Aquesta entrada ja la tenia preparada des de feia alguns dies. Volia esperar a que fos oficial el traspàs de Ronaldinho a algun altre equip i, finalment, sembla ser que jugarà a partir de la temporada que ve al Milà.
Tot i ser del parer que aquí ja no tornaria a ser mai la persona de fa uns anys, no puc evitar sentir pena per la marxa d’un dels jugadors més grans que he pogut veure sobre un terreny de joc. El que ens va tornar la il·lusió després d’una època trista, qui va encendre un llum entre tanta foscor. Però no sé què ens passa a can Barça, que som capaços de convertir en or homes que defensen la nostra samarreta, però que tard o d’hora els fonem com si fossin estany.
Deixaré dos vídeos que he trobat rebuscant per internet. Els dos són muntatges de força qualitat i bon gust, preciosos. Especialment el primer, realment emotiu, tot i que li falten algunes seqüències molt interessants que apareixen al segon dels vídeos. Encara se’m posa la pell de gallina al recordar el gol contra el Milà a les semifinals de Champions, a casa, a la porteria des d’on seguia el partit en directe, i encara em pregunto com va poder marcar aquell gol amb la punta de la bota a Stamford Bridge… Si coneixes alguna altre vídeo de qualitat similar, t’agrairia que ho deixessis comentat.
Ronnie, et desitjo de tot cor que, allà on vagis, tornis a ser el futbolista que somriu cada dia. El jugador que fa feliços als nens. El jugador que ens fa creure que el futbol, encara avui, no només és força i múscul. El jugador que porta de la mà al seu equip perquè ho guanyi tot. L’únic futbolista que fa màgia amb els peus.
Adéu Ronnie, que tinguis molta sort!
Ronaldinho – Is it Goodbye ? from gogoben on Vimeo.
P.D.: Per cert, com que aquesta és la segona entrada parlant del Barça, tot i que quan va començar aquest bloc no tenia l’intenció de fer-ho, obro la categoria corresponent a aquest club (i dic club perquè ves a saber si algun dia em dóna per parlar del bàsquet). I és que tot evoluciona, no? O involuciona, segons es miri…