Month: June 2008

Retalls de juny de 2008

Posted by – 30 June, 2008

Començo aquest mes amb uns recopilatoris de notícies dels mitjans de comunicació que em permetin al acabar l’any tenir un petit resum d’allò que ha passat al llarg dels 12 mesos anteriors (aquest 2008 només mitg any). Les categories que faré servir són: Política, Mundial, Ciència i Teconologia, Economia, Societat, Cultura i Esports.

Evidentment, els retalls aquí recollits, reflexen les meves afinitats ideològiques, com és normal. Tot i així, intentaré arxivar fets i deixar de banda opinions o valoracions.

Aquest mes l’he fet a última hora, de manera que si algú creu que hi he d’afegir alguna notícia, només cal fer servir els comentaris.

Política

Vint intel·lectuals signen un manifest a favor de la llengua castellana com a llengua comú i única obligatoria a l’estat espanyol. I el PP s’hi afegeix.

Economia

Els transportistes convoquen una aturada i manifestacions reclamant ajudes de l’estat degut a l’augment dels preus del petroli i provoquen incidents i certa psicosi ciutadana.

Cada cop més dades que confirmen la crisi econòmica a l’estat espanyol. El president del govern comença a admetre la magnitud de les dificultats econòmiques.

Societat

La Fundació Pfizer afirma en un estudi sobre immigració i el sistema de sanitat pública de l’estat espanyol, que els immigrants van menys al metge que els espanyols.

Esports

Rafa Nadal guanya el seu quart Roland Garros consecutiu després de la tercera final consecutiva contra Roger Federer i iguala el rècord de Bjon Borg.

Pau Gasol juga la seva primera final a l’NBA amb els Lakers, però l’anell es queda a Boston després d’un 4-2 a la sèrie.

44 anys després de guanyar per únic cop el torneig europeu i 24 després de no superar els quarts de final en cap competició, la selecció espanyola de futbol guanya l’Eurocopa davant la selecció alemanya.

El laberinto del fauno

Posted by – 28 June, 2008

Quina sorpresa més agradable m’he trobat amb aquesta pel·lícula! Realment es tractava d’un film molt lloat i ara ja sé perquè.

Per la percepció que havia tingut de les imatges promocionals i escenes, semblava una peli bàsicament fantàstica. Però a la hora de la realitat… sí però no. Es poden separar dues històries distintes, la fàbula i el drama, que tenen certs nexes entre elles. I en cap moment és una pel·lícula de terror, com algú por arribar a imaginar. És simplement un bonic conte de fades amb un regust molt amarg i trist.

I això és més que suficient per veure El laberinto del Fauno, però encara hi ha un altre motiu espectacular: Sergi López, que està increible en aquesta peli. Una interpretació excel·lent, no m’extranya que tothom només tingui bones paraules pel de Vilanova i la Geltrú. Està sublim en el paper de dolent (un dels més purament dolent que he vist mai)…

Per deixar constància d’algun que altre detall de l’argument, simplement dire que està ambientada tot just acabada la Guerra Civil Espanyola.

Aquesta és una pel·lícula que ningú es pot perdre.

Tràiler

Més informació

Entrada de El Laberinto del Fauno a la Wikipedia

Crítiques

‘El laberinto del fauno’: gran film realista con un par de escenas fantásticas a Blogdecine
Crítica: El laberinto del Fauno a Notas de cine
‘El Laberinto del Fauno’, que le den el Oscar YA a Blogdecine

Remember when… Videoxoc del 15 de juliol de 1993

Posted by – 28 June, 2008


Videoxoc 15/07/1993 from ibelchi on Vimeo.

Increible post freak que gaudiran les persones que em coneixen. Es tracta d’un antiquíssim programa a TV3 dedicat als videojocs i que tenia l’original nom de Videoxoc.

Concretament es tracta d’una de les emissions del programa on es realitzava un concurs. Dos participants jugaven simultàniament una partida a un videojoc (tot i que en el muntatge del vídeo les partides eren consecutives) i qui obtenia més punts s’enduia com a premi la consola i el joc amb els que havia competit, mentre que l’altre participant s’embutxacava un joc d’aquella consola.

El programa en el que vaig participar va ser emès el 15 de juliol de 1993 (ha plogut molt des de llavors!), jugant amb el Ghost Pilots de NeoGeo (va ser una afortunada sorpresa, la gran majoria de concursos es feien amb un SNES, i poder guanyar una elitista NeoGeo era tota una sort) i vaig resultar el vencedor.

Recordo estar molt nerviós, com ho demostro al morir al poc de començar a jugar. Llavors vaig autodescartar-me com a vencedor del duel (pensant que l’adversari faria la partida perfecte) i vaig decidir jugar sense arriscar per no morir més cops i acabar fent el ridícul. Al acabar la partida, sense poder veure la puntuació del meu company, veia al meu pare fent gestos d’alegria continguda darrera les càmeres, mentre que jo movia el cap negant la possibilitat de guanyar i lamentant la meva pèssima partida. Quina sorpresa resultar el guanyador!

