Rebobine, por favor no és més que una peli molt lleugera per passar una estona entretinguda.
Amb un fil conductor taaaan tòpic i vist com és la necessitat de salvar quelcom tradicional (en aquest cas un negoci, un videoclub) de les temibles urpes de l’avenç tecnològic i la despersonalització que comporta l’economia actual.
A través d’una situació la mar d’absurd com és borrar accidentalment totes les cintes VHS d’aquest videoclub i el rodatge casolà (i cutre) de les pelis esborrades per obra dels encarregats del negoci, Rebobine, por favor ofereix un petit homenatge al cinema, a la passió per aquest art i a les produccions casolanes amb gairebé inexistents mitjans.
Crec que és una pel·lícula només apte per a qui gaudeixi molt del cinema, ja que els seus principals gags (i els que fan gràcia) són paròdies i fan referència a d’altres pel·lícules, de manera que si no ets un consumidor habitual de cinema… no li trobaràs gaire comicitat (que per altre banda, no és d’excessiva qualitat).
Especialment remarcable és la crítica que fa davant la postura de la indústria contra la pirateria, que tot i ser del més destacat del film, és força superficial.
Tràiler
Crítiques
‘Rebobine, por favor’, un divertido homenaje al cine a Blogdecine
‘Rebobine, por favor’, el amor al cine en los tiempos de Youtube a Blogdecine