Ja en tinc trenta!
Jordi Silva
Editorial Empúries
ISBN: 84-9787-098-0
A poc més d’un obrir i tancar d’ulls ja se’m presenta el feliç esdeveniment que suposa arribar a la bonica edat de 30 anys. I com a molts els hi haurà passat, aquest fet és el mòbil que motiva moltes conyes… I a mi, la primera, em va arribar en forma de llibre per Sant Jordi, i es titula Ja en tinc trenta!, escrit per en Jordi Silva.
No coneixia el llibre. No coneixia l’autor. De manera que tot el que em podia oferir era una absoluta incògnita. I un cop havent acabat de llegir-lo, no puc fer res més que recomanar-lo.
La novel·la explica la història d’un jove a punt de fer trenta anys (jove, evidentment) a qui en aquest banal moment de la seva vida li comencen a superar els esdeveniments que l’envolten. A més, la gent que té ben aprop s’entesta en etiquetar aquest moment com la tan famosa “crisi dels trenta”.
Està narrada en primera persona, ja que el protagonista, l’Andreu, ens explica que és el que li ha estat passant a mesura que s’apropava el seu aniversari. De fet, gran part de l’encant de Ja en tinc trenta! està en aquesta particularitat. Fins i tot es permet el luxe de batejar-nos amb el (original?) nom de Grft per poder dirigir-nos la paraula amb confiança.
Aquest encant al que faig referència és degut a dos motius. El primer és la lleuresa de la lectura. Fàcil i àgil, no ens comportarà gaire inversió de temps llegir aquest llibre. I és així de lleugera perquè és un monòleg. No sé ben bé que ens ha passat als catalans des de fa uns anys, però sembla que hem integrat els monòlegs com a part de la nostra cultura (literària? televisiva?). En qualsevol cas, benvinguda sigui i gràcies al gurú que la va fer explotar, un altre Andreu, Buenafuente.
El segon motiu de l’encant de Ja en tinc trenta! és precisament l’humor que destil·la tota la novel·la. Un humor fàcil i irònic (he comentat ja que el llibre és com un monòleg?) protagonitzat per aquell xixarel·lo que tots (els homes) tenim dins nostre.
No vull descuidar-me de comentar que, no en va, aquesta novel·la és una adaptació del text original del mateix autor que va guanyar el II Premi Fundació Romea de textos teatrals l’any 2004, titulat Íntimes loquacitats i que Àngel Llàcer va dirigir al Teatre Condal amb força èxit durant aquell mateix any.
Després d’haver llegit Ja en tinc trenta!, no sé si pensar que no em caurà a sobre com una gerra d’aigua freda la “crisi dels trenta” tot i dur una vida d’allò més còmoda i senzilla…
[...] que fa a la història, la compararé amb l’anterior llibre que he llegit, l’entretingut Ja en tinc trenta! I és que hi he trobat alguna similitud i certes diferències que em serveixen per [...]