integradors que els Special pel simple fet que hi participen persones amb tot tipus de discapacitat.

Avui mateix l’APPS (Federació Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual) posa en marxa una denúncia sobre aquesta situació amb l’objectiu que l’IPC recapaciti i posi final a aquesta injustícia.

A veure si tenim sort.

Per cert, la fotografia que presideix aquesta entrada, forma part d’una preciosa selecció de fotografies de l’esdeveniments feta pel Boston Globe que es pot gaudir fent click aquí.