Ja han passat gairebé tres dies des de que he vist Sexo en Nueva York. Simplement perquè m’estic pensant molt bé què escriure i és que anava una mica predisposat a aborrir-me. Tot perquè li vaig agafar mania a la sèrie al veure (o notar) molts capítols de manera repetida a través de la tele de casa meva. I mira que l’havia gaudit en el seu moment…
En general la peli m’ha semblat entretinguda, es deixa veure. Tot i la seva longitud (maaaassa llarga), tenir més del mateix, que els personatges masculins siguin testimonials (més que en la sèrie, i és que a la peli no existeixen!), tanta adoració a allò que trobo banal i el final horrorós. Mira que era senzill acabar la peli d’una manera decent, però no. I evidentment, com acostuma a passar, aquesta no és una opinió compartida amb la meva princesa, a qui li va encantar (parlo del final, tot i que la peli també).
Repeteixo, Sexo en Nueva York és entretinguda i si saps al que vas doncs no et passa res (ni urticaria ni trastorns digestius ni res). La llàstima és que penso que serà una pel·lícula que en un futur veuré més cops dels que m’agradaria.
Tràiler
Més informació
Sexo en Nueva York (la sèrie) a la Wikipedia
Crítiques
Sexo en Nueva York a Mis Fotogramas
‘Sexo en Nueva York’ (’Sex and the City’), la belleza está en el exterior a Blogdecine
‘Sexo en Nueva York’, la superficialidad por bandera a Blogdecine