També m’agrada recordar que abans de convidar-me a participar en el concurs, vaig haver de passar una petita selecció de participants a través d’una prova escrita (tipus test) sobre el món dels videojocs. Durant aquella època, la meva afició era màxima i em va resultar extremadament senzill. Recordo només una pregunta, la que deia alguna cosa semblant a “Qui és Guybrush Threepwood?” amb respostes de l’estil “un superheroi”, “un mecànic”, “un aspirant a pirata”… Una de les persones que controlava que ningú fes trampes durant la prova, al veure que havia contestat correctament, em va preguntar si savia quin videojoc protagonitzava aquest personatge. Era una pregunta massa senzilla si tenim en compte que es tractava d’un dels jocs que més m’han agradat mai: Monkey Island.

Per cert, el programa l’he aconseguit pagant una bona quantitat de diners a TV3 per sis minuts del programa. Els records audiovisuals surten molt cars

Per els curiosos que vulguin recordar algun dels programes (que no concursos), el senyor youtube en va ple i aquí hi ha l’entrada a la Viquipèdia (on hi figura un error justament pel que fa als concursos, que no es grabaven a centres comercials sinó alsmateixos estudis de la televisió catalana).

Pit de pollastre gratinat

Posted by – 26 June, 2008

Una foto amb molt poca gràcia per un plat senzill.

– Dos peces de pit de pollastre de 100 gr aprox. (per dues persones)
– Mitja albergínia tallada a rodanxes no molt grosses.
– Dues rodanxes de mozzarella.
– Tomàquet fregit.
– Alfàbrega.
– Una miqueta de llet.
– Orenga.
– Oli, sal i pebre.

Fem a la planxa les rodanxes d’albergínia i les reservem. Posteriorment salpebrem i posem orenga al pollastre i el fem a la planxa, al gust.

A una font hi posem una mica de tomàquet fregit, no gaire, i un pèl de llet per aconseguir una salsa una mica més fina que el tomàquet solet. Hi posem una mica d’orenga i alfàbrega i ho mesclem tot. Hi posem els pits de pollastre i a sobre hi muntem rodanxes d’albergínia i el tros de mozzarella. Ja només falta gratinar.

Fàcil, oi? I admet moltes variants, fer la salsa de tomàquet al gust, afegir al muntatge una rodanxa de tomàquet (cru o a la planxa), fer una salsa diferent, etc.

El pensamiento negativo

Posted by – 23 June, 2008

El pensamiento negativo. Acierta mal y pensarás
Risto Mejide
Editorial Espasa
ISBN: 978-84-670-2611-5

Risto Mejide és un personatge (?) que com a moltes altres persones em resulta molt atractiu. Com tothom sap, va saltar a la fama en el famós concurs Operación Triunfo com a jurat malvat que no es talla ni un pèl en treure els colors a aquells i aquelles concursants que segons el seu criteri s’ho mereixen.

Recordo que en l’apogeu de la seva novetat existia el debat sobre si ell era realment així o era una interpretació. Suposo que és un debat estèril. Com a jurat té un rol a desenvolupar: remarcar algunes veritats prescindint d’edulcorants i farcint-les de molta mala baba. Però això no significa que tota conducta s’hagi de regir per aquests paràmetres. O és que ens comportem de la mateixa manera dins tots els entorns en els que ens movem amb la gran quantitat de persones que coneixem? No, oi? El que deia, estèril…

Però jo he vingut a parlar del seu llibre, El pensamiento negativo (acierta mal y pensarás). Volia llegir-lo abans que el fenòmen mediàtic es cremés (que crec que ja li està passant). Volia saber que era capaç d’escriure, que era capaç de produir per tal d’explotar aquesta popularitat i fer més butxaca. Que per cert, em sembla paradoxal que en un país on segons els estudis no es llegeix gaire (tot i anar millorant lleugerament), mediàticament és imprescindible escriure un llibre.

Intentaré ser bastant breu. El contingut del llibre és una encadenació de petites anades d’olla, algunes amb sentit i d’altres sense aquesta virtut, on es tracten tot tipus de temes. Totes elles tenen com a denominador comú els jocs de paraules (recurs literari molt habitual al llibre) i haver estat cuinades amb ingredients secrets que ofereixen resultats com la ironia i el sarcasme, però amb un regust a vegades àcid i molt sovint amarg.

Reconec que hi ha alguns textos que contenen alguna reflexió interessant, i que posats a escriure un llibre per explotar el meu moment de fama, prefereixo llegir una cosa original. Però al final de la lectura només em quedaran algunes frases intel·ligents o provocadores arxivades a la memòria del meu llapis del Ikea que faig servir per subrallar els llibres, com per exemple:

Ni siquiera Jesucristo cayó bien a todo el mundo, imagínate los demás.
¿Tú de pequeño habrías querido ser tú?
Uno es tan bueno como su próximo proyecto, ni siquiera por el último.
(sobre els gurús) esos que cobran lo que tú jamás cobrarás por no hacer lo que dicen que hay que hacer para llegar a ser quienes ellos no han llegado nunca a ser.

Una lectura per passar l’estona. No li canviarà la vida a ningú, només la millorarà als que facin negoci amb les ventes de EL pensamiento negativo. I si tens curiositat per saber com escriu Risto Mejide, només has de passar-te per la seva columna d’opinió del diari gratuit ADN, tot just aquí.

Si tingués al davant a en Risto li preguntaria… Quin és el següent pas del teu pla?

Més informació

Pàgina web del llibre
Pàgina web de Risto Mejide