Tenia moltes ganes de poder veure aquesta pel·lícula. Avalada per un seguit de premis del Festival Internacional de Cinema de Catalunya i Goyas, prometia ser una bona peli del meu estimat i generalment tant mal fet gènere de terror.
Amb un repartiment desconegut, amb altes dosis d’improvització (segons Jaume Balagueró i Paco Plaza, els directors de [REC]) i la simulació d’un documental, aquesta pel·lícula té moltes semblances amb la coneguda Blair Witch Project, especialment amb la creació d’una inquietant atmòsfera de tensió al llarg del metratge.
Una atmòsfera agobiant que no dóna cap tipus de concessió a l’espectador, un dels grans encerts de la peli, que a més, no ha de recòrrer a l’ensurt fàcil del volum de l’àudio.
No explicaré gaire cosa més, si no l’has vist, quan menys sàpigues, molt millor. Però si ets un seguidor o seguidora d’aquest gènere, [REC] és una d’aquelles pelis que et fan pensar que encara hi ha esperança de continuar trobar un tipus de cinema que et faci passar por.
Per cert, com a prova aportada al tribunal a favor de la tesi de que [REC] és realment tensa, tenim el fet que em queda suspès de manera indefinida el dret de veure aquest tipus de pelis amb la meva princesa. Ja només em queda el privilegi de veure-les completament sol… ;)
Tràiler
Més informació
Entrada de REC a la Wikipedia
Crítiqes
[REC]: Crítica a Mis Fotogramas
‘[REC]’ de Balagueró y Plaza, terror psicológico y costumbrista a Blogdecine